8 plantes medicinals que podem tenir a casa

BarcelonaLes plantes medicinals tenen un paper molt rellevant en la història de la medicina tradicional i en la nostra cultura. Hi ha gairebé set-centes espècies amb propietats diferents que ajuden a prevenir i a curar des de refredats fins a trastorns digestius, passant per l’insomni o irritacions de la pell. Una manera de començar a endinsar-nos en aquest món és incloent algunes d’aquestes plantes al nostre balcó, pati o jardí. Amb l’ajuda dels autors de la Guia terapèutica. Plantes remeiere s (Farell Editors, 2018), Anna Escalé, metgessa d’atenció primària, i Pau Cardellach, botànic, hem fet una tria de vuit plantes medicinals que podem cultivar d’una manera senzilla. Tot i conèixer les propietats medicinals, Escalé recomana consultar una persona experta o un llibre especialitzat per saber les quantitats recomanades si se’n vol fer un ús terapèutic. A més de les infusions que podem preparar a casa, a botigues especialitzades també podem trobar preparats d’extractes de moltes d’aquestes plantes per facilitar-ne la presa.

Calèndula (‘Calendula officinalis’)

Efecte calmant i cicatritzant

Hi ha molta tradició de tenir-la a casa: el seu cultiu és senzill i les seves flors agraden molt -de fet, també se l’anomena flor de tot l’any o maravilla -. Cal posar-la en un espai on li toqui el sol o a la semiombra i regar-la sovint en petites dosis: sempre ha de tenir la terra humida. És important reservar-li una mica d’espai, ja que les arrels poden créixer fins a 30 cm. Després de cada floració és recomanable podar-la. Té un efecte calmant i pot ajudar a curar diverses afeccions de la pell -com ara irritacions, contusions, cremades lleus, picades d’insectes- i a cicatritzar ferides. La manera més fàcil d’utilitzar-la és fent un preparat d’infusió amb les seves parts florides dessecades i aplicant-la a la pell amb gases. També hi ha molts preparats comercialitzats que la contenen en forma de cremes o pomades. Està contraindicada durant l’embaràs.

Melissa o tarongina (‘Melissa officinalis’)

Ajuda amb l’insomni

És una planta aromàtica que desprèn una olor semblant a la llimona. És recomanable que estigui en una zona de semiombra. Durant l’hivern, si no li arriba l’aigua de la pluja, cal regar-la cada dues setmanes, només per mantenir la terra humida, i durant els mesos de calor, una vegada a la setmana evitant que es creïn tolls. S’utilitza sobretot per combatre l’ansietat i l’insomni, però també per millorar alguns trastorns digestius lleus, com ara gasos o la distensió abdominal, i per alleujar els dolors menstruals. Es pot prendre en forma d’infusió amb fulles trossejades. Cal tenir precaució si es pren medicació per les tiroides o fàrmacs amb efecte sedant, ja que podria potenciar-ne l’efecte.

Poliol (‘Mentha pulegium’)

Millora les digestions

Floreix de l’estiu a la tardor, és molt aromàtica i allunya els mosquits. El millor és col·locar-la en un espai on li toqui el sol directament, ja sigui a l’interior o a l’exterior de la casa. Durant els mesos d’estiu cal regar-la gairebé cada dia, assegurant-se que la terra no arriba mai a assecar-se però evitant que es formin tolls d’aigua. Durant la resta de l’any se la pot regar amb menys regularitat. S’utilitza sobretot per millorar alguns trastorns digestius lleus, com ara les digestions pesades, l’acidesa o els gasos intestinals. Es pot prendre en infusió, que es prepara amb les parts florides. També s’utilitza aplicada a la pell per desinfectar ferides i cicatritzar.

Espígol (‘Lavandula angustifolia’)

Té un efecte sedant

És una de les plantes aromàtiques per excel·lència i floreix a l’estiu. És important que li toqui el sol, com a mínim sis hores al dia. Durant els mesos de calor cal regar-la una vegada a la setmana, sempre que la terra estigui seca. Els mesos de més fred n’hi haurà prou amb regalar-la dues vegades a la setmana. És important evitar mullar les flors i branques. Tant la flor com l’oli essencial poden ser útils en casos d’ansietat, insomni lleu o símptomes lleus de l’estrès. També funciona com a relaxant muscular. Amb les flors se’n poden fer infusions. Està contraindicat en dones embarassades i persones que prenen medicació com ara les benzodiazepines, els antidepressius i anticonvulsius.

All (‘Allium sativum’)

És cardioprotector

Per sembrar aquesta planta, de la qual utilitzarem el bulb, només cal un o més grills d’alls i terra. Si fem servir un test, ha de tenir uns 20 cm de profunditat. En climes temperats es pot fer a partir del novembre i fins al gener. La recol·lecció es farà a partir del juny i fins al juliol, quan veiem que les fulles estan pansides. Es recomana plantar-lo en un lloc amb sol i no regar-lo gaire sovint: cada deu dies i evitant que es formin tolls. L’all cru ajuda a controlar els factors de risc cardiovascular i els trastorns circulatoris, ja que ajuda a reduir el nivell de colesterol a la sang, els valors de la pressió arterial i també té un efecte antioxidant. També s’utilitza com a tractament preventiu i curatiu de refredats i infeccions respiratòries d’etiologia vírica.

Timó (‘Thymus vulgaris’)

Alleuja els refredats i la tos

És més coneguda amb el nom de farigola. És una planta aromàtica silvestre que normalment creix en zones caloroses on hi ha molt sol durant el dia i plou poc, per això si la tenim a casa és ideal posar-la en un lloc exterior on li toqui el sol i no regar-la gaire sovint, només quan la terra comenci a estar seca. També cal evitar que es formin tolls d’aigua al seu voltant. Per les seves propietats, és molt indicada per combatre refredats, estats gripals, congestions i alleujar la tos irritativa. Es pot prendre via oral amb infusió, que es prepara amb les seves flors dessecades. També té un efecte antisèptic si s’aplica a la pell.

Àrnica (‘Arnica montana’)

Calma els dolors musculars

És coneguda com a tabac de muntanya o tabac de pastor, ja que acostuma a créixer en alta muntanya. A Catalunya generalment es troba als Pirineus, entre els 1.600 i els 2.400m d’altitud. Si la tenim a casa, és recomanable que li toqui el sol durant unes hores al dia o que estigui a la semiombra, i cal regar-la una vegada a la setmana. Aplicada a la pell, va bé per a contusions, hematomes, esquinços, inflamacions d’articulacions, dolors d’artrosis i dolors musculars. S’utilitzen les flors senceres, tallades o polvoritzades per fer-ne infusions i preparats líquids o semisòlids com ungüents, cremes o gels. En canvi, és tòxica si es consumeix per via oral. No s’ha d’aplicar sobre ferides obertes o pell irritada.

Camamilla (‘Matricaria recutita’)

Regula els trastorns digestius

La camamilla prefereix estar a ple sol, però si no és possible també es pot col·locar a la semiombra. Suporta millor la sequera que la humitat i per això cal regar-la només quan la terra es comença a assecar i evitant mullar les flors. Sempre que es pugui, és recomanable el reg per degoteig. S’utilitza amb diverses finalitats medicinals: regular trastorns digestius lleus -com espasmes gastrointestinals, estats inflamatoris, distensió de l’estómac, gasos i nàusees-, per als dolors premenstruals i per ajudar a disminuir l’ansietat i l’insomni. Amb les flors dessecades se’n poden fer infusions. També se’n pot fer un ús tòpic, amb gases, per a les irritacions lleus de la pell. Sovint s’utilitza també per alleugerir la conjuntivitis, però cal colar bé la infusió per no deixar-hi restes d’impureses sòlides.