Bolets

On i quan collir bolets: guia d’una temporada prometedora

Les precipitacions freqüents auguren la millor collita dels últims anys

Un cistell pel de rovellons i camagrocs
04/10/2024
5 min

BarcelonaCatalunya és una terra de bolets i hi ha moltes persones sempre pendents del temps per saber on i quan poden omplir més el cistell. La humitat que hi ha hagut des de finals d’estiu en zones de muntanya augurava una temporada prometedora, la millor dels últims anys. Una fita fàcil d’assolir tenint en compte que arrosseguem una sequera històrica des de fa prop de tres anys amb collites nefastes.

No obstant això, hem tingut uns quants contratemps durant el setembre que han estroncat una bona arrencada de la temporada de bolets. Les pluges han estat irregulars i han beneficiat bàsicament el sud del país i el Pirineu i el Prepirineu occidentals. També hem tingut glaçades prematures a alta muntanya i alguns episodis de vent. Factors adversos per als bolets, que necessiten una temperatura baixa sense que arribi a glaçar i molta humitat.

Malgrat tot, aquestes últimes setmanes la temperatura s’ha mantingut força a ratlla (amb només alguns pics puntuals de calor) i els ruixats han anat caient aquí i allà. I l’octubre ha començat amb una tongada de pluges generals, cosa que obre la porta a un tram central de temporada optimista. "La perspectiva és bona i encara hi ha marge perquè la temporada es reanimi amb ganes", explica Daniel Siscart, biòleg i micòleg. La florida de bolets més destacada s’ha viscut al Pirineu i al Prepirineu de Lleida gràcies a les precipitacions recents. "L’arrencada de la temporada ha fallat al Pirineu oriental perquè les pluges abundants no hi han arribat durant el setembre", comenta l'expert. No obstant això, les previsions a llarg termini indiquen que les precipitacions continuaran visitant-nos durant la tardor: "Pot ser un bon any de collita a les cotes mitjanes i baixes de les zones de muntanya, així com a prop de la costa", afirma Siscart, que amb les dades actuals augura que podem estar al davant de "la millor temporada dels últims tres o quatre anys". L’expert assegura que els ecosistemes forestals han reviscut "amb força" gràcies a les pluges d’aquest any, cosa que permès alimentar els fongs que fructificaran durant la tardor.

On i quan collir els bolets

Abans de sortir de casa a buscar bolets s’ha de tenir molt clar on es vol anar. Per tant, depenent del moment de la tardor en què ens trobem haurem d’anar a una zona o a una altra del país per tenir més garanties d’èxit. Segons el micòleg Siscart, aquest any els millors moments i llocs són els següents.

Pirineu i Prepirineu

És una de les millors zones del país per collir bolets. En aquestes àrees, per sota dels 1.600 metres, el punt àlgid de la temporada s’espera entre mitjans i finals d’octubre, sempre que no arribin fredorades prematures. Ara mateix on més espècies es poden trobar és al sector occidental, el més agraciat per les pluges. Però segons Siscart la temporada també "es reanimarà" a la zona oriental. Des del Pallars fins a la Garrotxa, passant per la Cerdanya, el Ripollès, el Berguedà, l’Alt Urgell i el Solsonès, els bolets fructificaran més aquests pròxims dies.

Litoral i prelitoral

És on més tarden a sortir els bolets. La temporada començarà a agafar empenta en aquestes àrees a partir de finals d’octubre i principis de novembre, tot i que trobem algunes excepcions, com ara el Maresme, on Siscart explica que les pluges freqüents de les últimes setmanes faran que la fructificació dels fongs s’avanci. Àrees naturals concorregudes com el Montseny, el Parc del Montnegre i el Corredor, Collserola, les muntanyes de Prades i fins i tot els Ports, entre d’altres, entrarien dins d’aquesta franja. Els bolets poden aparèixer a prop de la costa fins al desembre.

Cotes altes del Pirineu

La temporada ha estat curta i poc productiva en aquestes zones, per sobre dels 1.700 metres. Les entrades d’aire fred d’origen polar han provocat glaçades i ventades que han assecat els bolets i "sentenciat" la temporada de forma prematura, explica Siscart.

El rovelló, el rei de la festa

De moment la temporada de bolets d’aquest any té un clar protagonista: el rovelló. És un bolet de mitja temporada que gràcies a les temperatures baixes que hem tingut al setembre ha començat a sortir abans d’hora. N’han aparegut de forma prematura al Pirineu i al Prepirineu, i se n’esperen molts més, ja que el seu punt àlgid encara ha d’arribar. Sens dubte és un gran any per a la collita d’aquesta espècie.

També ha estat bona la temporada de l’apagallums, de les primeres espècies que apareixen. És un bolet càlid que surt amb les tempestes d’agost i de principis de setembre i que no neix de les arrels dels arbres sinó a partir de matèria orgànica morta, com el xampinyó. Aquest any al Pirineu ha anat plovent durant el tram final de l’estiu i la fructificació d’aquesta espècie ha estat bona. Dona el tret de sortida a la temporada: "Quan veus apagallums vol dir que tot engega", diu Siscart. L’apagallums també pot aparèixer entre setembre i octubre a la costa.

Un altre dels bolets més populars és el camagroc, però aquest any està costant trobar-ne. "Encara no ha plogut prou", afirma el micòleg, ja que aquesta espècie necessita molta humitat. La previsió és que al llarg del mes d’octubre s’animi la seva fructificació gràcies a les precipitacions recents i les que es preveuen. Aquest bolet neix sobretot en pinedes i pot aparèixer en qualsevol punt del país al llarg de la tardor, excepte a les cotes altes del Pirineu.

Tampoc és una bona temporada per als ceps, de moment. És un bolet de temperatures més suaus o càlides, i la fresca o fred d’alguns dies ha evitat que proliferin. Com que a mesura que avança l’octubre la seva presència va minvant, no es preveu una gran temporada per a aquesta espècie al Pirineu i al Prepirineu.

En canvi, els fredolics, els carlets i les llenegues encara han de viure el seu punt àlgid, ja que són bolets que necessiten més fred i apareixen a mitja o avançada temporada.

Com sempre, s’ha d’anar amb compte de no confondre bolets comestibles amb els verinosos. La farinera borda (Amanita phalloides), el reig bord (Amanita muscaria), els bolets de mantellina, el bolet de greix, el pixacà (Amanita pantherina), la gírgola d’olivera (Omphalotus olearius) i el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum) són algunes de les espècies més tòxiques a casa nostra.

La crisi climàtica i els seus efectes en els bolets

Com passa amb totes les espècies, el canvi climàtic està afectant els bolets, ja que són molt sensibles a les variacions meteorològiques i ja no segueixen una pauta exacta de quan i on sortiran. Es veuen molt afectats especialment per la irregularitat de les pluges, les sequeres i els grans canvis de temperatures. "Abans la gent tenia zones concretes localitzades on anava a buscar uns bolets determinats en unes dates concretes, però les variacions de les pautes climàtiques ho han canviat tot", explica Siscart.

Davant d’aquesta situació, el micòleg recomana als boletaires que abans de sortir al bosc tinguin clar els tipus de bolets que volen trobar i que tinguin molt en compte com ha evolucionat el temps en cada zona del territori les últimes setmanes. Amb aquestes dades sabrem en quina zona i en quin tipus de bosc podem trobar amb més certesa els bolets que busquem.

"El boletaire ha d’estar més informat que abans per sortir a collir bolets", afirma Siscart. "Mireu-vos més les dones i els homes del temps i les dades meteorològiques de les últimes setmanes", recomana per pal·liar els efectes del canvi climàtic. 

stats