Acumules coses sense parar? T'expliquem com posar-hi remei
Tot el que omple els nostres calaixos, armaris i racons no és necessari, t'ensenyem a destriar-ho bé
Nova YorkMolts de nosaltres vam aprofitar les llargues i solitàries hores dels confinaments del 2020 per llençar dels armaris i calaixos la roba d'altres èpoques, els aliments empaquetats que feia molt de temps que havien caducat o els arxius que ja no eren rellevants. Al principi, jo era una d'aquestes persones i vaig completar amb entusiasme tasques senzilles d'organització i em vaig desfer de vestits que ja no em quedaven bé, de sabates amb les quals ja no podia caminar i de centenars d'envasos de plàstic i vidre buits.
Em vaig sentir bé al principi, però aviat vaig perdre l'interès per llençar més coses i vaig trobar que no tenia l'energia física i mental per continuar amb tot el que faltava. A més, després de 55 anys vivint a la mateixa casa, hi havia molt més per llençar. De veritat que envejo els meus amics i veïns que van llençar moltes coses i es desfeien de cubells d'escombraries plens de coses que ja no feien servir o no eren útils. No obstant això, fa pocs dies, quan una canonada que tenia una fuga va mullar tota la catifa del soterrani –on durant dècades vaig emmagatzemar tot el que no feia servir però que tampoc no podia llençar– vaig tornar a l'acció. No hi ha res com una crisi, petita o gran, per obligar-nos a bregar amb una acumulació inimaginable de coses.
El desorde és un perill
Les persones com jo no arribem a ser acumuladors de veritat, una categoria que té un diagnòstic psiquiàtric propi. Tot i això, tenir moltes coses comporta els seus riscos, com per exemple l'estrès crònic i repetit que pot provocar el fet, per exemple, de buscar amb insistència un document important entre muntanyes de papers o quan has de córrer a tota velocitat per amagar les piles d'escombraries abans que arribin les visites.
Això sense esmentar el risc d'ensopegar amb objectes que no són al lloc que els correspon. Quan un amic meu de 61 anys, que sembla que no es va poder desfer de res, va tenir complicacions arran d'una lesió al cap que el va portar a ser a l'hospital durant setmanes, la seva dona es va sentir motivada a eliminar molts objectes que estaven escampats pel pis abans que ell tornés a casa.
A més, el desordre distreu, et roba l'atenció i et fa deixar tasques que valen la pena. Consumeix temps i energia i disminueix la productivitat. A més, un estudi del 2015 de la Universitat Saint Lawrence va descobrir que una habitació en desorde està lligada amb dormir malament.
La càrrega del desordre no s'acaba ni tan sols quan morim. Quan el meu amic Michael i els seus germans van netejar la casa de la seva mare, de 92 anys, a Florida després de la seva mort, entre les moltes coses repetides que van trobar hi havia vuit pots idèntics de mostassa, 60 llaunes de pinya, 72 rotllos de tovallons de paper, 11 caminadors i 4 cadires de rodes. Es van haver d'emportar camions carregats de coses, fet que els va costar molts diners. M'agradaria que la meva família tingués coses millors per les quals preocupar-se o riure quan jo em mori.
Raons per les quals acumulem
Potser t'estàs preguntant per què persones com jo o com la mare del meu amic guardem tantes coses que no necessitarem mai. La por de quedar-nos sense un determinat producte a casa és una de les raons per les quals compro a l'engròs, especialment quan els productes desitjats estan d'oferta. Sens dubte, una por similar va ser la que va portar a les compres de paper higiènic, pasta o llegums al principi de la pandèmia. No he oblidat mai el que una veïna va dir quan, enmig d'una festa de veïns, li van preguntar on guardava la resta dels tovallons de paper. "A la botiga", va respondre.
Quan em sento trista, per exemple, no em puc resistir a la teràpia de les compres. Sovint em compro un altre banyador o un abric per afegir a la meva extensa col·lecció. Scott Bea, psicòleg clínic de la Clínica Cleveland, ha destacat que la nostra societat de consum impulsa molta gent a col·leccionar coses que no necessita. Algunes persones també se senten obligades a aferrar-se al passat, com un amic que conserva el programa de cada esdeveniment al qual ha assistit durant les sis últimes dècades. Per la culpa o per altres sentiments, a algunes persones els és difícil desempallegar-se dels regals inútils de persones a qui estimen o admiren. "Què passa si un dia venen i descobreixen que ja no ho tinc?" Aquest és un raonament comú.
Tinc moltes raons per no llençar un article que no faig servir des de fa temps. Si és una cosa que he guardat durant un llarg període de temps, com els coberts i la porcellana que el meu marit i jo vam comprar amb els nostres regals de noces fa 46 anys, el que vull és donar-los a algú que sé que els apreciarà i els utilitzarà. A més, tinc una por gairebé irracional que tan aviat com em desfaci d'alguna cosa descobriré que ho necessito.
Tot i així, sovint m'armo de valor i dono roba o articles de la llar a organitzacions benèfiques. Visc en un veïnat amb molt trànsit de vianants i deixo regals (des de xampús i sabates fins a testos i marcs per a fotografies) davant de casa. Els articles acostumen a desaparèixer en hores.
Quan em vaig adonar que era el moment de dir adeu als documents professionals amb dècades d'antiguitat vaig demanar l'ajuda d'assistents i els vaig demanar que no em deixessin veure res del que llençarien dels meus calaixos. Ara faré el mateix amb els centenars de llibres relacionats amb la meva feina que no tornaré a obrir mai més. Després d'aquest procés us deixo una sèrie de consells per aconseguir posar ordre al desordre:
- Fes un pla. Potser vols anar d'habitació en habitació o potser prefereixes centrar-te en una categoria (els abrics o les sabates, per exemple), però evita canviar de rumb a mig camí abans d'haver acabat la tasca que havies començat.
- Estableix objectius raonables en funció del temps de què disposis. Si un armari sencer és massa, pots començar amb una tasca tan petita com netejar articles d'un sol calaix o prestatgeria. Això et pot fer anar en la direcció correcta.
- Si un enfocament més gradual et va bé, tingues en compte el suggeriment de la meva amiga Gina: deixa un contenidor a cada habitació per guardar les coses de les quals et vols desfer. Quan t'emprovis alguna cosa que ja no et queda bé o que no es veu bé, anirà directament al contenidor, no tornarà a l'armari.
- Si cal, demana ajuda a un amic, un familiar o un assessor pagat que no tingui la mateixa estima per les teves coses.
- Crea tres piles: la de conservar, la de donar i la de descartar. No t'equivoquis en la teva avaluació inicial: llença immediatament les coses de la pila de descartar i programa una recollida per a les donacions o porta-les a un lloc que valgui la pena.
- Si el desordre inclou objectes que guardes per a altres persones, considera la possibilitat de donar-los un termini perquè els recullin.
- Per últim, evita la reincidència. Resisteix-te a omplir els espais que has buidat.