Quedem per caminar? L'oci es reinventa amb la pandèmia

BarcelonaEl Jaume, barceloní de 43 anys, acostumava a quedar amb els amics per veure els partits del Barça sempre al mateix bar, a l'Eixample de Barcelona. Ho aprofitaven per menjar un entrepà, posar-se al dia, compartir penes i alegries i veure el futbol. Però amb l'arribada de la pandèmia i el confinament les cites van quedar anul·lades i per diferents motius no ha sigut fins a l'octubre que s'han proposat reprendre aquella rutina. El problema és que els ha coincidit amb el tancament de bars i restaurants. Per això, cansats de no veure's i no trobar un moment per a ells, han decidit quedar per caminar. "Al principi ens va semblar estrany, però després de pensar-ho ens vam adonar que no té res d'estrany, el que volem és veure'ns i xerrar una estona, si no ho podem fer en un bar ho farem passejant. Els partits del Barça eren una excusa per veure'ns", explica.

El mateix està fent l'Anna, de 39 anys, que enyora quedar amb alguna amiga per sopar, ja que amb dos fills petits era un dels pocs moments que tenia per a ella. Per no renunciar a aquesta faceta de la seva vida social, ara queda per caminar per Gràcia, a vegades descobrint nous itineraris per Vallcarca o el Parc Güell, o d'altres per carrerons fins a arribar al centre de la ciutat. "No és el mateix que anar a sopar, però a mi em va molt bé, és relaxant, parles molt, descobreixes algunes zones desconegudes i, a més, fem una mica d'exercici", diu.

"És evident que les quedades per passejar són una demostració més de la capacitat d'adaptació dels éssers humans a les situacions noves", explica Francesc Núñez, professor dels estudis d'art i humanitats de la UOC. "En aquest moment i degut a les restriccions per la pandèmia, se'ns estan tancant moltes possibilitats de relacionar-nos socialment i, per tant, busquem alternatives. No estem descobrint res de nou, passejar és una opció que hem tingut sempre, però mai havia sigut majoritària i molt menys a la ciutat, on, de fet, molta gent no la tenia en compte mai", explica.

Per a aquest expert queda clar que "els éssers humans tenim una gran capacitat de resiliència, de trobar sortides imaginatives que ens permetin escapar-nos de situacions difícils o estressants, com és l'actual, cosa que és molt positiva, i per això veu amb molt bons ulls que "ara hi hagi més gent que quedi per caminar i parlar, perquè és una manera de seguir mantenint una certa activitat social, que és una de les coses que més ens costa reduir".

Per a Oliver Martínez, psicòleg esportiu i fundador del Màster de Psicologia de l'Esport del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, "caminar i parlar té conseqüències positives perquè les persones ens sentim més realitzades quan estem en moviment". Ell apunta que "qualsevol exercici físic fa que el cervell estigui en funcionament i això és bo. I si, a més, va acompanyat d'un fet que ens acosta a la socialització com és parlar, encara millor. És una combinació molt positiva per a la salut física i mental".

Martínez apunta que la socialització és un aspecte molt important per als éssers humans i més en un context d'incertesa i restriccions com l'actual. Per això destaca que "quan et treuen del teu escenari normal el que fas és buscar coses que et transportin tant com sigui possible a les rutines perdudes, i la socialització n'és una, perquè les persones necessitem comunicar-nos amb altres i busquem maneres segures de fer-ho, com pot ser caminant i parlant".

A més, explica, per a les persones introvertides aquesta activitat té un avantatge, i és que elimina el fet d'haver de mirar als ulls, que per a molts és un problema. "Hi ha molta gent que se sent insegura amb la comunicació cara a cara i amb l'obligació de mirar als ulls de l'altre i, per tant, una conversa passejant els farà estar molt més relaxats, fins i tot farà que la comunicació flueixi més, que no hi hagi moments de tensió i es pugui parlar millor", apunta.

Reunions, també caminant

La pandèmia també ha portat canvis laborals. Ja sabem que en moltes empreses s'ha imposat el teletreball, però en llocs on encara es fa feina presencialment hi ha qui està optant per fer les reunions a l'aire lliure, en patis o espais oberts –si en tenen– o caminant. "Fer reunions de grup caminant, en moviment, pot ser molt bo per a la feina perquè treus la gent d'un context formal i els passes a un altre de més informal, i això fa que sorgeixi un altre tipus de comunicació que pot donar lloc a bones idees i a accelerar projectes", diu Martínez.

En la mateixa línia, Francesc Núñez apunta que abans de la pandèmia ja hi havia empreses –tot i que poques– que havien començat a fer aquest tipus de reunions perquè són més ràpides i es va més per feina. "Ara estem veient que més gent s'hi està sumant perquè té avantatges. Fer una reunió drets, caminant, vol dir que serà una trobada molt més ràpida i productiva, la gent és més resolutiva perquè tothom vol anar al gra, la comunicació és més fluida i més directa i ningú és allà per perdre el temps", apunta Núñez, que diu que un cop superem la pandèmia potser hi haurà empreses que integraran aquests hàbits perquè n'hauran vist els avantatges.

Novetats editorials

I mentre la gent comença a quedar per caminar i parlar, les editorials sembla que han detectat aquest interès i estan presentant novetats que aborden les bondats de passejar. Geoplaneta acaba de presentar el llibre Millones de pasos. Caminar y contar, de la periodista de viatges Carolina Reymúndez, que és tot un homenatge al fet de caminar i de passar-ho bé mentre ho fem. S'hi expliquen des de grans trekkings arreu del món fins als avantatges de caminar per la ciutat, i es recorden les figures de grans caminadors de la història.

I l'editorial Ned Ediciones ha reeditat una de les grans obres sobre el tema, el clàssic del filòsof nord-americà Henry David Thoreau El arte de caminar. En aquest llibre l'autor no només convida a l'exercici físic com a pràctica necessària per tenir una relació sana i equilibrada entre la ment i el cos, sinó que apunta que aquest "art de caminar" ha d'anar associat a un canvi en la nostra concepció de la vida. Unes reflexions que des de l'editorial han valorat com a "molt necessàries en el context actual de la pandèmia".