Passió per les plantes de moda: 500 euros per un esqueix

NOVA YORKFa cinc anys, Mike Rimland, conegut com el caçador de plantes de Costa Farms, un dels màxims productors de plantes d'interior de Nord-amèrica, estava recorrent un petit viver del sud-est asiàtic quan va topar amb un grup de fulles ceroses de color porpra fosc que no va saber identificar. “No havia vist mai res semblant”, recorda. Rimland passa uns quatre mesos l'any recorrent regions tropicals de països com l'Índia, el Vietnam i Kènia buscant les plantes “més noves i genials” que acabaran omplint les prestatgeries d'Ikea i Walmart, així com els centres de jardineria més petits de tot el país. “És com buscar una agulla en un paller”,  explica.

Tornant a la planta porpra, era una Geogenanthus ciliatus, o Geo, i era tan exòtica que semblava de Mart, amb brots lleugerament arrissats, gairebé negres, i una fulla gruixuda que mostrava que seria resistent. Totes aquestes qualitats la convertien en un exemplar perfecte de planta d'interior. Ara fa uns mesos, i després d'aquests anys de desenvolupament, la Geogenanthus ciliatus ha arribat a les botigues i fins i tot ha guanyat el premi a millor fullatge nou a la Tropical Plant International Expo, una de les principals fires del sector. Està a la venda tant a les principals botigues nord-americanes com en petites boutiques de Brooklyn, Los Angeles i Des Moines i es comercialitza amb la facilitat d'una pel·lícula de Timothée Chalamet. 

Tendències botàniques

Les vendes de plantes de tota mena s'han disparat en els últims anys. Al voltant de 38 milions d'habitatges dels Estats Units tenen plantes d'interior i s'hi van gastar al voltant d'1,67 mil milions de dòlars el 2020, un augment del 28% respecte al 2019, segons l'Enquesta Nacional de Jardineria del 2021. Molts entusiastes, inclosos mil·lennials i joves de la generació Z, graviten especialment cap a varietats rares de plantes que es poden arribar a vendre per centenars de dòlars en subhastes d'internet. Mentrestant, els conreadors del mercat de masses, com l'empresa Costa Farms, ofereixen la pròxima planta de moda en un moment en què les varietats emergents perden l'estatus de novetat en qüestió de mesos. “La planta de moda és l'objectiu”, explica Katie Dubow, presidenta de Garden Media Group, una empresa de relacions públiques que assessora les empreses sobre les tendències del mercat. “Tothom vol tenir-la, conrear-la i vendre-la”.

La relació de la gent amb les seves plantes s'ha aprofundit amb la pandèmia, diuen els experts de la indústria. Les antigues plantes de moda, com la Pilea peperomioides, amb les seves fulles en forma de moneda, i la figuera de fulla de violí, un fix en els catàlegs de disseny domèstic, ja han passat de moda. Més exemples? La figuera de fulla de violí ha agafat "mala fama perquè és més difícil de cuidar del que sembla", explica Christian Esguerra, que és l'influencer Crazyplantguy. La planta corb també va tenir el seu moment, però el seu temps de moda ja ha passat; el filodendro birkin també va ser adorat durant poc temps, i la princesa rosa va de baixada. Ara, en comptes d'una planta que tothom vol, n'hi ha desenes que són populars. L'Oficina Nacional de Jardineria va declarar el 2022 l'any de la peperomia, però els aficionats també van darrere d’alocàsies, Anthurium, calathees i foies de tota mena.

Les monsteres variegades amb ratlles o taques de color; les constel·lacions tailandeses, conegudes per les seves fulles esquitxades de groc i blanc, i les monsteres albo, adorades per les seves taques blanques semblants a la pintura, han continuat tenint demanda, en part perquè per unes certes qualitats botàniques són difícils de reproduir. Una constel·lació tailandesa de cinc fulles es va vendre per eBay per poc menys de 600 euros i un esqueix de cinc fulles de monstera albo es va vendre per quasi 500. Costa Farms, que porta diversos anys intentant conrear la seva pròpia versió de la constel·lació tailandesa, va posar recentment a la venda una quantitat limitada de plantes —amb un preu d'uns 570 euros cadascuna per a un test de 30 centímetres— i es van esgotar ràpidament.

L'aspecte preferit de les plantes també ha evolucionat. Ara les més populars sovint són bigarrades, amb fulles grans, molt texturitzades i angulars, i solen ser de color rosa o porpra. I quan s'exposen, en lloc d'una planta singular col·locada en un aparador, solen agrupar-se en un racó com si fos una jungla, o s'empaqueten en una caixa de cultiu.

“Crec que l'estil és un component molt important en aquesta nova onada d'entusiasme per les plantes d'interior”, explica Leslie F. Halleck, horticultora professional i consultora. “L'estètica de la forma i l'aspecte, i com s'integra en l'espai interior d'algú, s'ha tornat més important”. Les tendències estan impulsades principalment per grups d’influencers i col·leccionistes de plantes rares que busquen varietats específiques. De la mateixa manera que uns compren sabates esportives, rellotges o whisky, ells adquireixen plantes i mostren les seves col·leccions amb un orgull similar. És una comunitat ben coordinada de compradors que connecten amb les seves plantes des del punt de vista emocional.

Petjada ecològica

“Molta gent desitjaria que no existís aquesta enorme pressió sobre quina és la pròxima gran planta de moda”, denuncia Katie Dubow. “Té aquest punt màxim en el qual costa 400 dòlars, i després Costa l'aconsegueix, surt a tots els Walmart i Ikea i a tot el país, i llavors ja costa 19,99 dòlars i no la vol ningú”.

Fa temps que els grups ecologistes treballen per crear consciència sobre la relació entre el creixent interès per les espècies rares i l'augment de la caça furtiva de plantes. A Sud-àfrica i Xile, per exemple, hi ha hagut un augment del saqueig furtiu de suculentes i cactus. Abby Meyer, directora executiva de Botanic Gardens Conservation International O.S., explica que l'impacte més gran ha tingut lloc a les zones tropicals riques en biodiversitat: “La demanda de plantes tropicals de col·lecció com a plantes d'interior està directament relacionada amb l'augment del saqueig furtiu a les regions tropicals”. L’especialista aconsella buscar vivers autoritzats, parlar amb els conreadors, preguntar per les seves fonts i investigar els problemes que afecten determinades varietats, o bé senzillament no comprar-les i considerar fer voluntariat als jardins botànics que alberguen plantes rares.