Es van conèixer de molt petits en un cau de Montcada i Reixac i ara treballen junts a Mat Holding

Arriba un moment a la vida de tota persona en què se li revela quins són els amics de veritat. Arriba tard o arriba d’hora, però sempre arriba. A Pau Relat, conseller delegat de Mat Holding i president de FemCat, li va arribar poc després que naixés la seva filla. “Va néixer amb una discapacitat”, explica l’empresari. “Moure’s en un entorn social li costa molt: crida o té un comportament socialment poc acceptat. En aquest tipus de situacions veus com respon la gent: veus els que se l’estimen i estan al teu costat i els que subtilment se n’aparten”. Quan això passa, diu que el món no s’acaba, però “t’emportes una petita decepció i els reubiques a la categoria de coneguts”. Per això el que valora més d’una amistat és la sinceritat i la lleialtat, “i que hi siguin quan hi han de ser”.

Entre tots els seus amics, n’hi ha un que sempre hi ha sigut. Des del parvulari, de fet: Candi Cervera. “Ni tan sols recordo quan ens vam conèixer”. Ja de més grans, cada dissabte compartien les hores del cau a Montcada i Reixac i a l’estiu anaven junts de colònies a Tortellà, la Garrotxa. “A la universitat jo vaig estudiar farmàcia i ell econòmiques, però vam mantenir la relació i jugàvem junts a futbol”.

Fa vuit anys els seus camins es van retrobar. “Li vaig proposar treballar a Mat Holding i ara és director general de la divisió d’aigua”. Només els separa un pis i sovint viatgen junts, sobretot a Israel, on tenen molts negocis. “Sempre és més agradable viatjar amb algú amb qui tens una relació i amb qui pots parlar d’altres coses”. Malgrat això, saben separar la relació professional de l’amistat. “Si s’han de prendre decisions professionals que afecten l’un o l’altre, les prenem objectivament. En cap moment ningú s’intenta aprofitar de la relació personal per qüestions professionals, i això ha reforçat encara més l’amistat”.

Per l’entorn en què es mou i per la responsabilitat que té, a Pau Relat se li acosten moltes persones: “Tothom vol ser amic teu”, explica. Però ell sempre ha sigut de tenir molts coneguts i pocs amics, i amb l’edat encara més. “Per a mi és molt important tenir clar qui és amic de veritat i qui conegut o saludat. Ho he anat aprenent al llarg de la vida, i per això em preocupo molt de cuidar la gent que val la pena i fer-los sentir que els estimo, perquè ells també es preocupen de fer-m’ho saber a mi”. I conclou: “El dia que deixi de tenir tanta responsabilitat veuràs que tota aquesta gent s’esvaeix i queden els quatre o cinc de veritat”. Com el Candi.