Què té un poble de l'Anoia que atrau 5.000 visitants en 4 dies?

Sant Martí de TousLes idees (les bones idees) solen triomfar de la forma més inesperada. Quan algun creatiu en planteja una, mai se sap com acabarà. De fet, gran part del seu èxit no depèn d’ell mateix, sinó de factors externs incontrolables.

I això és el que ha passat amb el Festival de Llegendes de Catalunya (del 4 al 7 de juliol), una iniciativa que va néixer a Sant Martí de Tous de manera gairebé improvisada ara fa exactament quinze anys i que ha convertit aquest petit poble de l’Anoia en un referent llegendari (mai més ben dit). Actualment, aquest festival atreu uns cinc mil visitants i mobilitza més d’un centenar de voluntaris: alguns acullen les companyies a les seves llars i d’altres hi participen fins i tot com a actors, des d’infants de deu anys fins a avis de setanta.

El creixement del certamen, que no sols ha estat en nombre de turistes i d’inversions, s’encamina ara cap a una programació de més qualitat per evitar que aquesta bona idea acabi morint d’èxit.

Els orígens

Corria l’any 2007. De les eleccions municipals va sorgir a Sant Martí de Tous un nou equip de govern liderat per l’encara alcalde David Alquézar. Feia molt poc que la Generalitat (el tripartit) havia aprovat la seva llei de barris, una línia d’ajudes que finançava no sols obres urbanístiques, sinó també iniciatives que estaven adreçades a la millora social dels barris. L’Ajuntament de Tous s’hi va acollir, amb la intenció de promoure i fomentar el seu nucli antic, vertebrat al voltant d’un castell mil·lenari, per connectar-hi iniciatives econòmiques en l'àmbit del turisme cultural. Encara no hi havia una idea gaire clara del que es volia fer. Eren temps en què havien proliferat les fires medievals com bolets, però a Tous no volien replicar aquella fórmula desgastada. “Vam contactar amb una empresa d’esdeveniments, però no aconseguíem l’espurna que fes encendre la pólvora de la gent”, recorda Pau Mir, l’aleshores regidor de Cultura.

“El poble sempre s’ha caracteritzat per tenir un gran sentiment d’identitat, de pertinença i d’orgull, i això havia d’encaminar-nos cap a un esdeveniment únic”, afegeix Mir. I és que per arribar a Tous s’hi ha d’anar expressament. Tot i que es troba a quinze minuts d’Igualada, el poble és un cul-de-sac, amb una llarga història i, fins i tot, un parlar diferenciat. “És un poble singular”, conclou l’exregidor.

I aleshores van arribar les llegendes. De fet, a Tous les llegendes sempre han estat presents. Al municipi se n’han conservat moltes, transmeses de generació en generació des de fa segles, amb temàtiques molt variades, vinculades a la història local i al seu entorn natural. Llegendes de bandolers, d’assassinats, d’animals, de misteris… les llegendes més conegudes són les de la Cérvola Blanca i la de la Senyora de Tous, però n’hi ha desenes més. La historiadora local Elisa Vidal les havia recopilat en el seu llibre Tous, memòria viva. Relats i llegendes (Editorial Claret, 1995) i va ser aleshores utilitzat com una de les principals fonts d’inspiració.

L’actor Sergi Vallés i la figurinista Nídia Tusal van ser els primers artífexs del festival. Residents al poble (ella n’és filla), l’Ajuntament els va encarregar el disseny de la proposta definitiva que havia de posar Tous al mapa. Van començar l’any 2010 amb un ajustat pressupost de 7.000 euros (actualment és d’uns 120.000). “Pensàvem en un esdeveniment que perdurés en el temps, que anés més enllà de nosaltres, i així ha estat”, explica orgullós Sergi Vallés, que, amb els pocs diners que tenien de pressupost, recorda que volien "trencar l’estigma que la llegenda fos una cosa arcaica".

D’aquí els esforços dels dos primers directors a donar una mirada contemporània a les llegendes de Tous. “Els orígens eren pobres, però hi havia molta il·lusió!”, assegura Vallés. I d’entre totes les propostes que es van idear en aquells inicis, destaca la de L’Apagada de Misteri de dissabte a la nit, un dels moments més esperats encara ara del festival, en què tot el poble es queda a les fosques i s’il·lumina sols el nucli antic amb milers d’espelmes que condueixen el públic per diferents racons.

En les primeres edicions, aquest moment solia ser protagonitzat per actors de renom, com Ana Morgade, Albert Prat i, fins i tot, Lloll Bertran. Actualment, són els mateixos habitants de Sant Martí de Tous els que esdevenen els protagonistes de la nit. Més de seixanta veïns interpreten llegendes que cada any són inèdites. Es tracta d’un grapat d’escenes inspirades en històries obscures que converteixen el recorregut en un passatge de misteri que culmina als peus del castell.

El poble va trobar la seva gallina dels ous d’or. L’originalitat de la proposta va anar escampant-se de boca a orella fins que el festival s’ha consolidat com un dels referents de la creació contemporània, un certamen que reivindica l’exhibició, la reflexió i l’intercanvi d’experiències artístiques vinculades amb les llegendes.

Doble aniversari

Després de deu anys de recorregut, el tàndem Vallés-Tusal va decidir passar el relleu de la direcció. “Havíem resolt deu anys de certamen, però crèiem que havia d’evolucionar, li calia una nova mirada –reconeix Vallés–. Mai hem volgut enquistar-nos dins un projecte que funciona”. Ho van deixar el 2020, però Vallés no ha pogut desprendre’s mai més de la llegenda. Des de fa dues temporades, participa en el pòdcast L’última bruixa, un projecte de Catalunya Ràdio que rememora la cultura popular utilitzant un format modern.

I el relleu va anar a parar a les mans de Teatre Nu, una companyia d’actors establerta a Tous des de finals dels anys noranta. Sota la batuta de Víctor Borràs i Maria Hervàs, es tracta d’un equip d’uns deu professionals que ha convertit Tous en el bressol del teatre de petit format. L’entitat, sota el paraigua de La Casa del Teatre Nu, a part de crear els seus propis espectacles, té operativa una escola, una residència per a la creació i una sala de petit format per a mig centenar d’espectadors i amb programació estable. “Tenim la ferma vocació de portar les arts escèniques als pobles petits”, reivindica Maria Hervàs. Es tracta de posar la cultura al centre de la quotidianitat dels veïns, que el teatre es visqui amb normalitat al dia a dia, com qui va a comprar el pa cada matí.

I dins d’aquest projecte, hi ha la direcció del Festival de Llegendes. “Enguany celebrem el nostre particular cinquè aniversari”, manifesta Víctor Borràs. Van arrencar en plena pandèmia, però asseguren haver consolidat el model de festival que volien: convidar espectacles que ja estan de gira, crear xarxa en el sector i consolidar la mirada contemporània a les llegendes.

Enguany ofereixen una programació amb més de quaranta propostes de teatre, música, dansa, titelles, presentacions i, per primer cop, cinema. Tot plegat repartit per tretze espais, que es mantindran actius simultàniament i que busquen la sostenibilitat. “El festival és com un formiguer controlat”, defineixen els seus directors.

El que desitgen és que les xifres no creixin més a Tous. Aposten perquè s’enforteixi el territori, es creïn circuits i, sobretot, es guanyi en qualitat. “L’evolució del festival és molt tranquil·la, ha crescut dins una dimensió humana, i volem que així ho continuï fent”, diu Borràs.

Els pares del festival n’estan satisfets. “El festival ha evolucionat i ha fet la seva vida, però l’essència original perdura i és molt estimat per la gent del poble –diu l’exdirector Sergi Vallés–, i a mi això em fa feliç”.