Patir o gaudir les vacances: baixar pulsacions contra el turisme frenètic

BarcelonaImmediatesa, exposició, enveja, poder, estatus. Són paraules que es relacionen entre elles cada dia a les xarxes socials i que han acabat inundant moltes facetes del nostre dia a dia. La importància d'ensenyar el nostre suposat èxit a internet de cara a crear una marca personal basada en el triomf ha provocat que cada moviment que fem sigui degudament publicat, previ filtre perquè tot sembli molt millor del que realment és. Aquesta tendència s'ha fet forta en diversos sectors, i un dels més intensos és el dels viatges. On anem, amb qui, com ens ho passem o quin nivell de luxe tenim. Tot això és important quan es relacionen xarxes socials i vacances; d'aquí que s'hagi creat una nova manera de viatjar: el turisme frenètic.

"Els últims anys s'ha estès molt el fet de compartir tot el que fem durant els nostres viatges. D'aquí que s'hagi creat una tendència de turista que vol anar al màxim nombre de llocs possibles per fer-se la foto i publicar-la internet", explica Pablo Díaz Luque, expert en turisme, professor dels estudis d'economia i empresa de la UOC i un dels creadors del terme. Segons Díaz Luque, aquesta és una manera de viatjar que s'assembla molt al que es coneix com el turisme japonès, que es va posar de moda als anys 90 i que consisteix a "baixar de l'autobús, fer la foto, tornar a pujar a l'autobús i anar a fer el mateix a la següent parada", una pràctica que alguns turistes del país asiàtic feien sovint. "Sempre hi ha hagut un tipus de turista que volia aprofitar el temps al màxim per estar a tot arreu, però les noves tecnologies ho han convertit en tendència", explica Díaz Luque. En aquesta mateixa línia s'expressa José Antonio Donaire, director de l'Institut de Recerca en Turisme: "Històricament, el viatge ha estat un element d'estatus social i els llocs als quals hem anat diuen als altres qui som o qui voldríem ser. Ha canviat el mitjà i la intensitat. Abans ho fèiem saber amb les converses de cafè, amb les postals o amb les fotografies, i ara estem connectats permanentment amb els altres i durant el viatge comuniquem els llocs on hem estat".

En aquesta qüestió, entren en joc conceptes com el FOMO ("fear of missing out" o "por a perdre't alguna cosa") o fast look, sobre com els visitants veuen poques coses, sempre les mateixes i en molt poc temps. "En els estudis que hem fet sobre el comportament dels turistes en diversos espais com Girona, la Vall de Boí, Barcelona o Empúries hem notat un valor universal: els minuts que es dediquen efectivament a visitar un element són molt pocs", remarca el professor Donaire.

Desconnexió absoluta

I com quasi tota tendència, la del turisme frenètic té el seu contrari, el turisme lent o slow, que respon a voler escapar al màxim de la hiperconnectivitat. "Aquí es busca la desconnexió més absoluta, el dormir bé i aturar-se del tot", explica Pablo Díaz Luque. En aquest sentit, hi ha diverses experiències al respecte, com el tipus de viatge que promouen a Travelàdic, que, segons paraules del seu fundador, Jordi C. Duran, busca "fugir del turisme a correcuita". Per a aquest viatger i creador de contingut, moltes vegades acabem el viatge amb "moltes fotos, però sense recordar res del que hem fet". "Intentar veure el màxim de coses en el mínim temps possible és un error", afirma.

També ho veuen d'aquesta manera a Slow Turisme, una empresa del Bages que aposta per un "turisme de proximitat, lent i sostenible". Els seus fundadors són el Dani i la Carme, que van concretar la seva passió compartida per l'enoturisme en aquesta empresa que busca una solució diferent del turisme frenètic de veure –i ensenyar– el màxim en el mínim temps possible. Estan centrats en activitats a la seva comarca i expliquen que sempre s'adapten als ritmes de les persones, no als rellotges: "El més important és que els participants gaudeixin de l'experiència sense presses, descobrint el territori, el paisatge, la història, i enamorant-se dels vins i productes gastronòmics locals", diuen els creadors de Slow Turisme.

Explica José Antonio Donaire que aquesta mena de viatge vol dir "anar a un lloc, ser-hi més temps i connectar de debò, intentar entendre l'espai a partir dels seus atributs: el menjar, la gent, les formes de vida, les relacions socials". Sens dubte, una manera d'entendre les vacances que busca una evasió real de la hiperconnectivitat de la nostra vida diària. Tal com diuen els fundadors de Slow Turisme, el temps lliure és per gaudir-lo, no per córrer: "Com l'escudella de la iaia, les experiències s'han de cuinar a foc lent. Cal gaudir de cada moment, permetent-se el luxe de descobrir cada detall sense presses".

Un viatge per Mallorca més enllà dels 'likes'

El periodista Bernat Salvà acaba de publicar Vorera de mar (Angle Editorial), una volta a peu per Mallorca, lloc on va néixer tot i fer dècades que no hi viu. En les 22 etapes que ha realitzat (un total de 528 quilòmetres) ha passat per llocs que havia visitat fa 30, 40 o 50 anys. Un viatge de retrobament i descobriment a ritme lent.

Ha fet un viatge a la seva infantesa i un homenatge nostàlgic a la seva terra. Què hi ha trobat després de tants anys fora?

— La volta ha fet de fil conductor, però està ple de records, de comparacions entre la Mallorca que coneixia i l’actual. De fet, exagerant una mica, es pot dir que he fet tres voltes a l’illa: una preparant l’itinerari, la travessa en si i una volta posterior, més llarga, amb lectures, entrevistes, repàs de fotografies i notes, i escriptura. M’ha sorprès que a Mallorca hi ha més de cent quilòmetres de costa verge, no els havia comptat mai. Però també hi ha quilòmetres i quilòmetres de ciment i asfalt, urbanitzacions infinites, hotels enormes...

Ha volgut reivindicar el passeig discret per davant dels likes i rècords…

— Les xarxes socials combinades amb la popularització dels viatges i de certs esports, com córrer o el ciclisme, han amplificat fins a l’extrem la cultura de la competitivitat. Tothom vol fer més, ser el millor, ser al lloc més guapo i compartir-ho. Però hi ha una contradicció evident entre aquesta actitud i l’objectiu final de qualsevol viatge, que és conèixer la terra, la gent, l’ànima dels llocs que visites.

Davant aquesta mena de turisme frenètic que s'està imposant en els viatges, cal reivindicar una manera més calmada de fer les coses?

— Absolutament. Tres setmanes després de fer la volta, vaig viatjar en avió de Palma a Barcelona i vaig sobrevolar en cinc minuts els 70 quilòmetres que hi ha entre Sant Elm i Palma, que vaig fer en dos dies, a les etapes 20 i 21. He volat en avió sovint per aquesta ruta, però de cop em vaig adonar que el paisatge ja no era una successió de cales, caps, turons, urbanitzacions, carreteres, pinars... sense nom: recordava el dinar que vaig fer amb en Miquel, el vigilant de la Trapa, mirant sa Dragonera; l’aigua transparent de cala Egos; el dinar amb amics al Port d’Andratx... De cop tot s’omplia de records, de moments viscuts, de camins que havia recorregut, de rostres de gent. Això és el que permet caminar: acumular vivències, coneixences i records, aprendre els noms dels mapes, recordar els paisatges amb la teva mirada.