Ja t’han dit “OK, boomer”?

BarcelonaJa sigui a causa de l’algoritme de cada xarxa social, o per les afinitats compartides o perquè ens comuniquem en una mateixa llengua, el cas és que el nostre timeline a internet és una microcomunitat habitada per usuaris ben diferents: n’hi ha d’afins a les nostres idees, costums i referents, i d’altres que no ho són tant. És la mateixa situació que en qualsevol altre espai en el qual no esculls tots els acompanyants. No tota la gent amb qui coincideixes i interactues a internet és semblant a tu. Al contrari, el més probable és que com més actiu siguis, més persones diverses hi trobis. I en algun cas, potser indesitjades. Els xocs entre perfils d’ideologies irreconciliables i maneres d’entendre la vida antagonistes són el pa de cada dia online i això s’aguditza entre persones de diferents edats. Conflictes entre joves i adults que ressegueixen un fil que tiba des de la creació del concepte d’adolescent, que Jon Savage, autor de Teenage. La invención de la juventud, situa al 1945 i que s’ha amplificat amb la consolidació d’internet com l’espai definitiu d’interacció.

Objectius diferents

La convivència intergeneracional és un dels temes més interessants i menys estudiats dels que succeeixen a la xarxa. Internet és un dels llocs en què es relacionen persones amb referents i aspiracions diverses i que tenen edats diferents. Actualment les generacions predominants a les xarxes són quatre: els boomers (nascuts durant el baby boom d’entre 1946 i 1964), la Generació X (entre 1965 i 1980), els mil·lennials (del 1981 a finals del segle XX) i els Z, que comprèn els que van néixer entre finals dels anys noranta i la primera dècada d’aquest segle.

“A l’entrar en l’espai d’interacció que és una xarxa social, ho fas sense compartir-hi gaires coses. Això porta a relacions que sovint són poc entenedores”, explica Francesc Núñez, sociòleg i director del màster d’humanitats de la UOC, que defineix aquests espais com a llocs “perfectes perquè hi hagi malentesos”. Així els conflictes es repeteixen dia a dia en més o menys proporció pels diferents tipus de codis i llenguatges utilitzats i per les preocupacions generals de cada grup.

Berta Segura, directora de l’agència de comunicació DMentes, diu que una de les grans diferències a l’hora de fer servir les xarxes és l’objectiu amb què hi entren. “Els X i els boomers entren a les xarxes des de la practicitat de l’eina com a canal de comunicació. En canvi, els més joves l’han convertit en un espai d’entreteniment i projecció de marca personal”. Per tant, i segons l’experta en tendències digitals, les espurnes comencen a saltar ja per la intenció amb la qual es comença a utilitzar la xarxa. Però el que marca el conflicte és la interactuació entre joves i adults. A internet hi ha quatre generacions i cinquanta anys de diferència entre usuaris. Donant per bona la teoria que mentre es relacionin hi haurà equívocs, ¿es pot dir que la seva interpel·lació és prou significativa? Ofèlia Carbonell, una de les noves veus del periodisme cultural del país, reconeix que la confrontació “existeix” però que generalment no és buscada, perquè “cadascú acaba seguint i interactuant amb persones amb qui comparteix els seus codis”.

Crit de guerra juvenil

La demostració més palpable que la convivència s’ha començat a esquerdar és l’aparició del fenomen OK Boomer, que la periodista del New York Times Taylor Lorenz marca com l’inici de les hostilitats. En un article publicat a finals de l’any passat, la periodista qualificava el fenomen de crit de guerra de la Generació Z enfront de la condescendència adulta. OK Boomerés la resposta juvenil als comentaris indulgents dels més grans de trenta anys cap a ells a internet. Quan un adult renya un jove per la seva actitud o valora amb certa superioritat els seus gustos i idees, rep aquesta resposta: “OK, boomer ”.

Carbonell, que forma part de la Generació Z, dona detalls dels bàndols que s’han creat a partir d’aquesta convivència entre uns adults que van néixer sense internet i uns joves que, en nombre, cada cop més són nadius digitals. A una banda hi ha una generació que mana i que quan entra a les xarxes es troba amb “tot de jovenalla negant-los activament qualsevol mena d’autoritat”. A l’altra banda hi ha els joves que han creat una microvenjança que consisteix en “no escoltar aquells que han ignorat totes les generacions joves sistemàticament”.

Per a Albert Lloreta, realitzador audiovisual i expert en xarxes socials, OK Boomer és, sobretot, una ridiculització. “Que contestin així va en relació amb l’alarma social ecològica, el fenomen Greta Thunberg i el fet que les noves generacions considerin que les anteriors han sigut massa passives amb les qüestions ecològiques i que els han deixat un món en una situació catastròfica. El rebuig per aquesta passivitat comporta la caricatura del baby boomer com una persona desconnectada de la realitat però amb una tendència a l’alliçonament moralista”, destaca.

Nínxol virtual

Acceptant el xoc com a inevitable, hi ha xarxes socials en les quals la relació entre joves i adults és inexistent perquè no s’hi conviu. Unes perquè han quedat antiquades per als joves, com Facebook, la primera gran xarxa dels que ara són pares. D’altres perquè criden poc l’atenció als adults, com TikTok. “Tothom escull la xarxa en la qual se sent més còmode i es pot expressar tal com és”, explica Berta Segura. Aquesta comoditat ve donada pel fet que cada grup tendeix a “relacionar-se amb el seu cercle social”. Per la seva banda, Ofèlia Carbonell té clar que “allò que està de moda a TikTok no s’entendria a Facebook, però per als Z s’ha convertit en una manera més de socialitzar: els cal un espai on no se’ls qüestioni”. De la mateixa manera que els joves han buscat els seus espais físics d’evasió del nucli familiar, també ho han fet a la xarxa. “Per als joves és important poder-ho fer en un entorn propi. L’objectiu és relacionar-se entre ells, no amb un oncle amb ganes de barallar-se”, explica la periodista.

¿Llavors, el futur de les xarxes socials passa per agrupar-se en grups en què no conviuran membres de diverses generacions? Per a Albert Lloreta, el futur el marcarà, encara més, un algoritme que ens du cap a l’individualisme: “Hem perdut la capacitat de triar. Les xarxes decideixen què veiem i ens donen el que ens provoca més atenció. Això, per força, dificulta la relació social i du a l’aïllament, no només generacional sinó individual”. El realitzador centra el seu exemple en TikTok, en què la capacitat de triar quin contingut vols consumir “gairebé és inexistent”.

Sembla clar que mentre ens acostem a aquest profètic aïllament, la interactuació generacional seguirà provocant disputes i picabaralles. “En un espai virtual es perd tot el que diu el teu cos”, explica el professor Núñez. De moment, si tens més de trenta anys i ganes de reprovar segons quines actituds a internet, el millor és mantenir la boca tancada si no vols guanyar-te un“OK, boomer ”.