Paris Hilton posa les urnes

BarcelonaAquesta setmana han passat moltes coses, i greus. I no, no em refereixo a cap dels vestits que vam poder veure desfilant pel Palacio Real de Madrid, on per culpa de la festa de la Hispanitat cada 12 d’octubre se celebra un besamans al qual acudeix la flor i la nata de la casta, la caspa, la pasta i –des que Letícia mana una mica– algun hipster decoratiu. Tampoc em refereixo a La traviatta que ha cantat Francisco Correa davant del jutge pel cas Gürtel amb uns vestits meravellosos, maneres exquisides i una elegància que no el disculpa de res però que ha servit per generar un lladre de guant blanc de veritat en l’imaginari col·lectiu espanyol. Perquè Mario Conde era simplement un pijo i d’elegant no en tenia res. No ens confonguem.

Amb això de coses greus tampoc no em refereixo al festeig amb pretext meteorològic -que vintage, no?- de Piqué i Shakira que hem descobert gràcies al programa Fora de sèrie de TV3. Ni a la mort del rei tailandès amb nom de medicament, Bhumibol, un d’aquests personatges superimportants que ningú coneix fins que es moren. I tampoc és la meva intenció parlar del carruatge mida Hummer que Paz Padilla va utilitzar per casar-se a amb l’home amb qui va sortir durant catorze anys fa vint anys i amb el qual ara s’ha marcat una boda indogitana a Zahara de los Atunes. I és que tot això és lleu comparat amb un fet sòrdid que ha sacsejat les xarxes aquesta setmana.

Estic parlant del nou gos de Paris Hilton, un ca de sexe femení encara anònim que la propietària de la seva futura presó d’or ja ha presentat als seus més de sis milions de seguidors a Instagram. L’hereva de l’imperi hoteler Hilton s’ha comprat un cadell de chihuahua que li ha costat ni més ni menys que 7.000 euros. Una quantitat que fa plorar si tenim en compte que és gairebé el que els ciutadans d’Ulldecona, al Montsià, tenen de mitjana com a renda per càpita disponible per passar tot l’any segons l’Idescat. Tan alienantment exclusiu és tot plegat -la paraula luxós ja no la fa servir ningú, deu ser que els fa vergonya amb la crisi…- com el lloc on l’ha comprat, Teacup Puppy Paradise, una espècie de factoria de gossos premium i en miniatura on imagino que les femelles embarassades deuen anar de part dins de bolsos de Vuitton o a sobre de catifes perses.

Hilton està tan desbordada de serotonina en mirar la gosseta als ulls -a mi em recorda María José Cantudo, el pobre gos…- que no és capaç de decidir quin nom posar-li. Tant és així que ha engegat una consulta, no sabem si vinculant o no, que permet als seus seguidors votar el futur nom de l’animal. Si el govern espanyol no ho impedeix, els seus followers podran decidir entre posar-li Diamond Baby o Love Bug, dos noms que assenyalen clarament la sobredosi de gloss i purpurina a la ment de la musa d’Amnesia però que, com sempre passa amb les històries de l’astuta DJ, estic segur que serviran per no deixar indiferent ningú.

Mentre llegim que a Catalunya cada dia 46 famílies són desnonades, Hilton segueix fent propaganda de la Doggy Mansion -una mansió a escala canina- que té a la seva casa de Hollywood i a la qual ja ha creat un compte propi d’Instagram, @Hiltonpets, en què es pot veure que la seva col·lecció de mascotes va molt més enllà de la nova microchiuaua deluxe. Un planter de 35 animalets fa que relativitzem la gravetat de l’última adquisició, ja que entre aquesta col·lecció hi ha exemplars que voregen els 12.000 euros. Els Estats Units es debaten entre Trump o Clinton i ella entre Bebè Diamant o Cuca d’Amor. Delenda est Carthago.

Algú de vostès podria dir que el cas de Hilton és una agulla en un paller amb la qual hem tingut la mala sort de punxar-nos. Però no s’enganyin. Hi ha molt més surrealisme frívol en l’ambient. El nou alcalde de São Paulo, un espècimen que mereix aparèixer a la seqüela d’El asombroso mundo de Borjamari y Pocholo, també s’ha quedat descansat aquests dies. El senyor, que es diu João Doria, abans de començar a administrar el destí de la ciutat ja s’ha cobert de glòria. “Algun dia, qui sap, tots els brasilers podran dur Polo Ralph Lauren. Vull igualar per dalt i no per baix”, ha dit, en un país on les faveles són icones nacionals. Encara bo que ha arribat la seva dona per apartar-lo de la polèmica creant-ne una de pitjor. “Em porto molt bé amb la gent més humil. De vegades els dono la mà, de vegades desitgen una abraçada. És tan poc el que volen”, ha dit l’artista plàstica -i replàstica- Bia Doria.

Amb tot, ja veuen com les històries de molts personatges famosos parlen de les nostres vides. Habitualment, per oposició. ¿Però com podem combatre el repartiment desigual de la riquesa si la gent es compra revistes per idolatrar aquest sistema? Doncs és complicat, sobretot ara que sabem que deu ser una il·lusió popular tenir una mansió canina al jardí. Però compte amb el que es desitja, que la pobra Kim Kardashian sempre va voler ser qui és i ara ja se’n deu haver penedit. Un grup de lladres li van robar 10 milions d’euros en joies del seu apartament de París mentre entrava a la dutxa, i ara a internet ja triomfa una sarcàstica disfressa d’ella amb barnús i emmordassada. Amb ulleres de sol incloses al pack, esclar. Així estem, sense Doggy Mansion però amb molt d’humor. Encara bo.