Amfibis i rèptils, una vida plena de riscos

BARCELONAEls amfibis són el grup de vertebrats més amenaçat del planeta: gairebé un terç dels avaluats estan catalogats com a vulnerables o en perill i un 41% de les espècies estan sota amenaça. En el cas dels rèptils, la manca d'estudis implica que el declivi no sigui tan notable, tot i ser un fet. Gairebé un 20% de les espècies de rèptils pateixen alguna amenaça (IUCN, 2017). Amfibis i rèptils ocupen hàbitats semblants, un fet que fa que siguin sensibles a problemàtiques similars.

Hi ha molts factors que amenacen amfibis i rèptils i que estan relacionats amb la destrucció i la fragmentació dels hàbitats, es a dir, del lloc on viuen. La construcció d'urbanitzacions, polígons industrials o carreteres és només un dels molts factors que afecten negativament els hàbitats ocupats per aquests animals. Construint, l'home elimina superfície habitable per a amfibis i rèptils i trenca la connectivitat entre les seves poblacions, cosa que, a la llarga, pot acabar implicant el seu aïllament.

Una altra problemàtica relacionada és el canvi d'usos del sòl. L'abandonament dels cultius i prats de pastura en moltes zones de Catalunya durant els últims anys ha afavorit que s'hagi anat estenent el bosc. I aquest increment de superfície boscosa tampoc és positiu per als amfibis, i sobretot per als rèptils, ja que en redueix el territori disponible –és a dir, habitable–. Si no arriba prou llum del sol sota els arbres, aleshores no s'escalfa prou el terra, cosa que és necessària per al seu metabolisme, que depèn de la calor.

Un altre exemple de canvi d'usos del sòl és la desaparició dels murets de pedra al costat de camins, o en feixes antigament cultivades. L'eliminació d'aquestes estructures, o la substitució per altres estructures, perjudica els rèptils, que prefereixen aquestes zones assolellades a tocar del bosc o zones cultivades.

Els incendis forestals són un altre element que destrueix i elimina hàbitats de manera sobtada. El foc és un dels principals enemics de molts animals, sobretot d'amfibis i alguns rèptils, que es caracteritzen per ser lents i tenir una mobilitat limitada. Un exemple és la tortuga mediterrània de l'Albera, l'últim reducte d'aquesta espècie autòctona a la península Ibèrica, que ha patit en el passat els efectes dels nombrosos incendis forestals. Actualment la seva població és feble i de baixa densitat, malgrat que la cria en captivitat n'està reforçant la població.

El risc dels atropellaments

Les vies de comunicació, a més de fraccionar el territori, generen atropellaments de molts animals, entre els quals rèptils i amfibis. En dies de pluja, per exemple, s'atropellen moltes salamandres al Parc Natural del Montseny. Fèlix Amat, biòleg de l'àrea d'herpetologia del Museu de Ciències Naturals de Granollers, destaca que és una espècie protegida força abundant i que, fins ara, no s'ha observat davallada de les poblacions. Apunta, però, que l'existència d'aquests punts de mortalitat "és incompatible amb els objectius conservacionistes d'un parc natural i reserva de biosfera, i cal treballar en una acció de correcció".

Aquesta no és una problemàtica exclusiva de la salamandra. Quan plou també s'atropellen moltes granotes i gripaus arreu del país. De fet, alguns estudis assenyalen que els atropellaments són la principal causa de mortalitat del gripau comú.

En el cas dels rèptils també pateixen molts atropellaments perquè són animals que busquen l'escalfor a l'asfalt o en altres superfícies, on s'estiren per activar-se, sobretot quan encara no fa prou calor. Aquesta conducta sovint té conseqüències tràgiques. I en el cas de les serps també són atropellades quan fan desplaçaments pel zel, en època reproductiva.

Per evitar aquest tipus d'incidències convé aplicar mesures correctores com la col·locació de tanques, la creació de passos elevats o subterranis de fauna, l'ús de materials que absorbeixin menys la radiació, o la creació de refugis i hàbitats alternatius de reproducció per minvar la migració dels animals.

Als estanys i a les basses temporals de la serra de l'Albera s'hi estan duent a terme un seguit de mesures per evitar la mortalitat d'aquestes espècies. La serra de l'Albera acull algunes de les poblacions més abundants d'amfibis del país, a més de poblacions de tortugues amenaçades o en perill d'extinció. La Societat Catalana d'Herpetologia (SCH) va detectar un índex preocupant d'atropellaments d'amfibis en aquesta àrea, així com una gran quantitat de baixes causades per la caiguda d'animals –sobretot d'amfibis– en dipòsits abandonats, que actuaven de trampes mortals. Per solucionar-ho van desenvolupar un seguit de mesures com l'adequació de dipòsits abandonats mitjançant dispositius de sortida o rampes, una mesura que si s'estengués a tot el país suposaria una xifra de salvaments molt destacable pel fet de permetre la sortida dels animals i convertir els punts d'aigua en llocs de reproducció. Pel que fa als atropellaments, durant els últims anys s'han col·locat tanques conductores –de guiatge– connectades a passos de fauna en un dels punts negres coneguts a la GI-602. Així es faciliten els moviments dels animals al voltant dels estanys. Aquestes mesures han permès minimitzar notablement la mortalitat.

Però les amenaces no s'acaben aquí: un altre greu problema tant de rèptils com d'amfibis és la presència d'espècies invasores, que depreden les postes, les larves o els adults, competeixen pels recursos i aporten noves malalties. En els últims anys s'han descrit una sèrie de malalties infeccioses que estan provocant un declivi global de les poblacions, sobretot, d'amfibis.

Pesticides, un altre perill

Els pesticides usats en l'agricultura també afecten negativament tant amfibis com rèptils. La contaminació de les aigües on es reprodueixen els amfibis provoca la mort i malformacions en els individus. Daniel Fernàndez, president i coordinador de projectes del GRENP, recorda que l'òrgan més delicat dels amfibis és la pell, ja que "en molts casos actua com a òrgan respiratori, motiu pel qual l'han de mantenir humida de manera constant segregant mucositat protectora per assegurar el seu estat òptim". Els pesticides afecten de manera negativa aquesta capa protectora, i això els fa especialment vulnerables a malalties oportunistes.

Un exemple de contaminació de les aigües el trobem a les zones deltaiques. Joan Manuel Roig, biòleg i autor de l''Atles dels amfibis i els rèptils terrestres del delta de l'Ebre', destaca que en el cultiu de l'arròs, la transformació agrícola del Delta ha anat associada a un augment en la utilització de plaguicides i fitosanitaris.

Els herbicides usats per controlar les algues i la vegetació que creix dins –i a l'entorn– dels canals de reg afecten directament els amfibis que hi viuen. També perjudiquen indirectament la serp verda, pel fet que a la plana deltaica –on pràcticament no hi ha arbustos ni arbres– es refugia als herbassars dels marges dels arrossars. L'eliminació d'aquest hàbitat causa un greuge a aquesta espècie. Els fitosanitaris, a més, també alteren la salut de les serps, ja que s'alimenten d'animals que poden tenir químics al cos.