Boscos frondosos, glaceres i volcans: aquests són alguns dels indrets naturals més increïbles
Cristina Torra
12/08/2019
6 min
BarcelonaEstà demostrat científicament que el contacte amb la natura ens aporta benestar, ens ajuda a reduir l’estrès i ens fa augmentar l’optimisme. Segurament n’hi hauria prou localitzant un bosc a prop de casa i visitant-lo freqüentment per notar els seus beneficis, però el món ens ofereix paisatges tan diferents, tan impressionants i tan singulars, que val la pena descobrir la natura més exuberant i fer un viatge pels parcs nacionals més espectaculars del planeta. Per què mereixen ser espais protegits? Quina singularitat tenen? Quines espècies s’hi poden veure? Aquí teniu una mostra dels indrets naturals més increïbles del món.
Parc Nacional de Yellowstone
La Morning Glory és la piscina d’aigua termal més coneguda d’un dels parcs més famosos dels Estats Units. A Yellowstone també s’hi poden veure guèisers i altres fenòmens geotermals, a més de fauna salvatge com ossos llops i cérvols. Creat l’any 1872, és el primer parc nacional que va fundar-se al món.
Altres parcs per al·lucinar amb fenòmens geotermals:
Parc Nacional dels Volcans de Hawai (EUA). Té un dels volcans més actius del planeta, el Kilauea.
Parc Nacional de Bromo Tengger Semeru (Indonèsia). Protegeix el mar de sorra de Tengger, els quatre cons de l’antic mont Bromo i la muntanya més alta de Java, el mont Semeru (3.676 metres).
Parc Nacional de Banff
Boscos densos de coníferes, glaceres i camps de gel són els principals atractius del parc nacional més antic del Canadà. Té una oferta de rutes i activitats interminable. El llac Moraine és una de les zones més espectaculars. De color turquesa intens i amb pics al darrere, crea la composició perfecta per a una fotografia de premi.
Altres parcs on gaudir de la muntanya:
Parc Nacional de Jasper (Canadà). És el germà del Banff, on els paisatges tenen continuïtat.
Parc Nacional de la Vall de Jiuzhaigou. És el parc més reconegut de la Xina, amb valls, cascades i boscos verges increïbles.
Parc Nacional Los Glaciares
Si voleu veure la immensitat d’una glacera, el Perito Moreno és, probablement, una de les més accessibles del món. S’hi pot arribar amb cotxe des d'El Calafate i és una de les úniques que no està en retrocés i que està en constant moviment amb despreniments de gel espectaculars. Però la gran importància d’aquest parc són les 47 glaceres que protegeix i que, juntes, contenen la tercera reserva mundial d’aigua dolça, després de l’Antàrtida i Groenlàndia.
Altres parcs on contemplar glaceres:
Parc Nacional de Jostedalsbreen (Noruega). Té una de les glaceres més grans d’Europa.
Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia. És el parc nacional més gran del món. Amb 972.000 quilòmetres quadrats, alberga una gran representació dels animals àrtics.
Parc Nacional del Serengueti
Famós per les migracions anuals de més d’un milió de nyus i 250.000 zebres, és un dels parcs nacionals de l’Àfrica on es poden veure els 'big five' (els cinc grans mamífers africans: el lleó, el lleopard, l’elefant, el rinoceront i el búfal). Però aquest parc de Tanzània també inclou hienes, guepards i moltes altres espècies.
Altres parcs africans on veure animals:
Parc Nacional d’Etosha (Namíbia). Té una de les planes amb més biodiversitat d’Àfrica.
Parc Nacional Kruger (Sud-àfrica). És un dels parcs més accessibles de l’Àfrica, i s'hi pot fer un safari amb vehicle propi.
Parc Nacional de Fiordland
El fiord més famós (i visitat) d’aquest parc de l’illa sud de Nova Zelanda és el Milford Sound. S’hi arriba per una carretera alpina espectacular i s’hi pot navegar contractant un dels múltiples viatges que ofereixen diferents companyies: 15 quilòmetres fins al mar rodejats de muntanyes de fins a 1.200 metres d’alçària. Si voleu una experiència més salvatge, aneu al Doubtful Sound.
Un altre parc on navegar per fiords:
Parc Nacional Fiords de Kenai (Alaska). Es descriu com el lloc “on les muntanyes, el gel i l’oceà es troben”. Navegant pels fiords es poden veure mamífers marins i una gran quantitat d’aus.
Parc Nacional d’Iguaçú
Fins a 275 salts d’aigua formen les famoses cascades d’Iguaçú, a la frontera entre tres països: l'Argentina, el Brasil i el Paraguai. Són més altes que les del Niàgara i més amples que les Victòria, i val la pena visitar-les des dels tres països per tenir perspectives diferents de la seva immensitat. Destaquen la gorja del Diable, amb 150 metres d’amplada i 80 d’alçada, i el salt de la Unió, el més impressionant i majestuós.
Altres parcs on al·lucinar amb les cascades:
Parc Nacional de Canaima (Veneçuela). Té la cascada més alta del món, el salt de l’Àngel.
Parc Nacional de Yosemite (EUA). És famós per la gran quantitat de cascades que amaga.
Parc Nacional de les Illes Similan
Format per 11 illes tailandeses al mar d’Andaman, té una vida marina envejable, plena de jardins de corall, aigües cristal·lines i platges de sorra blanca. Es considera un dels millors llocs del món on fer submarinisme, tot i que el canvi climàtic ha blanquejat gran part del corall. Si hi aneu, podreu veure diferents espècies de taurons, mantes, morenes i centenars de peixos tropicals.
Altres parcs on nedar per fons marins:
Parc Marí de la Gran Barrera de Corall (Austràlia). Protegeix la línia de corall més llarga del món i un dels ecosistemes naturals més complex.
Parc Nacional de Komodo (Indonèsia). No protegeix només els famosos dragons, sinó també l’impressionant fons marí del seu voltant.
Parc Nacional de Corcovado
Té una de les biodiversitats més grans del planeta, amb el 2,5% de les espècies mundials. Aquest parc nacional de Costa Rica té els que es consideren els boscos humits més valuosos del planeta, però també manglars i fins a 13 ecosistemes diferents. Arribar-hi no és fàcil i, per visitar-lo, es necessita guia. Però tot l’esforç valdrà la pena quan veieu micos udoladors, tucans o iguanes a pocs metres.
Altres parcs on observar una biodiversitat única:
Parc Nacional Madidi (Bolívia). Conserva una de les zones selvàtiques més importants del món, amb més de 3.000 espècies de fauna i flora diferents.
Parc Nacional del Manú (Perú). Té una gran varietat de paisatges, que van des dels Andes fins a la conca amazònica.
Parc Nacional de Galápagos
Amb el 97% de la superfície terrestre protegida, l’espècie més representativa d’aquestes illes equatorianes és la tortuga gegant. Aquest parc nacional té una flora i una fauna endèmiques úniques al món, amb més de 45 espècies d’aus, 42 de rèptils, 15 de mamífers, 79 de peixos i 500 de plantes, briòfits i algues. Tot plegat converteix les Galápagos en un lloc excepcional on la natura conviu en harmonia amb l’ésser humà.
Un altre parc on descobrir espècies endèmiques:
Parc Nacional d’Ankarafantsika (Madagascar). Conté més de 800 espècies, gran part endèmiques, com moltes de les que hi ha en aquesta illa.
Parc Nacional d’Uluru - Kata Tjuta
Enmig del desert de Gibson, l'Uluru és la roca més famosa d’Austràlia. No només per la seva bellesa paisatgística, sinó també per l’espiritualitat que té pels aborígens. No us podeu perdre veure-la mentre es pon o surt el sol, quan té uns colors rogencs espectaculars. I tampoc deixeu de visitar Kata Tjuta, un conjunt de 36 formacions rocoses també impressionants.
Altres parcs on gaudir del desert:
Parc Nacional del Namib-Naukluft (Namíbia). Hi ha el que es considera el desert més antic del món, amb dunes de fins a 300 metres.
Parc Nacional Gobi Gurvansaikhan (Mongòlia). Inclou un dels deserts més singulars del planeta, amb una zona de dunes impressionant.
8 parcs que s’han de visitar a Europa
Parc Nacional dels Llacs de Plitvice (Croàcia). Té 16 llacs de color turquesa connectats per rierols i cascades.
Parc Nacional d’Oulanka (Finlàndia). Famós pels ponts penjants que et porten a veure cascades impressionants.
Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici. És l’únic parc nacional de Catalunya amb un paisatge d’alta muntanya impressionant i amb gairebé 200 llacs.
Parc Nacional Göreme (Turquia). Té un dels paisatges més famosos de la Capadòcia: xemeneies de pedra que amaguen cases i esglésies excavades.
Parc Nacional Vatnajökull. És el parc més gran d’Europa i ocupa el 12% de la superfície d’Islàndia.
Parc Nacional Suís. És l’únic parc de Suïssa i el més antic dels Alps.
Parc Nacional de Timanfaya (Lanzarote). Té més de 25 volcans i un paisatge que es compara amb el del planeta Mart.
Parc Nacional de Calanques (França). És l’únic parc terrestre, marí i periurbà d’Europa, amb un gran valor paisatgístic i patrimonial.