Què has de saber quan surts de ruta per la muntanya

BarcelonaBen segur que, encara que sigui sense saber ben bé de què es tracta, heu sentit a parlar de Carros de Foc o de Cavalls del Vent. Són rutes circulars d’alta muntanya en entorns privilegiats que transcorren resguardades per alguns dels cims més emblemàtics del país. Un dels trets més distintius i especials que les caracteritzen és que els excursionistes queden immersos en aquest entorn durant els dies que els duri la ruta de refugi en refugi: Carros de Foc són 65 quilòmetres que uneixen els nou refugis de muntanya que hi ha dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, mentre que Cavalls del Vent són 84,2 quilòmetres i passa pels vuit refugis del Parc Natural del Cadí Moixeró.

Llevar-se, esmorzar, preparar-se, caminar, parar a fer un mos i observar l’entorn, travessar colls emblemàtics i espectaculars, deixar-se rodejar per cims majestuosos, continuar caminant, arribar a un nou refugi, prendre una beguda ben fresca, dutxar-se, deixar passar la tarda com si el món s’hagués aturat, sopar envoltats d’altres excursionistes plens d’aventures per explicar, observar com cau el dia, anar a dormir i tornar-hi. Així és com es viu durant les rutes circulars. Dies de veritable desconnexió, un oasi enmig del tràfec del dia a dia. 

“L’objectiu és molt atractiu perquè és diferent de les sortides d’un dia, durant les quals surts i tornes al mateix punt. Sortir d’un indret i cada dia arribar a un altre, parar a dormir i l’endemà canviar de lloc i acabar fent una ruta que té un sentit lògic és una forma molt motivadora de fer muntanya amb família i nens”, diu Eduard Comerma, excursionista experimentat i amb dos fills que ha fet en família rutes com la Carros de Foc.

Rutes versàtils

A part de Carros de Foc i de Cavalls del Vent –que són de les rutes més conegudes, si bé amb certa exigència–, se'n poden gaudir moltes altres arreu del territori, encara que no siguin circulars. Algunes d’alta muntanya al bell mig dels Pirineus i d’altres en zones més accessibles, com al Prepirineu –del Pirineu al Mar–, a la serralada prelitoral –com Camins de Vins, al Priorat– i per la costa –el GR92, que es correspon amb els camins de ronda de la Costa Brava–. Aquests altres casos són rutes assolibles per a la gran majoria de persones amb una preparació mínima, ja que la divisió de les etapes i les característiques de cada camí, depenent de la seva exigència, desnivell o nivell tècnic, marcaran la duresa o l’accessibilitat de cadascuna.

Marta Presseguer és guia titulada en muntanya mitjana i excursionisme i explica que “hi ha tres tipus de clients que contracten el guiatge en una ruta: els practicants ja experimentats que van sols i tenen ganes de compartir les jornades i la convivència amb altres excursionistes, els practicants amb menys experiència que no se senten amb prou autonomia per poder-les fer pel seu compte o bé els que volen gaudir de les vacances sense preocupar-se absolutament de res, ni de la logística, ni de les reserves, ni de la ruta; només caminar i gaudir de l’entorn i de la companyia”.

Un dels avantatges d’aquestes rutes és la versatilitat: es poden fer en solitari, amb amics, amb família i amb guies titulats. Poden ser ràpides, carregant només l'essencial, avançant tan veloços com sigui possible i fent nit a pocs refugis, o es poden completar de manera més pausada i contemplativa, assaborint cada cim, coll, riu, llac, refugi i cada instant a la muntanya.

Internet facilita l'accés a la informació necessària per conèixer aquestes rutes, sobretot per saber les diferents opcions que es poden trobar, però hi ha coses a la muntanya que no poden dependre únicament de la tecnologia, ja que sempre estarà supeditada a les bateries, que poden fallar o acabar-se. Qui vulgui fer-les per lliure val la pena que vagi a una botiga especialitzada i s’abasteixi del “mapa oficial de la ruta que la mateixa organització encarrega a editorials com Alpina o Piolet", explica Xevi Cortacans, propietari de la llibreria Muntanya de Llibres de Vic, especialitzada en muntanya i viatges. "Tracen la ruta sobre un mapa topogràfic complet que també incorpora la resta de camins i rutes alternatives per si fos necessari tenir altres opcions en cas de mala meteorologia o de lesió”, afegeix. 

Amb guia o en família

Per a qui es vol deixar portar els serveis de guiatges són interessants en rutes d’aquestes característiques. Inclouen “l’organització general i la planificació de les etapes, material i reserva de refugis –tota la logística completa–, les assegurances d’accidents i de responsabilitat civil i un guia amb titulació oficial”, detalla Presseguer. Així, els clients només han de preocupar-se de viure l’experiència. Deixar-se aconsellar per guies experimentats per ajustar al màxim cada ruta a cada grup o cada persona és una garantia per poder aprofitar una experiència completa.

Cada vegada més hi ha famílies interessades a acostar-se a la muntanya i poder transmetre als seus fills els valors que hi estan relacionats i que sovint tenim oblidats en el nostre dia a dia ple d’activitats, pantalles i xarxes socials. “El que més els agrada als nens és pensar en el següent refugi. A veure com serà, què menjaran, amb qui dormiran al costat,” explica Comerma. “També els encanta banyar-se als rius, superar reptes importants per a ells, com alguns colls o alguns cims, i també els fem molt partícips de la ruta en si, deixant-los inspeccionar el mapa o portar el GPS perquè guiïn en alguns trams”, afegeix.

Es facin sols o en companyia, amb família o amb amics, per lliure o amb guies, ràpid o a poc a poc, lleugers d’equipatge o minimalistes, aquestes rutes són un oasi enmig del caos diari. La desconnexió és indescriptible des que se surt del cotxe fins que s’hi torna a entrar després de dies immersos a la muntanya. 

Evidentment, s’ha d’estar predisposat a passar moments de cansament, moments de bon i de mal temps, estones més favorables i d’altres de més dures, a dormir en comunió a les lliteres dels refugis al so d’algun ronc i a menjar el que et posin sobre la taula... Però la recompensa de gaudir d'albades i capvespres en espais únics, de pujar colls i fer caminades que potser no ens crèiem capaços de fer, de travessar rius i veure llacs preciosos... i d’arribar al refugi, treure’s la motxilla i les botes de muntanya, prendre una beguda fresca, seure al voltant de la taula per sopar i compartir amb qui ens envolta les vivències de la jornada, és una experiència que sempre supera les expectatives i que només podrà entendre qui ho provi.

“A part de l’entorn, que és únic, el que més més agrada als clients, amb diferència, és el moment en què aconsegueixen desconnectar i connectar amb les persones amb qui estan compartint la ruta. Això fa que l’experiència sigui màgica”, conclou Presseguer.

Consells per a quan hi anem per lliure

Xevi Cortacans recorda que, si volem fer la ruta per lliure, cal tenir en compte el següent:

1. Fer la reserva dels refugis amb antelació per assegurar que es podrà dormir en els finals d’etapa que s’hagin establert. Si no, tocarà fer nit al ras: a la muntanya no hi ha més opcions.
2. Escollir bé la ruta i les etapes, tenint en compte les capacitats i característiques de cada grup o persona.
3. Abastir-se del mapa oficial, portar sempre brúixola i GPS amb la ruta carregada i no fer servir mai el telèfon mòbil com a GPS. A la muntanya, el telèfon sempre és per emergències i n’hem de conservar la bateria.
4. Consultar la meteorologia dels dies durant els quals farem la ruta i, si cal, modificar-la o renunciar-hi. La muntanya i la ruta sempre seran allà esperant-nos.
5. Si no tenim l’experiència necessària, val la pena contractar els serveis de guiatge de guies experimentats.