Penjats d’un núvol de vapor i d’una dosi de nicotina

LondresÉs la nova moda, una més d’un món que en crea i en destrueix a tota velocitat, tot i que aquesta deixarà cert rastre, ni que sigui un de vaporós. El nou, però ja no tan nou, entreteniment es diu vape, abreviació de vapour o vapourize. L’agost del 2014, el verb -fins aleshores argot- es va afegir a l’OxfordDictionaries.com i el desembre va ser considerada paraula de l’any per l’organització, símptoma de l’impacte d’aquesta activitat, i de l’ús que es va fer de l’expressió, entre els parlants anglosaxons.

Què significa exactament vape? Què fan els anomenats vapers? Segons l’esmentat diccionari: “Inhalar i exhalar el vapor produït per una cigarreta electrònica o un dispositiu semblant”. Una altra manera de fumar? Sí, però no exactament. Perquè implica més coses -o menys, segons el punt de vista- que l’art que reivindicava Guillermo Cabrera Infante. En el seu Holy smoke, l’escriptor cubà el resumia parlant de Humphrey Bogart a l’inici d’ El falcó maltès, en què apareix cargolant una cigarreta, com una “operació que requereix calma, luxe, tranquil·litat i voluptuositat”. I després, esclar, foc.

Fumar és el mateix que vapejar? Els puristes del tabac diuen que no; els del vaping ho consideren un altre tipus d’experiència. Sigui com sigui, mentre que el nombre de fumadors al Regne Unit cau any rere any, ja hi ha 2,6 milions de vapers actius al país. L’augment en relació al 2014 ha sigut de quasi el 25 per cent. I el negoci floreix. L’any passat es van vendre 17,3 milions de cigarretes electròniques, aparells que van dels quinze als 150 euros. Les versions més sofisticades incorporen bluetooth per enviar dades al telèfon sobre el consum de nicotina o el temps d’activitat. La moda, sens dubte, no és aliena tampoc a la fascinació tecnològica del moment que s’associa als mòbils.

Festes i competicions ‘vapes’

Però el vaping també és una forma de socialització -i potser una forma de cultura o subcultura- que neix tímidament als Estats Units a finals de la dècada passada i que des de fa uns mesos té cada vegada més predicament entre els sectors joves de la població del Regne Unit. Així, hi ha festes vape, competicions vape -per fer anelles o altres trucs amb el fum-vapor; o bé per produir núvols com més grans millor- amb premis de milers de lliures. I també hi ha una gran exhibició de la indústria per als aficionats a aquesta activitat -com si fos el Saló del Còmic-, que es farà a Birmingham entre el 14 i el 16 d’octubre i a la qual assistiran 300 exhibidors.

A Londres, els primers vape bars van obrir el desembre del 2014. Un es va situar a Fitzrovia, Avant-Garde E Liquids, i l’altre, a Shoreditch, Prohibition Vapes, oest i est de la ciutat, respectivament. Però no ha sigut fins a la primavera i l’estiu d’aquest any que l’obertura de nous locals s’ha disparat arreu. I se’n troben a Camden, Kilburn, Walthamstow, Clapham, Portobello, Chingford, Brixton, a la rodalia de Liverpool Street o Southgate. Pràcticament a tot arreu del centre i del gran Londres. I el mateix passa a ciutats com Manchester, amb un establiment com el pub Lower Turks Head al capdavant de la moguda del vapor, o a Liverpool, en què alguns dels noms dels llocs on fer vaping prometen més del que realment ofereixen: Dream Steam, Crystal Vapours, Crystal Clear Vapours, E-Bacco, Vape Anywhere o Vapor Zone.

L’estètica d’aquests locals varia molt. Des d’una asèpsia gairebé clínica, amb un decorat minimalista, molt ancorat en el vessant tecnològica de la indústria, com és Avant-Garde E Liquids, situada en una de les zones més benestants de la capital britànica, fins al més tradicional ambient de bar o pub, ple de fum; de vapor, més ben dit, perquè a l’interior dels pubs ja no es pot fumar tabac.

En algunes botigues o llocs de socialització no només es ven tot el necessari per a una bona sessió de vaping sinó que també s’ofereixen begudes. En d’altres, però, el negoci són els inhaladors i el que se’n deriva, que és molt: els broquets, les bateries, els recanvis per al tanc principal, els líquids per produir el vapor. Líquids que són de molts gustos, fins a 200 se’n troben en una de les botigues esmentades: de maduixa a tabac, passant per mango, pastís de formatge, plàtan, menta, una amplíssima varietat que inclou tanmateix líquids amb colorants per fer núvols de colors.

Els líquids, d’altra banda, tenen una altra característica molt rellevant: la concentració de nicotina que contenen. A gust del consumidor, esclar. N’hi ha que no en tenen gens o que en tenen 4, 6, 8, 16, 24, 36 o 48 mil·ligrams per cada mil·lilitre de líquid. Les dues últimes alternatives, 36 i 48, són dosis força altes. Però la quantitat de nicotina absorbida pel cos depèn d’altres factors, no només de la fortor del líquid. Per exemple, de la densitat de l’alcaloide en la solució líquida, la quantitat de vapor que el vaper produeixi, el temps de cada sessió o la freqüència amb què es faci.

Diferències amb el tabac

¿La pràctica del vaping és més sana que fumar tabac tradicional? De moment, i d’acord amb Cabrera Infante, el que és segur és que no té el mateix glamur cinematogràfic, malgrat que Leonardo DiCaprio sigui un habitual de l’ e-cigarret en aparicions públiques.

Però, a més, en el congrés de la Societat Europea de Cardiologia, celebrat a Roma a finals d’agost, el professor grec Charalambos Vlachopoulos va presentar un estudi en què s’assegurava que una sessió de vaping de trenta minuts, habitual segons deia, té els mateixos efectes que fumar-se una cigarreta. La polèmica està servida, doncs. Potser el que demostra la nova moda és el que Lady Bracknell va dir a Frank a La importància de ser Frank d’Oscar Wilde: “Vostè fuma?”, li va preguntar. “Bé, sí, haig d’admetre que fumo”. “M’alegra sentir-ho -li contesta-. Un home sempre s’ha de dedicar a alguna cosa”. Ja sigui a fumar o a vapejar.