10 propostes per conèixer pobles mil·lenaris per Setmana Santa

BarcelonaL’etiqueta de poble de postal o poble amb encant s’associa directament a poble turístic o lloc interessant per visitar. Però, i l’etiqueta poble mil·lenari? El sentit comú ens diu que un lloc amb més de mil anys d’història ha de ser, segur, un indret d’interès. I si no, comproveu-ho vosaltres mateixos amb aquesta llista que us oferim de 10 pobles mil·lenaris que podeu visitar aquesta Setmana Santa.

De fet, veureu que molts coincideixen, precisament, amb els pobles que molts tenim a la carpeta mental dels pobles més bonics de Catalunya. Sigui, doncs, per la seva història, per la seva bellesa o perquè simplement es van fundar fa més de mil anys, si aquesta Setmana Santa us quedeu per Catalunya, no teniu excusa. Trieu el o els que més us agradin i presumiu de descobrir pobles mil·lenaris, pobles de postal o pobles amb encant. Però que la reticència a agafar un vol per Setmana Santa no sigui l’excusa per no sortir a fer turisme.

Rupit i Pruit

S’ha convertit en una de les poblacions catalanes més visitades perquè apareix en moltes llistes dels pobles més bonics de Catalunya. Els orígens de Rupit es remunten cap a l’any 1000, coincidint amb la construcció del seu castell. Pruit, en canvi, que avui en dia és el gran oblidat, ja apareix documentat l’any 955. Actualment, una de les grans icones del municipi és el pont penjat de Rupit, que, tot i ser contemporani (1946), cal travessar-lo de totes totes. Perdeu-vos pels carrers empedrats, contempleu les cases de pedra i, si voleu una foto de postal, arribeu-vos a l’ermita de Santa Magdalena, a l’altra banda del riu.

Sant Martí de Tous

Va ser el 880 quan Guifré el Pilós va conquerir el territori de Tous. A partir de llavors es van començar a construir edificis que encara perduren, com el castell, la Roqueta o l’ermita de Sant Joan de l’Erm. Per això diuen que Sant Martí de Tous és un poble mil·lenari, però la veritat és que la zona ja havia estat habitada durant el neolític i l’època ibera. Sigui com sigui, tothom que el visita ara es queda amb la imatge d’un poble coronat pel castell i l’església de Sant Martí. Un consell: si no voleu semblar forasters, val més que parleu de Tous que no pas de Sant Martí.

Mura

El nom li ve del llatí murus, que vol dir mur, paret o fortalesa, i ja és indicador de l’existència d’aquest lloc en època romana i, probablement, ibèrica. Però la primera vegada que surt documentat com a Mura és l’any 978. El 1088 ja apareix als documents l’església de Sant Martí i a poc a poc el poble es converteix en la petita enramada de carrers empedrats de color rogenc que coneixem avui. L’imprescindible és el passeig Camil Antonietti, ple de voltes entre les dues bandes del carrer. Tampoc us perdeu les balmes que hi ha als voltants ni la ruta de la riera de Nespres. Passa per la font de l’Era, per l’ermita romànica de Sant Antoni i arriba fins al Gorg del Pare.

Siurana

Els orígens de Siurana són àrabs i es creu que es remunten cap a finals del segle IX, quan hi ha indicis que ja hi podrien estar establerts, però no s’ha pogut confirmar. El que sí que és cert és que Siurana va ser l’últim reducte musulmà i que la seva bellesa és inqüestionable. Arribar-se fins a l’església de Santa Maria i caminar buscant la petjada del cavall de la reina mora per observar les vistes al pantà de Siurana és un pla ideal per a una Setmana Santa de desconnexió envoltada de les muntanyes de Prades. Que la reina Abdelàzia va saltar per l’abisme amb un cavall és una llegenda, però... i si fos veritat?

Miravet

La història de Miravet tampoc és del tot clara, però se sap que ja va estar habitada pels ibers i que els àrabs hi van ser probablement des del 715, quan van conquerir Tortosa. El castell, però, no es construiria fins al segle XI, tot i que el que coneixem actualment, i que fa de Miravet un altre poble de postal, és del segle XII i el van fer els templers. Visitar-lo és imprescindible, igual que descobrir l’església vella i el nucli antic, un conjunt de cases que pengen sobre el riu entre carrers porxats amb vistes extraordinàries al riu. Els que escolliu aquest destí de Setmana Santa també és obligatori que feu un passeig per la vora de l’Ebre, per saber fins a quin punt el poble està lligat a lo riu.

Tírvia

Probablement ja existia abans del 819, quan apareix en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Situat a la Vall de Cardós, Tírvia és un d’aquells pobles pallaresos que enamoren. Indret de cases amb teulades de pissarra i carrers empedrats amb voltes, escolliu-lo si voleu una Setmana Santa al Pirineu més salvatge. No us perdeu les vistes: es considera un punt estratègic i un mirador excepcional. Es troba entre tres valls: la vall de Cardós, la vall Ferrera i la coma de Burg. Per tant, és una base ideal per descobrir aquestes zones.

Taüll

Amb el meravellós campanar romànic de l’església de Sant Climent, Taüll és un dels pobles més pintorescos de la Vall de Boí. Era l’any 806 quan el comte de Tolosa va alliberar la zona de la submissió musulmana i es van començar a establir les primeres comunitats de cristians. Però les esglésies romàniques que coneixem avui daten dels segles XI i XII. Trieu Taüll per passar aquests dies de festa si sou uns enamorats del patrimoni. Al poble també podeu gaudir de l’església de Santa Maria de Taüll, als afores teniu l’ermita de Sant Quirc de Taüll, i als pobles veïns, la resta de temples que formen part del conjunt de 9 esglésies romàniques que des de l’any 2000 són patrimoni de la Unesco.

Beget

Arribar a Beget, tant des de Camprodon com des de Castellfollit de la Roca, implica fer bastants revolts. El regal de l’últim és la imatge d’un poble de postal coronat amb l’església romànica de Sant Cristòfol de Beget. Documentada des del 979, tot i que el poble ja havia sigut esmentat 20 anys abans, encara avui és el centre d’aquesta vila plena de joies medievals. Travesseu el pont del segle XIV, perdeu-vos entre les cases de pedra construïdes esglaonadament sobre la roca, contempleu la Torre del Rellotge d’època moderna i refresqueu-vos a les fonts bastides entre els segles XVIII i XIX. Un pla ideal si us agraden els pobles medievals!

Queralbs

És una de les parades del cremallera de Núria on no tothom es planteja parar. Si aquesta Setmana Santa voleu muntanya, atureu-vos-hi. Hi trobareu cases de pedra i carrerons estrets als peus del Puigmal, la muntanya més alta dels Pirineus Orientals. I tindreu el plaer de dir que heu estat en un poble que apareix per primer cop en un document l’any 836, concretament en l’acta de consagració de l’església de la Seu d’Urgell. No deixeu de visitar la seva església romànica. Sant Jaume data del segle X i té un extraordinari pòrtic decorat amb cinc capitells esculpits. Per descomptat, també és una bona base per recórrer la vall de Núria i fer-hi excursions.

Cadaqués

Ja l’havien habitat els ibers i probablement els grecs l’utilitzaven de port ocasional, però la primera vegada que surt el nom de Cadaqués en un document és l’any 814. Relata el naufragi de les relíquies dels sants Abdó i Senén, que van ser salvades pels habitants de Cadaqués. Conegut per molts com la perla de la Costa Brava, és un destí ideal de Setmana Santa per als que vulgueu avançar la temporada de sol i platja. I si el temps no acompanya, enamoreu-vos dels carrers empedrats, les cases blanques i les portes blaves tan característiques d’un dels pobles més encantadors de la costa catalana.