És perillós fer esport al carrer a Barcelona?

Cada cop se’ns fa menys estrany veure grans avingudes, com per exemple la Diagonal de Barcelona, amb el carril central per a vianants ple de corredors, de patinadors, de caminadors o de ciclistes. Tot i que sempre han estat força transitats, els camins de Collserola també estan més plens de persones que practiquen algun tipus d’activitat física. I, si bé ens fixem en aquests dos indrets concrets, podem parlar de moltes altres artèries principals o raconades a prop de diferents ciutats de més o menys grandària del territori.

Que cada vegada hi hagi més persones que fan activitat física a l’aire lliure és una gran notícia. Però també és cert que algunes vegades aquesta activitat, que a priori és tan necessària i saludable, pot veure’s troncada per una mala qualitat de l’aire i una activitat saludable es pot arribar a convertir, en moments concrets, en un parany.

Sovint rebem notícies, avisos o recomanacions per reduir o, directament, evitar les activitats a l'aire lliure a causa de la mala qualitat de l’aire, però què vol dir mala qualitat de l’aire, exactament? Tant els meteoròlegs com els especialistes de la salut estableixen, principalment, dos paràmetres que marquen si la qualitat de l’aire és adequada o no. Aquests són, d'una banda, la concentració de diòxid de nitrogen (NO₂), causat principalment pel motor dels vehicles, i, de l'altra, les partícules en suspensió (PM).

"La contaminació que generem els humans és el principal causant de l’empitjorament de la qualitat de l’aire. No obstant això, les condicions meteorològiques contribueixen al fet que aquesta contaminació empitjori més o menys la qualitat de l’aire; per exemple, els anticiclons generen un estancament de l’aire que fa que la contaminació no pugui circular i, per tant, n’empitjori la qualitat. En canvi, la pluja o el vent ajuden a reduir la contaminació", explica el meteoròleg del diari ARA, Xavi Segura. "Les partícules en suspensió augmenten quan arriben masses de pols en suspensió del nord de l’Àfrica. Aquestes partícules, juntament amb la contaminació que emetem diàriament, empitjoren molt la qualitat de l’aire", continua Segura. Aquest fenomen acostuma a anar acompanyat de dies tèrbols, amb poca visibilitat. Quan aquests indicadors, sigui un dels dos o tots dos a la vegada, superen les quantitats màximes recomanades per l’Organització Mundial de la Salut és quan es considera que la qualitat de l’aire no és bona.

Tot i que, tal com ens expliquen els meteoròlegs, no hi ha un patró determinat que segueixin aquests episodis de contaminació, “les èpoques més propenses a Catalunya acostumen a ser l’estiu i l’hivern, ja que són les estacions, tradicionalment, de menys pluja”, especifica el Xavi, que conclou amb l’apreciació que “de totes maneres, aquests episodis poden tenir lloc al llarg de tot l’any i, encara més, en el context de canvi climàtic en què vivim”.

Prendre precaucions

Exposar-se a fer activitat física en un moment concret en aquestes condicions no hauria de ser alarmant per a persones sanes, però hi ha col·lectius que són especialment vulnerables a aquests episodis de contaminació i haurien de prendre precaucions. "La gent gran, els nadons, els infants en edat preescolar, les dones embarassades, les persones amb malalties respiratòries o de l’aparell circulatori cal que ho evitin rotundament", especifica Segura. "Tot i que no formem part d’un grup de població de risc, dur a terme activitat a l’aire lliure en episodis de contaminació pot ser molt nociu. Correm el risc de patir inflamacions de les vies respiratòries si fem exposicions de curta durada. Però si ens hi exposem més hores, poden augmentar els símptomes de bronquitis, sobretot en persones asmàtiques", afegeix.

El Dr. Daniel Brotons, metge esportiu, destaca que “les afectacions, a banda d’impactar directament en l’aparell cardiorespiratori, també poden manifestar-se amb problemes a la pell i als ulls”, i diu que cal alarmar-se quan aquestes “provoquen una situació de dificultat respiratòria, amb hiperreactivitat bronquial, com l’asma, o bé reaccions cutànies que poden generar molta picor, o bé sequedat de còrnia que pot provocar una queratoconjuntivitis”. Per tant, val la pena prendre’s seriosament els avisos i les recomanacions i fer cas dels experts.

Recomanacions a seguir durant aquests episodis

Afortunadament, tal com ens explica Segura, aquests episodis no són llargs, acostumen a durar només uns dies. Per tant, la primera recomanació seria “ajornar l'activitat fins que els nivells de contaminació i de partícules hagin disminuït, o fer esport en espais interiors menys exposats a la contaminació, com ara un gimnàs, a casa o a dins d’un pavelló” durant aquests períodes. De totes maneres, si no tenim l’opció d’accedir a un espai d’aquestes característiques o volem practicar igualment a l’exterior, cal “assabentar-se de les hores de menys contaminació i, lògicament, allunyar-se, tant com sigui possible, de les àrees més contaminades i, sobretot, hidratar-se més del normal”, aconsella el Dr. Brotons.

Cal tenir en compte que la pràctica en entorns secs, és a dir de baixa humitat, com acostuma a passar en èpoques d’anticicló, pot augmentar significativament els símptomes. L'estudi Pràctica esportiva i qualitat de l'aire realitzat pel RACC i Zurich, que analitza els llocs més transitats pels corredors de les principals ciutats de l'Estat, va concloure, entre altres coses, que "a Barcelona, segons l’hora i el lloc escollits per practicar running es pot reduir entre 6 i 10 vegades l’exposició a la contaminació" i que “en grans ciutats existeixen diferències significatives entre els carrers amb trànsit i sense”. L'estudi assegura que als carrers amb un trànsit molt elevat, com la Diagonal o el Paral·lel, és més recomanable córrer al migdia perquè hi ha menys vehicles en circulació.

I, tal com ens explica el Dr. Brotons, el tipus d’exercici més nociu són les activitats de resistència: “per la seva major exposició; és a dir, perquè hi estarem més estona, combinat amb la hiperventilació que suposa la seva pràctica”, cosa que provoca que estarem exposats durant més temps a aquestes partícules i, amb la respiració accelerada, n’inspirarem una quantitat molt més elevada, ja que es calcula que durant la pràctica es pot arribar a multiplicar per quaranta el trànsit d’aire que generem.