¿És possible un pa de pessic sense ou? Els dolços vegans es fan un forat al mercat

Barcelona¿És possible un pa de pessic sense ou? ¿Cal comprar ingredients exòtics per fer unes postres veganes? Cada vegada és més fàcil trobar opcions dolces veganes a les cartes dels restaurants, als forns de pa i als programes de cuina de la televisió o les xarxes socials. Tot i que a vegades l'alternativa és només una peça de fruita al menú, de mica en mica s’amplia una oferta que inclou postres fetes a base de fruits secs i begudes vegetals, sense mantega i altres derivats lactis o substituint l’ou per compota de fruita o oli. I tot sense haver de renunciar al plaer i sabors. 

“Vam obrir sense avisar que era una pastisseria vegana perquè el concepte fa set anys no era gaire conegut i tenia l’estigma que aquest tipus de menjar seria insuls. La gent acostuma a pensar que els vegans no gaudim dels dolços!” Daniela Calcagno i Albert Martínez són la parella que hi ha al darrere de La Besnéta, una pastisseria del barri de Gràcia de Barcelona. Coneguda pels veïns, hi ha qui encara se sorprèn quan descobreix que les atractives elaboracions de l'aparador i la nevera són veganes. “Són pocs els que reculen perquè no volen sentir-ne a parlar i, per sort, moltes persones s’encurioseixen, tasten i repeteixen”, comenta Martínez. 

El veganisme és un estil de vida que rebutja el consum de productes derivats de l’explotació animal, tant en el sector de la moda com el gastronòmic, entre d’altres. Una filosofia que en el camp de l’alimentació aposta per ingredients alternatius per replicar receptes de tota la vida. Les postres i dolços vegans no porten mel, llet de vaca, mantega, iogurt ni ous. Els seus substituts acostumen a ser oli d’oliva, gira-sol o coco, begudes vegetals en totes les seves varietats, anacards, ametlles o avellanes, plàtans madurs, compota de poma o pera, carabassa cuita o alvocat. Martínez explica, per exemple, que a La Besnéta no fan servir substituts artificials de l’ou sinó oli o plàtan madur triturat amb beguda vegetal de soja, arròs o civada segons l’emulsió que es busqui. Les elaboracions veganes tampoc no porten gelatina. Tret que s’indiqui el contrari a l’envàs, està feta amb pell, tendons, lligaments i ossos de porc o vaca. En el seu lloc es podria fer servir l’agar-agar, una substància que s'extreu de les algues i que ja es comença a trobar en grans superfícies i supermercats. 

Vegà, saborós i saludable

“El producte que té més sortida acostuma a ser el pastís de pastanaga, perquè la gent el vol tastar i comparar el gust i la textura amb els convencionals”, explica Martínez. També triomfen les trufes, el lemon pie o les galetes amb trossos de xocolata. “Una vegada ja han vist que el que venem és bo i els agrada, la gent s’atreveix a tastar altres coses i deixen de comparar amb els gustos i textures que ja coneixen”, afegeix el copropietari de La Besnéta. A vegades s’associen preparacions veganes dolces amb saludables, sense fixar-se en si són casolanes o industrials, pel simple fet de no incloure aliments de procedència animal. 

Hi ha qui opta per endolcidors com la panela o l’eritritol, o per farines integrals o sense gluten. Això, a priori, no té res a veure amb si es tracta d’una elaboració vegana, i des del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (Codinucat) recomanen parar atenció a la quantitat de sucres simples, additius, sal o greixos dels dolços, tant si són vegans com si no. Rosa Albaladejo, secretària del Codinucat, recorda que en cas d’optar per begudes vegetals cal mirar bé l’etiqueta i fugir de les que contenen grans quantitats de sucres afegits.

Martínez, en referència al debat sobre preus, qualitat i quantitat dels dolços vegans, comenta que a la seva pastisseria el que es paga és el temps que dediquen a cada elaboració i l’excel·lència de la primera matèria. “Què és millor, comprar un paquet de 30 galetes no saludables en una setmana o una o dues galetes de qualitat sense additius i productes industrials o de procedència animal?”, es pregunta. I és que Martínez assegura que és millor apostar per compres petites, fresques i de qualitat. D’altra banda, Albaladejo reconeix que al Codinucat han vist créixer “considerablement” l’interès i l’adopció de les dietes vegetariana i vegana, i desmenteix la creença que el que és vegà és avorrit. “És erroni totalment, la cuina vegetariana o vegana pot ser divertida i molt saborosa, si coneixes els diferents aliments i com treure'n partit”, afirma. 

Una opció per esquivar intoleràncies

Els dolços vegans s’estan convertint també en una opció per a les persones que, tot i que potser no estan sensibilitzades amb la causa, els necessiten per motius de salut. És el cas de les persones intolerants o al·lèrgiques a l’ou o la llet. Que les preparacions veganes no continguin aquests ingredients els fa més senzill consumir pastissos o postres sense riscos. 

L’Anna Alsina té intolerància al gluten i els lactis des de fa 5 anys. Havent tret de la seva dieta els dolços durant molt de temps, ha trobat en els productes vegans part de la salvació. “Ja menjo fruita cada dia a casa o a la feina, i el dia que surto a dinar o sopar fora m’agradaria tenir unes postres adaptades a les meves necessitats més enllà d’una macedònia o un grapat de fruits secs”, reivindica. “Si són veganes no contindran lactis, i hauríem de confiar que els processos d’elaboració són fiables”, comenta Alsina. 

Des de La Besnéta saben bé que el públic amb intoleràncies és un nínxol de mercat i asseguren que els va ajudar molt als inicis per connectar amb la clientela més enllà del veganisme. “El negoci i la clientela manen, i que hi hagi dolços sense lactis ni ou ha sigut un descobriment per a molta gent més enllà de la consciència animalista”, reconeix Martínez. 

“M’agraden molt els gelats a base de llet de coco o anacards perquè recorden els tradicionals”, apunta Alsina. “Hi ha molts llocs on tenen doble consciència i fan elaboracions veganes i que s'adapten a les persones amb problemes alimentaris, i això tot i que jo no sigui vegana em sembla molt bé. A Barcelona m’és més fàcil trobar alternatives i anar amb la tranquil·litat de menjar variat i sense patir,” assegura.

Per la seva banda, Albaladejo aconsella que qui segueixi una alimentació vegana ho faci sempre amb assessorament professional d’un equip dietista-nutricionista. D'aquesta manera “no hi ha d'haver cap problema, fins i tot per a criatures, adolescents, embarassades i esportistes”.

 

Dues receptes dolces veganes ràpides, fàcils i barates

Gelat de plàtan al gust

Aquesta recepta és perfecta per reaprofitar els plàtans oblidats al fons del calaix de la nevera. Els plàtans madurs mereixen una segona vida i amb aquest gelat fàcil i per a tota la família no hi ha excusa per no donar-los-la!  

• Talleu tants plàtans com vulgueu en trossos d’uns 2 cm d’ample i poseu-los en una bossa hermètica al congelador durant unes hores, idealment d’un dia per a l’altre. 
• Piqueu els plàtans congelats fins que tinguin textura cremosa.
• Hi podeu afegir fruits vermells o cacau pur en pols tant en el moment de picar-los com després per decorar la preparació. 
• Serviu el gelat en gots o bols petits i consumiu-lo de seguida.

Arròs amb llet

En aquesta recepta se substitueix la llet de vaca per beguda de soja o arròs i la llet de coco. Una adaptació senzilla que no renuncia al sabor.

• Renteu 150 g d’arròs blanc per treure el midó i poseu-lo a bullir amb 1 litre de beguda de soja o arròs amb la pela d’una llimona i una branca de canyella.
• Una vegada arrenqui el bull, coeu-lo a foc baix durant 30 minuts remenant sovint.
• Afegiu-hi 100 g de sucre i una llauna de llet de coco i cuineu-lo durant 10 minuts més sense deixar de remenar.
• Traieu la pell de llimona i la canyella, serviu-lo en gotets i deixeu-lo refredar.