La pàtria immensa dels cromos

BARCELONACosta una mica sentir aquells mítics i tan reconeixibles “tengui” i “falti”, però si afines una mica l’orella encara hi ha algú que ho diu. Són els pares que ajuden els seus fills a trobar els cromos que els falten per anar completant els seus àlbums. Esclar que no necessàriament són els pares de ningú. Més d’un, de dos i de tres adults van els diumenges al Mercat de Sant Antoni a buscar cromos de col·leccions que fan ells mateixos. Els nascuts entre la dècada dels 70 i els 80 porten aquesta fal·lera incrustada al subconscient a mode de marca de fàbrica generacional.

De col·leccions n’hi ha a cabassos, però potser serà còmode agrupar-les en tres grans àrees: les sèries de cromos infantils, les de futbol i les de pastisseria, xiclets i postres làctics. Aquestes últimes estan avui dia en decadència, però molts col·leccionistes nostàlgics fan arqueologia 'vintage' i a internet se’n poden trobar fàcilment. ¿Exemples de col·leccions recordades? Centenars. 'Bola de Drac', 'Candy Candy', 'Dragones y mazmorras', 'La guerra de les galàxies', 'Monstruos', 'David el Gnomo', 'Mazinger Z', 'Marco', 'Heidi'... La llista és interminable. Els últims anys ha tingut molt èxit la sèrie 'Animales' i també tot el que es relaciona amb l’univers Pokémon, per exemple.

Per molts anys que passin, a Sant Antoni continua viva aquesta tradició ancestral que, com els bons contes i les rondalles antigues, es transmet entre generacions per efecte del pas del temps: els pares que col·leccionaven de petits inculquen als seus fills la passió per omplir les pàgines de l’àlbum. El Richard ho té molt clar: “La influència paterna es nota moltíssim”. Sap de què parla, és l’últim dels comerciants del mercat dominical de Sant Antoni que es dedica als cromos. Fa uns mesos es va jubilar el Joan Miró, que havia continuat amb el negoci històric dels seus pares i que ja no ha tingut continuador. El Richard hi és des de l’any 2000 i va començar també gràcies al seu pare, que havia obert la parada cinc anys abans: “Ara hi ha molts adults que fan servir l’excusa dels seus fills per ajudar-los a fer una col·lecció que els hi agrada a ells”, comenta amb humor. Quines són les que avui tenen més èxit? Doncs en el terreny dels anomenats 'cards', més grossos i resistents que el cromo tradicional, 'Pokémon' continua fort, també 'Fantasy riders' i l’incansable 'Magic'. I el futbol, esclar. Des de la temporada 2009-10, existeix la marca Adrenalyn, competència de la Panini de tota la vida. A Panini els cromos més preuats continuen sent els dels últims fitxatges. A Andrenalyn, en canvi, temporada rere temporada són els coneguts com Balón de Oro: Messi, Cristiano Ronaldo, Casillas, Forlán...

A la cantonada d’Urgell amb Tamarit és on cada diumenge es concentra la majoria de la gent que desitja intercanviar cromos. Al Marcel l’acompanyen els seus pares, igual d’entusiasmats que ell perquè només els en falten tres per acabar l’Adrenalyn d’aquesta temporada. A veure si hi ha sort! L’Alberto té 47 anys i fa la col·lecció de la Lliga de futbol des que en tenia quinze. Per a ell és un ritual sense discussió possible. Cada any un nou àlbum complet. I té un parell d’amics amb els quals compartir l’afició i l’esbargiment. És gat vell: “Aquest te’l canvio per quatre”, diu a un altre col·leccionista que ha trobat un cromo difícil entre la pila dels seus repetits. Es posen d’acord sense problema. Hi ha un llenguatge tàcit entre els de la seva mateixa “religió”.

L’àlbum Santoro també té molt èxit. La Georgina i la Sílvia són amigues de l’escola i alguns diumenges es veuen per anar a Sant Antoni i a veure si hi ha sort. Els seus pares estan encantats amb la idea. Així, mentre elles enganxen les noves adquisicions ells poden fer el vermut al carrer Parlament. 'Santoro' és un dels reis al quiosc de l’Andrés i la Ramona, un clàssic del barri que regenten des de fa 22 anys. “Abans es venien molts més sobres de cromos”, exclamen gairebé alhora. I de seguida afegeixen: “Esclar que avui dia ja se sap que el quiosquer, per molts motius, és una espècie en perill d’extinció”. Tenen al prestatge fins a dotze títols disponibles. 'Santoro' i 'Fantasy riders' són els que tenen més demanda. Bé, i el futbol, però això no cal gairebé ni mencionar-ho.

Per saber més coses dels cromos, del seu etern encant i de l’afició que porten dècades cimentant –els primers cromos de xocolates Amatller daten de principis de segle XX–, res millor que parlar amb un erudit. Vicente Pizarro ha publicat el llibre '¡Andá!, la merienda... Las deliciosas colecciones de nuestra infancia' (Diábolo Ediciones). És un llibre de luxe, a tot color, que documenta i reprodueix gran part de les col·leccions de cromos aparegudes entre el 1970 i finals dels 80 a tota mena de pastissets de brioixeria industrial i postres làctics: Cropan, Panrico, Bimbo, Donuts, Phoskitos, Danone, Yoplait... Un llibre anterior de Guillem Medina, 'Lo tengo repe', també editat per Diábolo, ja feia una tasca ingent en la recerca i posada en valor d’aquesta mena de productes (també hi incloïa els xiclets i col·leccions no vinculades amb productes d’alimentació).

Parlem amb Pizarro, que té molt clar quina és la importància de les col·leccions de cromos: “Les col·leccions de cromos com a tal han sigut sempre un mitjà per relacionar-se, tant amb els amics i els germans com amb els companys de l'escola. També han servit com a entreteniment, aprenentatge i un repte personal, al intentar completar cada col·lecció”. I posa èmfasi en un aspecte cabdal: “Al final et queda un llegat de la teva història infantil en cada col·lecció. Passats els anys les pots repassar i repassar, retrocedir en el temps i tornar a disfrutar d'aquestes meravelloses experiències”.

En relació amb els cromos de pastissets, que durant uns anys eren imprescindibles i avui dia gairebé cap marca inclou com a regal, Pizarro argumenta que aquesta diferència es pot atribuir al fet que els productes de pastisseria industrial han patit una campanya de desprestigi alimentari: se'ls ha col·locat al calaix d'aliments nocius per a la salut, amb massa greixos i amb un nivell de sucre extrem. Això va fer que baixessin molt les vendes d'aquests productes i els fabricants van deixar d'incloure promocions, cromos o regals al seu interior, per la qual cosa van començar a deixar de ser atractius per al consum, sobretot infantil.

Per a l’autor del llibre, el factor pare-fill és fonamental: “L'experiència que cada pare va tenir amb els cromos en la seva infància influeix molt en fer que els seus fills vulguin col·leccionar o no. Generalment tots els que hem sigut petits als anys 70 i 80 hem estat en contacte amb qualsevol tipus de col·lecció en algun moment de la nostra infància, i volem que els nostres fills també visquin aquestes experiències, que segur que van ser agradables”. I quins canvis percep un expert com ell quan compara els seus temps amb el present? “En els meus temps hi havia molta més quantitat de col·leccions perquè també hi havia una gran varietat de sèries, tant de dibuixos com de programes de televisió o sèries juvenils que fossin atractives per als petits de la casa. Quan arribaves al quiosc de torn, veies que tot estava inundat de tot tipus de promocions de les sèries més famoses i, esclar, de sobres i àlbums de cromos. Avui dia no és així i, tot i que continua havent-hi col·leccions, no són tan abundants com abans i als nens els atreuen altres tipus d'entreteniments”.