Les papallones, el tresor més preuat dels fotògrafs de natura

BarcelonaA principis de febrer es van anunciar els guanyadors del prestigiós concurs de fotoperiodisme World Press Photo –que s’exposen al CCCB fins al 5 de juny–, entre els quals hi ha el fotògraf espanyol Jaime Rojo amb la impactant fotografia de papallones Monarques a la neu. Aquesta fotografia mostra desenes de papallones encara vives sobre la neu, però afectades per una forta tempesta. Segons explica el fotògraf, la tempesta –provocada pel canvi climàtic– va causar confusió entre les colònies de papallones que es preparaven per emigrar de tornada als Estats Units i el Canadà.

Fotografies compromeses

Després de més de deu anys fotografiant papallones per conscienciar l’espectador de la importància de protegir el medi ambient, Jaime Rojo, establert a Ciutat de Mèxic, ha aconseguit ara projecció mundial amb 'Monarques a la neu'. Per a ell significa una gran oportunitat per explicar “una història molt poderosa i tràgica sobre com el canvi climàtic està portant al límit una de les espècies més simbòliques del continent americà”. Sigui per activisme o per compromís, Jaime Rojo insisteix que “la fotografia és un instrument que pot ajudar a conservar la natura”.

I no és l’únic que ho pensa. José Manuel Sesma, soci fundador i president d’Objectiu Natura, Associació de Fotògrafs de Natura de Catalunya, també creu en aquest poder de la fotografia de natura i considera que és una bona alternativa per conèixer i classificar espècies sense posar-les en perill. Sobretot en el cas de les papallones diürnes. “Si aconseguim un parell de fotos de l’anvers i el dors, està garantida la seva identificació i no caldrà agafar-les o matar-les. La fotografia és una magnífica eina que garanteix la conservació de les papallones”, assegura Sesma. En la mateixa línia, Albert Masó, biòleg i fotògraf de natura, també aposta per les imatges en comptes del col·leccionisme. “La fotografia ha substituït en part la captura de les papallones i cada vegada hi ha menys persones que opten pel col·leccionisme”, comenta.

Una afició compartida

Sesma, que és biòleg de formació, explica que es va interessar per les papallones de jove. “Com que no volia que les papallones que estudiava acabessin punxades en caixes, vaig començar a fer fotografies”, comenta. Precisament, l’estudi i la classificació de papallones és una afició compartida per milers de persones a Catalunya i a Espanya. Sesma també coordina Biodiversidad Virtual, una plataforma online i així van creant una extensa base de dades. Actualment s’hi poden trobar més de 100.000 fotografies de papallones identificades, i aquesta identificació s’aconsegueix gràcies a l’exhaustiva feina dels 400 especialistes que classifiquen les imatges. “Per pujar una fotografia a la pàgina web és obligatori indicar on i quan s’ha fet. Després, els científics aprofiten aquesta informació per fer mapes i gràfiques de les èpoques en què podem trobar cada espècie”, explica Sesma.

Com i quan fotografiar-les

Per fotografiar papallones a la natura cal, sobretot, molta paciència. Aquesta és la conclusió a la qual arriben els fotògrafs i professionals que es dediquen a estudiar-les. Segons Jaime Rojo, una de les claus per fotografiar papallones, a més de tenir paciència, és esperar a tenir la millor llum. “A mig matí, quan s’obre una clariana entre els núvols, el sol incideix directament sobre les colònies i milers de papallones aixequen el vol a l’uníson”, explica. Per la seva banda, Albert Masó recomana fotografiar les papallones diürnes aprofitant la primera hora del matí i els primers rajos de sol, perquè “encara no han adquirit prou temperatura corporal per emprendre un vol actiu” i és més senzill acostar-s’hi. Sesma coincideix en el fet que cal una bona dosi de paciència per fotografiar papallones a la natura, i apunta que, amb el temps, es coneixen millor les espècies. “Al principi, quan ens hi acostem volaran, però a poc a poc s’aprenen els costums de cada espècie i la seva manera d’actuar i podrem avançar-nos i fer una bona foto”.

Pel que fa a l’equipament fotogràfic, en el cas d’un professional com Jaime Rojo no hi ha una fórmula única. Adapta la motxilla depenent de la situació, i admet que li costa viatjar lleuger d’equipatge. “Treballo tant amb objectius grans angulars, que incorporen el context del bosc, com amb teleobjectius, que permeten aïllar certs patrons”, explica. Dins del món de la fotografia de papallones diürnes, també hi ha molts professionals i aficionats que s’han especialitzat en fotografia macro de camp, una tècnica que permet captar elements i subjectes diminuts i petits detalls. Albert Masó està especialitzat en aquesta tècnica i recomana fer servir, com a mínim, una càmera rèflex amb objectius de macro de 100 mm de distància, o un de normal amb tubs d’extensió, o altres accessoris per no haver d’acostar-se gaire a les papallones i, per tant, espantar-les. La fotografia macro de camp és una tècnica que requereix molta pràctica i equipament tècnic, però els resultats són molt vistosos i són les imatges que mostren amb més detall la singularitat i la bellesa de cada espècie.