Què té un poble de 100 habitants de l'Alt Urgell que atrau artistes i intel·lectuals?

Estamariu (Alt Urgell)Un pla seqüència ens situa davant una vella portalada. Ens hi acostem i es va obrint fins que, de dins, apareix un cavaller jedi. Amb el gest de la Força, el personatge ens dona la benvinguda i surt amb un caminar tàntric. Amb aquest reel publicat a les xarxes es promou Cal David, una casa recuperada d’Estamariu en què el cinema és el leitmotiv. I és que en aquesta casa hi han aterrat tres forasters, membres d’una productora audiovisual originària de Barcelona, amb la intenció de portar a aquest poble de poc més de cent habitants la cultura cinematogràfica que es mereix. 

Es van establir l’any 2021 a la mateixa propietat de l’escriptor i urbanista Lluís Racionero (1940-2020), que va ser director de la Biblioteca Nacional d’Espanya. Durant les mudances, oblidada al fons d’una de les estances, van trobar una còpia de l’escultura del David d’Andrea del Verrocchio, que resultaria ser una reproducció de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. El mateix Racionero la devia haver deixat allà, i ara no només presideix l’entrada de la casa d’Estamariu, sinó que n'hi dona el nom. Cal David, a més d’un petit allotjament amb ambientació de cine, és el centre d’operacions de The Cast, una productora que ha treballat durant anys al món de la publicitat (amb noms com Neymar Jr. o l’actor Jesús Olmedo).

Joan Gil és director i guionista i, amb la seva parella, Àngels González, són l’alma mater d’aquesta productora, que compta amb la col·laboració de Montse Rico, una locutora que està a cavall entre Blanes i Estamariu. Tots tres han omplert Cal David de cinema. “La nostra intenció és viure’l”, emfasitza Gil. 

Qui trepitja Cal David es trasllada a un món a part. S'hi pot trobar una àmplia gamma d’objectes que Joan Gil ha anat reunint durant anys: cartells promocionals de films, una col·lecció de càmeres, un vell focus Fresnel, una mini tele portàtil Sonic dels setanta, idèntica a la que apareix a La nit americana de François Truffaut, i fins i tot una baqueta original del bateria dels Pink Floyd, Nick Mason, un souvenir que Gil va aconseguir durant el rodatge de la sèrie El Mago Pop de Discovery Channel. El que abans de l’arribada de Racionero eren unes velles quadres, ara és un santuari del cinema.

A part de ser una casa temàtica on els visitants poden gaudir de la tranquil·litat del Pirineu, a Cal David es cou una cultura cinematogràfica que vol ser pedagògica. És per això que, on abans Racionero tenia la seva biblioteca, ara hi ha habilitat un home cinema on es projecten sessions domèstiques i privades per a familiars i amics. “El cine és la nostra professió i la nostra passió, i ens encanta compartir-la”, diuen els productors, que fins i tot hi han instal·lat una clàssica màquina de crispetes i un antic pin ball. La sala, amb capacitat per a poc més d’una dotzena d’espectadors i de parets gruixudes que propicien un so evolvent, no és un negoci, sinó un projecte per dinamitzar encara més la cultura local. “Fa uns dies, el fill adolescent d’un amic va descobrir el personatge d’Elvis Presley gràcies a la nostra petita filmoteca”, diuen.

Cine de segell alt-urgellenc

El cine de Cal David va més enllà de les seves quatre parets. The Cast va produir el seu primer projecte a Estamariu l’any passat amb un migmetratge que, sota el títol Malibu Plage, explica la construcció d’una piscina dins una escola de Dakar. Inspirada en fets reals, és una coproducció amb la Fundació Fluidra, que va finançar un projecte destinat a frenar la dramàtica mort de joves senegalesos dins el mar. Ara ja està en marxa el segon projecte de l’empresa, una comèdia dramàtica que, juntament amb la Fundació Vinne, es rodarà íntegrament a la comarca de l’Alt Urgell amb dotze actors amateurs i un de professional (que es manté en secret). Hi haurà 300 persones implicades en un projecte que es començarà a rodar a principis de l’any vinent i que posarà el focus, una vegada més, en l’amor al cinema. 

Un bullici cultural

Estamariu és un poble que, amb 134 habitants, ha assolit ara la màxima població dels últims 25 anys. L’escalada d’habitants l’ha experimentat de forma gradual des del 2009 (quan en tenia 115), i l’empenta final van ser els mesos de la pandèmia. A part de ser un indret silenciós, Estamariu bull cultura. L’efecte crida de creadors, artistes i divulgadors ha provocat un degoteig constant de nouvinguts il·lustres: l’actor, activista i director de l’Escola de Teatre de la Seu d’Urgell Joel Pla; la violinista i musicòloga Núria Llobet; la fotògrafa terrassenca Gemma Pla; el periodista de l’ACN Albert Lijarcio, i la directora de la Fundació Planes Corts, Montse Ferrer. Aquesta mateixa fundació ha estat impulsora del desenvolupament d’Estamariu, que, a més de fer possible una comunitat energètica, un cicle permanent de tallers d’oficis antics, un obrador làctic compartit, un projecte coworking i una planta de biogàs, va organitzar el setembre passat la primera edició del Festimariu, un festival de dos dies de xerrades, exposicions, concerts i tallers pels carrers. 

I entre tots els nouvinguts, el savi: l’escriptor Albert Villaró, que fa més de trenta anys que està vinculat a Estamariu i és impulsor de tallers d’escriptura. “És un poble ben comunicat, molt a prop de la Seu, amb habitatge disponible i gent sempre cohesionada i hospitalària”, diu el mateix Villaró. “Els amics de Barcelona em diuen que hem estat molt valents de venir a viure aquí, però jo diria que els valents són ells de quedar-se allà", conclou Joan Gil.