“Passar vuit hores asseguts augmenta la mortalitat”

El seu és un cas de manual de com algú, enfrontat a un problema de salut, decideix canviar de vida. Però Maria Puntí, una enamorada de l’esport que va patir una lesió important, va portar aquest canvi més lluny del que és habitual: després de sotmetre’s a tres operacions, va anar al gimnàs, es va interessar pel culturisme, va començar a tenir cura del que menjava i va acabar canviant de professió. En la seva nova vida Puntí, autora de La piràmide de la longevitat (Columna), és dietista i divulgadora científica, dedicada a millorar la vida de les persones fent-nos entendre la importància de l’estil de vida per prevenir i tractar malalties. 

Quan parlem d’estil de vida parlem sempre del mateix: de la nostra voluntat de no emmalaltir, de viure més i millor. I no és fàcil. “Més ja vivim –reflexiona la Maria–, perquè a començaments del segle XX l’esperança de vida era de 32 anys i avui és de 70, però viure més no necessàriament vol dir viure millor, com ho demostra el fet que cada cop hi ha més persones que pateixen malalties inflamatòries cròniques, i el que és pitjor, els que les pateixen són cada cop més joves”.

Quan els fàrmacs són un problema

El resultat d’aquesta contradicció és “una societat cada cop més malalta i que consumeix més fàrmacs”. Part del problema, diu, deriva del fet que la medicina actual “es basa només en l’evidència, i això, que d’entrada està molt bé, esdevé problemàtic des del moment que els estudis científics estan pagats per la indústria farmacèutica. I els fàrmacs són el tercer motiu de mort”.

El problema de fons, diu, és que aquest augment en l’esperança de vida és antinatural. “No estem fets per viure tants anys i els fàrmacs, que per a algunes coses són òbviament bons, per a d’altres resulten absurds o redundants. A una persona gran no li donis d’entrada calci, fes que practiqui la força, perquè és tenir més força el que salvarà els seus ossos. Tampoc té sentit allargar la vida perquè sí i tenir gent que arriba als 100 anys però sense moure’s”.

L’exercici, clau per a una vida sana

L’exercici és, per a ella, la clau per tenir una vida sana. “Està demostrat que passar 8 hores asseguts augmenta la mortalitat. I fer exercici ni és complicat ni requereix molt de temps. Si entres a YouTube trobaràs mil i un recursos que t’ajudaran. Que no tens temps? Doncs camina cada dia i practica la força dos dies per setmana. Només això ja és alguna cosa. Això sí, només caminar no és suficient: la força és imprescindible, sobretot quan ens fem grans”.

Al costat de l’exercici, l’altre aspecte imprescindible per tenir una vida sana és la dieta. “Cal menjar bé, i això no vol dir menjar integral o bio; vol dir menjar de forma ordenada, menys però millor, parant atenció a les proteïnes, als hidrats”. L’enemic a batre són els aliments ultraprocessats que fabricants, anuncis i supermercats ens col·loquen davant dels ulls i que consumim perquè són fàcils i aporten una satisfacció immediata. La lluita contra aquestes temptacions no és fàcil. “Els col·legis haurien d’ensenyar nutrició, però no només no es forma els ciutadans sobre com menjar bé, sinó que si un dia van a l’hospital, els donaran un Nesquik amb galetes per berenar. És un despropòsit”.

Per superar totes aquestes dificultats, la Maria demana “empoderar-se en salut": "Ens hem de fer responsables de la nostra pròpia salut, ens hem d’informar”. O, cosa que és el mateix, “ens hem de cuidar”.