Poques platges per a massa gossos

GIRONALa Lima, una barreja de podenc i pinscher, de tres anys, s’asseu a la sorra mirant el mar de Castelló d’Empúries. Què deu pensar aquest breu instant que ha parat de jugar i córrer? La seva responsable, la Nicky, s’hi acosta i l’amanyaga. Elles dues hi venen sovint aquí perquè, al viure a Roses, els queda a prop. Aquests 400 metres de la Rubina són, de fet, un dels pocs espais del litoral català on es permet el bany amb gossos. I, a més, tot l’any i sense restriccions, cosa que no passa a la resta de platges que accepten gossos. Cada una està regida per la seva pròpia normativa en funció de les ordenances municipals. 

“Si la Lima té calor i jo no porto para-sol, es posa sota el para-sol d’algú altre i no passa res”, assegura aquesta jove enmig d’altres gossos i banyistes. La platja està plena. La convivència, però, sol ser respectuosa i els mateixos responsables s’autoregulen per mantenir els espais nets. “La gent recull els excrements de seguida. A més, cal tenir present que els gossos no faran caca ni pipí a l’aigua. No són com nosaltres...”, diu Àngela Coll, portaveu de la plataforma ciutadana Espai Gos de Barcelona. A la majoria dels usuaris els agradaria tenir platges més grans. “A Barcelona, un 25% de la població conviu amb un gos i la platja fa només 1.200 metres. És a dir, un 0,06 del litoral barceloní per al 25% de la població: la descompensació és brutal i l’aforament és justet”, lamenta Coll, que afegeix que “sembla una àrea tancada d’esbarjo amb aigua i sorra”. 

Multes altes

En tot el litoral barceloní, es comptabilitzen una desena de platges d’accés obert per a gossos. A més de la de Llevant (a Barcelona), els animalons poden anar, per exemple, a la de Ponent (situada a Mataró i una de les últimes en afegir-se al club) o Cala Vallcarca (Sitges). A la Costa Brava, a part de la Rubina -que va ser una de les primeres del litoral espanyol en acceptar gossos-, també hi ha la de Sant Jordi (Llançà) oi la de les Barques (Colera). A la demarcació de Tarragona, la de la Bassa de l’Arena (Deltebre), la Platjola (Alcanar) i la Punta del Riu (Mont-roig del Camp), són algunes més. En total, des del cap de Creus fins al delta de l’Ebre n’hi ha actualment una vintena. 

Per norma general, els gossos tenen prohibit l’accés a les platges, excepte els gossos guia, de salvament o assistència, així com d’altres d'autoritzats de detecció de substàncies diverses, que poden accedir-hi independentment de qualsevol ordenança municipal. La llei de costes, que regula la protecció, conservació i utilització del litoral, no diu res sobre la prohibició específica de l’accés dels gossos a la platja, però tampoc que ho autoritzi expressament. Així, cada ajuntament pot estipular, a partir de les seves ordenances, si autoritza el bany als gossos i en quin calendari. Algunes disposicions municipals són tolerants, d’altres permeten l’accés amb algunes restriccions sobretot en els mesos d’estiu i, finalment, n’hi ha que no permeten gossos en cap cas. Si els usuaris no apliquen les normes, basades a mantenir les condicions de neteja i salubritat de les zones de bany i convivència, poden acabar amb multa. Acudir a una platja que no permet gossos pot comportar sancions que van des de 80 fins a 1.500 euros, en casos de reincidència en alguns consistoris, sempre en funció de l’ordenança de cada municipi. En la majoria, a més, cal portar els animals lligats. El període de restriccions sol iniciar-se a primers de juny, coincidint amb l’arrencada de la temporada de bany -tot i que alguns ajuntaments ja els comencen abans (maig o, fins i tot, abril)- i s’acaba entre setembre i octubre. A Viladecans es van posar un total de 25 sancions l’any passat, algunes de les quals per accedir amb gossos a les platges verges de Cal Francès o del Remolar en el període que queden temporalment tancades pel procés de nidificació del corriol comanegre a la sorra. A la de la Rubina, a l'estar ubicada dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, a més de la regulació, procuren fer pedagogia. “N’hi pot haver algun que s’escapa cap a les dunes, però habitualment es compleix la normativa”, assegura Esther Bussó, auxiliar tècnica de medi ambient del consistori. 

La família completa

Per informar dels usos, la senyalització és clau. A la platja de Riumar, al delta de l’Ebre, en una extensió d’uns 490 metres, l’Ajuntament ha delimitat l’espai destinat a gossos amb boies al mar i cartells indicatius a la sorra i als accessos. En el cas del Rec del Molí, a l'Escala, una tanca de fusta separa la platja on van els banyistes amb gossos dels que hi van sense. “Vam habilitar aquest tram per la gran demanda que hi havia. Volíem donar una alternativa a aquells que passejaven el gos a les nostres platges i la policia els havia d’avisar que no podien fer-ho”, assegura Robert Figueras, regidor de Serveis. Altres municipis com Platja d’Aro, tot i tenir peticions en aquest sentit, han preferit desestimar-les. El motiu: tenir la platja i el mar en bon estat. “Treballem per un model i uns estàndards de qualitat, tant de sanitat com d’higiene. El segell de qualitat de la bandera blava, que ens han atorgat, no permet gossos en aquests espais. Si no, els avaladors d’aquesta acreditació ens la traurien i perdríem aquest distintiu que té un valor als nostres mercats. Per contra, oferim espais de socialització per a gossos a Castell d’Aro i Platja d’Aro, i en construirem un de nou a S’Agaró aquest hivern”, destaca l'alcalde, Maurici Jiménez. 

La doctora en antrozoologia Paula Calvo argumenta en canvi que “el gos és un membre més de la família i portar-lo a la platja permet gaudir al màxim de tenir una família multiespècie. Ara bé, tenint en compte el cens d’animals, l’espai a les platges actualment és ridícul”. “Els animals, a més, estan nets i ben cuidats. Hi ha gent amb menys higiene que els gossos i platges amb brutícia que no prové precisament dels cànids, com cigarretes, llaunes o plàstics. No acceptar gossos per la qualitat de l’aigua és una excusa per justificar que no s'hi volen gossos. Diversos estudis demostren que la presència de gossos a l’entorn fa que la gent sigui més cívica i prosocial”, adverteix aquesta etòloga. A la platja de Llevant de Barcelona, concretament, per vetllar que no es produeixin actituds incíviques, compten amb uns informadors ambientals. “Informen i fan el control del xip als animals com a requisit per poder-hi accedir”, explica Anna Ortonoves, cap del departament de protecció dels animals de l’Ajuntament. L’aforament màxim en aquesta platja, oberta per a aquests usos des del 2016, és de 141 persones o 60 gossos en compliment de les mesures sanitàries actuals, un aforament que s’ha vist reduït per la pandèmia. L’any 2020 van gaudir d’aquest espai 11.644 gossos, un 76% provinents de la ciutat de Barcelona i d’altres municipis. “Les persones que tenen ganes de gaudir d’un bany a l’estiu amb el seu gos a Barcelona fan un ús molt responsable de l’espai”, assegura Ortonoves.

Però, un gaudi per a qui, realment, es pregunten alguns educadors canins. “Si pensem que els animals s’esbargiran igual que nosaltres és un error. La presència humana massiva dificulta que el gos pugui estar tranquil. La platja agafa un perfil similar a la d’un pipicà amb els riscos que això implica, com ara sobreproducció d’estímuls, males comunicacions i comportaments reactius”, adverteix Jordi Herrera, de Tartaruga Educació Canina. “Una altra cosa és portar-lo a la platja quan no faci calor i pugui interactuar amb l’espai inspeccionant-lo segons les seves capacitats i necessitats. Així sí que serà realment una experiència profitosa i podrà gaudir-la plenament”, subratlla aquest educador caní.