D’objectes a subjectes de desig

BarcelonaAra que falta poc menys d’una setmana per Sant Jordi, les llibreries ja estan plenes de novetats editorials. Entre aquestes, enguany destaquen diversos llibres amb veus de dones que aborden el tema del desig i el plaer des d’una perspectiva femenina i feminista, sens pèls a la llengua i en alguns casos de manera franca i una mica descarada. Llibres com Sexe fora de norma (Raig Verd), Feminismo vibrante d’Ana Requena (Roca Editorial) i Sexe Ficció de Marta Pontnou (Rosa dels Vents) parlen de sexe i de plaer fugint de la mirada tradicional, i posen la dona i els seus desitjos al centre. Però aquesta nova visió del plaer femení també la trobem en pel·lícules i sèries que estan ajudant a crear nous models i configurant un imaginari col·lectiu renovat, sobretot per als joves, en què les dones deixen de ser objectes sexuals per convertir-se en subjectes. Sèries com Sex education, Normal people, Fleabag, Working mums i fins i tot Els Bridgerton han aconseguit fer caure tabús al voltant de qüestions com la masturbació femenina, el sexe oral, el desig, la maternitat i el consentiment.

Parlem de tots aquests canvis amb escriptores, periodistes i expertes per analitzar si finalment el plaer femení comença a tenir la importància que durant segles se li ha negat.

El cos, al centre de la reivindicació

Ana Requena, periodista i autora de Feminismo vibrante –on fa un al·legat a favor del gaudi sexual i reivindica el plaer com a part de la transformació feminista–, creu que és una bona notícia aquesta allau de productes tant de ficció com d’assaig amb una nova visió del sexe. “Això serveix de referent i de normalitat, cal parlar d’aquests temes i necessitem nous models mediàtics i culturals, nous personatges, trames i històries, paraules que parlin de tot això, sobretot per a les generacions més joves, que veuran que es pot parlar de desig i plaer femení amb molta més normalitat”. Confirma que aquests últims temps hi ha una reivindicació del plaer femení, ganes de trencar tabús amb temes com la masturbació –això explica el boom del Satisfyer–, el clítoris, el sexe oral... “Té molt a veure amb el fet que el cos és al centre de la lluita feminista: ja sigui des de les reivindicacions de l’avortament fins a la violència sexual, passant pel desig. El cos també ens parla del nostre dret a viure com a subjectes de plaer”, reclama. I és que, per a Requena, la transformació de les dones –que durant segles han estat vistes i presentades com a objectes de desig– a subjectes de desig és fonamental: “Està molt estesa la idea que les dones tenim una sexualitat més continguda que els homes, més discreta. És un estereotip molt fort i ens crea un munt de conflictes, perquè sembla que mai podem prendre la iniciativa o tenir ganes de sexe. Hi ha una gran culpa per no encaixar en aquest estereotip. La culpa per ser subjecte de desig està molt viva però no podem renunciar al plaer”. 

Dir alt i clar què desitgem

Alba Serrano és l'autora del conte Follar normal del recull de literatura eròtica feminista Sexe fora de norma que ha publicat l’editorial Raig Verd, en el qual aborda el tema del consentiment en una relació entre dues persones. Ho fa de manera explícita, retratant la importància de verbalitzar el que es vol fer i el que no al llit i de posar paraules al desig. “El consentiment és un concepte nou, n’estem començant a parlar tot just ara i, arran de l’actual onada feminista, hem entès que vol dir donar el poder i la veu a les dones”, explica. Per a Serrano, “el consentiment posa sobre la taula el desig, tambe femení, que fins ara no hi era”. Això és un gran canvi que arriba “després de segles en què les dones hem estat considerades inferiors per la dicotomia patriarcal i, per tant, la nostra veu no era important i se’ns considerava uns objectes de desig”. Però també alerta que no és un canvi fàcil, perquè durant molts anys les dones hem estat educades i socialitzades per ser objectes. “Se’ns educa per agradar, per aconseguir parella –perquè és un valor que dona prestigi social–, se’ns ensenya que si som desitjades tindrem una recompensa i, per tant, això es percep com a positiu. Trencar tot això és difícil, no ho aconseguirem en dos dies”. I celebra que la ficció estigui retratant aquest canvi: “Montserrat Roig deia que la cultura és l’opció més revolucionària a llarg termini. Crec que la ficció popular és la que fa que les coses s’entenguin de manera senzilla, per a tots els públics, i ara tenim una explosió cultural feminista”. 

Fora culpes

Marta Pontnou acaba de publicar Sexe Ficció. Manual per a pubilles del segle XXI, un llibre que recull els seus articles a la revista Núvol i on desmunta tots els estereotips sobre les bones nenes i construeix una veu potent i descarada que parla del gaudi sense pèls a la llengua i dient les coses pel seu nom. Un llibre on elles no renuncien mai al desig ni al plaer, que posa paraules al que moltes dones pensen o han pensat en algun moment. “Parlo dels desitjos de les dones i m’adono que encara escandalitza molt”, diu Pontnou: “Encara queda molt camí per recórrer perquè a nosaltres, a les dones, també ens costa molt, ens jutgem molt i ens castiguem i no ens permetem moltes coses, i per això crec que hem de fer molta feina”. Explica que hi ha moltes lectores dels seus articles i del llibre, sobretot dones de 50 o 60 anys en amunt, que li han comentat que “tant de bo haguessin trobat algú que els parlés així quan eren més joves”. Això la fa reflexionar sobre com vivim, encara avui, la sexualitat: “Crec que ens hem de treure de sobre la culpa, viure el sexe de manera més oberta i més plaent”, encara que costi. I quan li pregunto què necessiten les pubilles del segle XXI, perquè el seu llibre es presenta com a manual, diu sense embuts: “Necessiten alliberar-se, també sexualment, sentir-se segures d’elles mateixes, treure’s complexos i deixar de banda la culpa, poder tenir el que desitgen i sobretot necessiten fer molt de goig... però per a elles mateixes”. 

La importància de canviar els referents

Gemma Altell, psicòloga i socia fundadora del consultora social i de gènere G360: Cartografies Humanes i Socials, ens ajuda a teoritzar sobre la importància d’aquests nous referents que ens deixa la ficció: “Les dones ens estem començant a entendre com a subjectes de desig però per aconseguir-ho és bo construir models culturals i audiovisuals nous, perquè el desig també s’aprèn a través d’aquests imaginaris”. I explica: "Les generacions més grans de dones ens vam criar amb el referent de ser objectes i així és com ens hem situat davant el desig. I per això les pel·lis, les sèries, els llibres... han de canviar i oferir nous models. És una bona notícia, perquè el desig no passa per la raó ni es transforma en un dia”. Però alerta que també hi ha riscos: “Si copiem el model masculí, si partim d’una visió binària en aquests nous models, llavors no anem bé. Crec que no hauríem de repetir vells esquemes, sinó crear-ne de nous”. Pel que fa als canvis reals que està experimentant la societat, Altell considera que “als grans els queda molt per aprendre i per recórrer” però als joves, en canvi, hi veu dos fenòmens diferents: “Una part dels joves està més orientada a experimentar amb una visió menys binària del sexe, més oberta i amb ganes d’explorar”. Però això, segons ella, conviu amb “una idea matxirula, masclista i androcèntrica de com més relacions sexuals millor, primant la quantitat per sobre de la qualitat, una visió molt consumista i que prioritza el plaer masculí per sobre del femení”. 

Queda clar, doncs, que encara hi ha molt camí per recórrer perquè el plaer i el desig femení tinguin la importància que la història –i els estereotips masclistes– els hi ha negat. Però, tot i això, celebrem l’arribada de noves veus disposades a trencar, de mica en mica, les barreres que encara no permeten a les dones gaudir amb plenitud del seu propi cos.