Fem una partida d’escacs?

BarcelonaEls jocs de taula són un tema recurrent aquests dies de confinament: una activitat molt adient per fer a casa, evadir-nos i passar una bona estona amb els nostres. A més, en alguns casos, ens aporten nous coneixements, habilitats i valors. Els escacs en són un exemple. Tot i ser un joc molt popular -qui més qui menys té un taulell a casa-, sovint se’n desconeix la història, els beneficis de jugar-hi o la seva capacitat educativa. ¿Sabíeu que és un dels jocs més antics del món que encara perduren? Es creu que va néixer entre els segles IV i VI a l’Índia.

A l’inici se l’anomenava xaturanga, però tenia moltes semblances amb els escacs actuals. Xaturanga significa “quatre forces”, i fa referència a les quatre unitats de l’exèrcit hindú: infanteria (peons), cavalleria (cavalls), elefanteria (torres) i carruatges (alfils), perquè aleshores hi havia quatre contrincants. Amb el pas del temps, el joc va anar variant i arribant a altres territoris, com a Pèrsia, durant el segle VII, on se’l va anomenar xatranj, i més endavant al món islàmic. Durant el primer mil·lenni de la nostra era, el joc ja s’havia difós arreu d’Europa i havia arribat, de la mà dels àrabs, a la península Ibèrica al segle X.

“Que sigui un joc tan antic i encara perduri no és casualitat”, diu Joaquim Serrabona, psicòleg i professor de la Universitat Ramon Llull, també apassionat dels escacs. “Es tracta d’un joc que t’obliga a concentrar-te i evadir-te del context, i això és molt positiu especialment en aquests moments, però també ajuda a desenvolupar les habilitats cognitives, com ara la capacitat d’atenció, la memòria i la percepció, que són molt positives per a la nostra vida en general”. Segons aquest expert, com que es tracta d’un joc d’estratègia, també afavoreix les nostres funcions executives, és a dir, les capacitats cognitives implicades en la resolució de noves situacions. Per exemple, estimula la flexibilitat de la nostra ment.

“Quan jugues tens un objectiu però per arribar-hi cal canviar sovint d’estratègia i connectar-se amb el contrincant per saber què pensa, què sent i quin serà el seu següent moviment. Si ets molt rígid, és difícil que te’n surtis. És un joc que demana flexibilitat”, diu Serrabona, que opina que també ens fa treballar la tolerància a la frustració, “ja que t’obliga a acceptar perdre una peça o una partida, quan et pensaves que la tenies guanyada”. Finalment també fomenta la capacitat d’autocontrol. “Ens ajuda a deixar de ser esclaus dels impulsos i de les emocions. Cal parar i reflexionar per mesurar les conseqüències de cada un dels teus moviments”, diu Serrabona.

Els escacs com a eina educativa

Per aquesta capacitat d’estimular les habilitats cognitives, Serrabona considera que els escacs són una eina molt útil per a l’educació. “Als nens i nenes a partir dels 7 o 8 anys pot ajudar-los en el desenvolupament del cervell. A més, adquireixen les habilitats més ràpidament que no quan s’és més gran”, diu el psicòleg, que sovint recomana jugar-hi també a les famílies amb adolescents, ja que pot servir com a via de vinculació. Això ho sap molt bé Manel Arellano, professor de l’Escola d’Escacs de Barcelona.

“Oferim classes a 40 escoles i tenim 1600 alumnes. La majoria de les classes són en horari extraescolar però a poc a poc també s’estan implantant en horari lectiu -comenta Arellano-. Els escacs potencien diferents habilitats i capacitats que ajuden a millorar el rendiment acadèmic dels alumnes. Cal, però, saber-los acompanyar i sobretot motivar, cosa que no sempre és fàcil”. Per a Arellano, l’objectiu no és ensenyar les regles del joc, sinó educar els alumnes a través d’aquest. “Que adquireixin habilitats com aprendre a decidir, planificar, assumir les conseqüències dels seus actes i esforçar-se per aconseguir un objectiu”. També és important transmetre’ls valors com ara el respecte envers el rival, l’honestedat que requereix un desenvolupament correcte de la partida, la reflexió abans d’actuar i l’acceptació dels errors i les conseqüències dels propis actes. “Cal que no visquin els errors com un fracàs, sinó al contrari, com un aprenentatge”. Serrabona coincideix que el més important quan es juga a escacs amb nens i nenes no és aprendre jugades prèvies. “Jo recomano que, un cop es coneixen les peces, el joc sigui el més lliure possible perquè d’aquesta manera també es desenvolupa la creativitat”.

Després de vuit anys d’experiència a les escoles, Arellano valora molt positivament l’impacte dels escacs en els seus alumnes. “Al principi costa i s’enfaden quan alguna cosa no els surt bé, però a poc a poc es veuen canvis -explica-. A cadascú li serveix per a alguna cosa diferent. Els alumnes més introvertits, que potser se senten poc reconeguts en altres activitats, destaquen en aquest joc i això els fa augmentar l’autoestima. I a d’altres, més moguts, els serveix per estimular la seva capacitat de concentració, aprendre a estar en silenci i a captar els detalls”.

En aquesta línia, Serrabona opina que sovint “el ritme de vida actual, tan veloç i amb tants estímuls, no ajuda a aconseguir que els més petits s’animin o gaudeixin jugant als escacs”. I per això considera que ara és un bon moment per fer-ho. “Les famílies tenen més temps per dedicar als seus fills i potser per motivar-los en activitats que demanen temps, concentració i espais tranquils -exposa el psicòleg-. Cal fer un esforç perquè l’entrada als escacs sigui gradual i motivadora. Es tracta d’una activitat tradicional amb un gran potencial, tant educatiu com d’oci, que val la pena mantenir i cuidar”, conclou.