Sembla impossible, però fa només 10 anys les aplicacions de mòbil per trobar parella no existien. A principis dels anys 2000 havien nascut algunes webs com Meetic o Match, però va ser el 2009 quan Joel Simkhai, el creador de Grindr, va decidir crear aquesta plataforma pensada per a gais que busquen parella i que avui utilitzen més de 2 milions de persones.
El 2010 aplis com Adoptauntio o Badoo ja van intentar adaptar-se al món dels mòbils per fer més fàcil i ràpid conèixer gent nova. Però no va ser fins al 2012 que va aparèixer l'aplicació de més èxit actualment, Tinder, i la que està creixent més ràpid. El seu èxit l'atribueixen sobretot a la simplicitat i, tot i que no donen xifres d'usuaris, estan presents en 196 països i es pot utilitzar en 30 idiomes.
Les parelles que neixen d’aplis es casen abans i es divorcien menys
La informació sobre l'altra persona és una de les claus de l'èxit d'aquestes plataformes
BARCELONA"Tinder és la discoteca del segle XXI". Ho diu la Montse, de 33 anys, fent referència a la famosa aplicació per trobar parella i gràcies a la qual ella va trobar el seu company, l'Eloi, ara farà tres anys. I és que abans la gent coneixia la seva parella a les discoteques, a la festa d'uns amics, a la universitat, a la feina o fins i tot al replà de l'escala, però ara això ha canviat. I molt.
Un terç de la població dels Estats Units coneix la parella gràcies a plataformes en línia, segons un estudi que van fer dos investigadors de la Cornell University que demostra com s'ha normalitzat i generalitzat l'ús de les noves tecnologies per trobar l'amor o una relació esporàdica. Si la relació prospera, aquestes parelles nascudes d'aplicacions digitals es casen més aviat i es divorcien menys, segons un altre informe, en aquest cas fet per un professor de sociologia de la Universitat de Stanford, Michael J. Rosenfeld, que ha estudiat l'evolució de diferents parelles nord-americanes durant sis anys per poder treure'n conclusions.
Per explicar aquestes xifres l'autor de l0estudi apunta: "Un dels avantatges de les cites per internet és tota la informació que pots treure del perfil del teu potencial company. Moltes de les preguntes que aquestes webs et fan per confeccionar el perfil serien difícils de fer en una primera cita (com, per exemple, quina és la teva filosofia monetària, si tens algun herpes o fins i tot si tens una pistola)", explica al seu estudi. Això fa que quan les dues persones es veuen per primera vegada ja tinguin molta informació valuosa sobre l'altre.
És el que els va passar a la Montse i a l'Eloi: abans de tenir la primera cita ja havien parlat molt a través de l'aplicació i també per telèfon. La Montse recorda amb tendresa que al principi van anar "molt a poc a poc", potser perquè ell encara tenia temes per tancar, però tot i això la relació va anar avançant i ara, tres anys després, viuen junts i comencen a plantejar-se tenir fills. "Estem molt bé", resumeix ella. Per a la Montse aquest tipus d'aplicacions són "una manera més de conèixer gent", i hi veu l'avantatge que "tu saps que allà tothom està buscant una persona i, per tant, et dona més opcions de trobar gent que està interessada a trobar el mateix que tu". Ella reconeix que en aquell moment, tot i tenir molts amics i fer moltes coses, li costava "trobar nois amb ganes de tenir una relació estable", i per això l'aplicació li va servir per ampliar aquests horitzons. Abans de conèixer l'Eloi havia tingut altres cites amb nois que havia conegut online i explica que havien anat bé en el sentit que li havien permès conèixer gent nova, tenir experiències, "però no va sorgir res important". En el fons, diu la Montse, "és com la vida real: hi ha gent a qui li agrades però per qui tu no sents res, i hi ha gent que t'agrada però ets tu que no els interesses. I potser trobes algú i us agradeu". "No es pot demanar res a l'aplicació que no et pugui passar a la vida real", resumeix.
Hàbit normal
El professor de sociologia de la UOC Francesc Núñez creu que la recerca de parella online és un fet "inevitable". S'ha convertit en un hàbit normal per a molts joves, i no tan joves, explica, "i per a ells és una manera habitual de relacionar-se, una manera més de conèixer gent nova, i és tan normal com portar ulleres o posar-se sabates".
La Sílvia, de 32 anys, també creu que l'ús d'aquestes aplicacions s'ha generalitzat moltíssim els últims anys. Ella en fa cinc que va conèixer el Pau, de 34, gràcies a una d'aquestes aplis, i ara estan esperant el seu primer fill. "En aquell moment jo no coneixia gaires aplicacions d'aquestes i em pensava que això era només per a gent friqui que no havien conegut ningú de manera normal", reconeix. Però aquest tabú es va trencar el dia que una amiga li va ensenyar el tipus de nois que hi havia apuntats en una aplicació. "Eren nois normals i corrents, a molts els coneixíem, fins i tot hi vaig veure algun exnòvio, i llavors em vaig adonar que allò no era res estrany".
Més per curiositat que per ganes de trobar parella es va baixar l'aplicació i va començar a xatejar amb un parell de nois. "Amb un hi tenia molts amics en comú i amb l'altre no. Em vaig decantar pel segon perquè preferia que no fos algú del meu entorn", confessa. I sense buscar-ho es va trobar amb una relació cada dia més sòlida que anava creixent. I així fins avui. En aquest cas, la sorpresa també va ser per a ell, que feia més temps que era a l'apli i hi era "per a relacions més esporàdiques", explica la Sílvia. "Ell és d'un poble més petit i li costava trobar opcions de conèixer gent nova, i per això utilitzava l'aplicació; no volia una relació seriosa", diu. Tot i això, tots dos, sense voler-ho ni buscar-ho, van ensopegar amb una persona especial. I fins avui.
Fàcil i còmode
Francesc Núñez explica que el principal avantatge d'aquesta manera de conèixer parella és que és "fàcil i còmode". "Vas rebent perfils de candidats al mòbil i vas destriant els que t'interessen i els que no, vas afinant fins que trobes un candidat per a una cita real". Per a aquest expert en sociologia i emocions, quan fas el pas i decideixes quedar amb aquella persona "ja has fet molta feina prèvia, ja tens molta informació que t'ha donat el seu perfil a l'aplicació i també tota la que tu has aconseguit amb preguntes i converses que hagueu pogut tenir online".
Per a Núñez això pot explicar els resultats de l'estudi nord-americà que apunta que aquestes parelles es casen abans. "Han cremat moltes etapes abans de veure's cara a cara; quan tenen la primera cita és com si es coneguessin molt, i per això funcionen millor –diu–, sempre que hi hagi química a nivell físic, que és l’únic que no es pot saber online". Aquest expert alerta que, tot i aquests avantatges, també hi ha el perill de "convertir les persones en productes". "És una manera molt freda i molt racional de conèixer una persona, perquè li estem aplicant uns filtres de compatibilitats i interessos, tot és un càlcul en què has d'anar afinant per trobar el millor candidat", destaca.
Ell creu que d'aquesta manera es perd "l'emoció de coneixe's cara a cara, d'anar-se descobrint, de sentir el plaer d'una carícia o escoltar la veu d'aquella persona". I alerta que el risc d'aquestes aplicacions és tenir grans decepcions quan racionalment tot encaixa i sembla que has trobat el candidat perfecte, però després, quan passes al pla real, al de les carícies, la veu, les olors i el contacte, "descobreixes que no hi ha química o senzillament que aquella persona no t'agrada". Aquest expert destaca que aquest tipus d'eines són "molt potents" i per això cal saber-les utilitzar bé, perquè "les relacions no poden ser només una qüestió digital". "Si se'n fa un bon ús es converteixen en una eina fantàstica, que, de fet, dona relacions molt exitoses", resumeix.
L'estudi de la Cornell University elaborat pels investigadors Josue Ortega i Philipp Hergovich sobre les relacions als EUA també conclou que hi hagut un increment del 10,68% al 15,54% de matrimonis entre persones de diferents races que s'han conegut a la xarxa durant la dècada del 2000. És just quan comença a esclatar la popularitat de plataformes com Tinder, Match.com o OKCupid.
"En moltes ciutats l'aparellament entre desconeguts és habitual i no necessàriament es fa en línia. El que la xarxa aporta principalment és un ventall més ampli d'opcions, sobretot en les aplicacions, perquè s'interpreta que les persones estan predisposades a conèixer gent i a trobar l'amor", apunta Adrià Montesano, professor dels estudis de psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya.
I aquesta circumstància afavoreix promoure que hi hagi més parelles interracials o interculturals. "A més, la diferència atreu", diu Montesano. Tot i així, cal recordar que només el 6,3% del total de matrimonis dels Estats Units són interracials, una xifra molt baixa que, segons apunten alguns experts, es deu al fet que fins fa uns 50 anys aquestes unions estaven considerades il·legals.
