Barbie: icona sexista o empoderadora?
Criticada per representar un ideal inassolible, és la nina més famosa del planeta i ara té la seva pròpia pel·lícula
Barcelona"Sabeu que si la Barbie fos una dona real, amb aquestes proporcions, hauria de portar els ronyons en un bolso?" Aquesta sentència, de l’escriptora Lani Diane Rich, exemplifica un dels molts aspectes que han fet de la nina Barbie una icona tant popular com problemàtica. Després d’anys de ser considerada la joguina sexista per excel·lència, la creació de Mattel es prepara per viure una època de renaixença de la mà de la pel·lícula de Greta Gerwig, una fantasia a tot color en què Margot Robbie es transforma en la rossa més coneguda del planeta (amb permís de Marilyn Monroe). La cinta, que s’estrena aquest divendres, vol ser el fenomen cinematogràfic de l’estiu i ens obliga a reflexionar sobre quin ha estat l’impacte social d’aquesta nina de mesures plusquamperfectes.
La Barbie va aparèixer en escena el març de 1959 a la fira del joguet de Nova York. La seva creadora era Ruth Handler, nord-americana filla d’immigrants jueus polonesos que, junt amb el seu marit, Elliot Handler, va fundar Mattel. Un dia, mentre observava com la seva filla Barbara jugava amb nines de paper retallables, es va adonar que les nenes no només volien jugar amb ninos que representaven bebès (i que d’alguna manera les encaminaven cap a la maternitat des de ben petites). "Ruth Handler va veure que les opcions de joguines de la seva filla eren limitades. Només podia jugar a ser mare o cuidadora, mentre que el seu fill tenia joguines que li permetien imaginar-se que era bomber, astronauta o metge. Això la va inspirar a mostrar a les nenes que tenien opcions, que podien ser el que volguessin", explica la història oficial de Mattel.
Arran d’aquest moment d’inspiració, Handler va crear, malgrat l’oposició del seu marit, una versió tridimensional de les nines de paper a la qual va batejar, en honor a la seva filla, com a Barbara Millicent Roberts, més coneguda com a Barbie. La seva primera aparició tenia pocs elements professionals i molts de sex symbol: lluïa un banyador de ratlles blanques i negres, sandàlies de taló, una cua de cavall i un intens eyeliner negre. Que el vessant sexi pesés més que el suposadament professional no és casual. El model estètic de la Barbie era una nina alemanya que Handler va descobrir durant un viatge a Europa. Es deia Lilli, va sortir al mercat el 1955 i estava pensada més per al públic adult que per a l’infantil. Es basava en una tira còmica que el dibuixant Reinhard Beuthien havia fet per al tabloide Bild: Lilli era una jove de postguerra, ambiciosa i descarada, que no tenia problemes per seduir els homes. La Barbie i la Lilli s’assemblaven tant que el fabricant alemany va denunciar Mattel, però va acabar venent els drets de copyright i patent a l’empresa americana per una suma força baixa.
Handler volia ensenyar a les nenes que podien ser el que volguessin, i el primer que la Barbie va ensenyar a les criatures va ser que físicament només en podien ser una, de cosa: altes, guapes i rosses.
Un ideal irreal
Durant molts anys, la Barbie ha estat en el punt de mira principalment per la seva aparença i el missatge que transmet a les nenes que hi juguen. En el llibre Consumer Culture, Identity and well being, les investigadores Helga Dittmar i Emma Halliwell alertaven de l'impacte nociu de la nina. "La Barbie és tan excepcionalment prima que si fos una dona real el seu pes i el seu cos no només serien impossibles d'aconseguir, sinó que no serien sans. I això és preocupant perquè les nines, com ara la Barbie, representen un model aspiracional per a les nenes", assenyalen. L'any 2006 Dittmar va dur a terme una investigació que va concloure que nenes entre cinc anys i mig i set anys i mig se sentien menys satisfetes amb el seu cos després de llegir un llibre ple d'imatges de la Barbie. En canvi, nenes que havien llegit el mateix llibre sense imatges de la nina no manifestaven sentir-se insatisfetes amb el seu aspecte. Mattell mai ha volgut fer una correlació entre les mides de la Barbie i les d'una dona real, però fent una projecció a escala real tindria una cintura de 48 centímetres.
Al llarg de la seva història, la Barbie s'ha hagut d'enfrontar a diverses polèmiques. Alguns dels seus models i complements actualment serien inconcebibles. Un dels exemples més clars és la coneguda com a Slumber Party Barbie, de 1965, que mostrava la nina preparada per a una festa de pijames. A banda d'una bata i un pijama roses, aquesta Barbie anava acompanyada d'una bàscula (també rosa) per pesar-se –amb el pes fixat a 49 quilos– i un llibre titulat Com perdre pes? La resposta a la pregunta estava a la contracoberta: "No mengis". Aquesta Barbie, que difícilment ara es podria vendre, és en l'actualitat una peça de col·leccionista.
Encara avui dia Mattel nega que la Barbie hagi de ser una nina físicament realista, però el fet que l'empresa hagi decidit introduir models amb figures menys normatives indica que, després de moltes dècades, comencen a sentir certa pressió social. L'any 2016 –57 anys després de llançar el primer model de la nina– van fer tres noves versions de la Barbie que volien ser un exemple de diversitat de cossos: Curvy Barbie, Tall Barbie i Petite Barbie. La diversitat racial va arribar una mica abans. El 1968, Mattel es va inventar una amiga negra per a la Barbie, la Christie. Tenien el mateix cos i la seva roba era intercanviable. No va ser fins al 1980 que la marca va llançar oficialment versions afroamericanes i llatines de la nina: ja no eren les amigues de la protagonista rossa, sinó que elles eren les protagonistes. L'últim intent d'inclusió per part de Mattel ha tingut lloc aquest 2023 amb la sortida al mercat de la primera Barbie amb síndrome de Down.
Una dona independent
Al llarg de la seva història, la Barbie i Mattel han hagut de fer front a moltes crítiques, especialment des del moviment feminista. Així i tot, també hi ha qui l'ha defensat. És el cas de l'escriptora Susan Shapiro, autora de Barbie: 60 years of inspiration i una autèntica fan de la nina. L'escriptora, que quan era petita va arribar a tenir 68 Barbies, ha assegurat en múltiples articles i entrevistes que la nina li va ensenyar com ser una dona independent. "Vaig aprendre que pots portar un vestit de bany sexy i pintallavis vermell i alhora tenir múltiples professions. També que tenir amistats femenines era essencial i que la falta d'homes no esgarrava una festa", explicava en un article a Insider. L'escriptora argumenta que el moviment feminista s'ha obsessionat en els detalls externs de la Barbie i no ha volgut anar més enllà. "Crec que no han valorat la Barbie en conjunt: era una dona treballadora independent que controlava la seva vida en un moment en què les dones no ho podien fer, això", remarca.
Shapiro també assegura que l'exemple de la Barbie, que ha tingut fins a 200 professions des de la seva primera aparició, li ha servit com a inspiració per a moltes de les seves aventures laborals: "Va obrir camí per als meus períodes com a becària no remunerada, recepcionista, poeta fracassada, assistent editorial, crítica de llibres de butxaca, professora a temps parcial i autònoma precària". Tot i que és cert que la nina ha sigut laboralment polifacètica, la doctora en psicologia de la Universitat de l'Estat d'Oregon Aurora Sherman explica a l'ARA que en l'estudi que va fer fa nou anys les nenes participants no distingien entre la Barbie fashion i la Barbie pediatra.
Sigui negativament o positivament, la influència de la Barbie sembla lluny d'apagar-se, especialment ara que tornarà a estar més de moda que mai gràcies a la pel·lícula. De fet, segons el comparador de preus en líniaIdealo, la demanda d'aquesta icona pop s'ha incrementat en un 17% entre els consumidors espanyols. Mattel sap el que es fa, i la pel·lícula pot ser un autèntic revulsiu per a la reina de les nines: de moment, la companyia nord-americana ja ha tret al mercat quatre noves versions de la Barbie, totes inspirades en les escenes que protagonitza Margot Robbie. La frontera entre la nina i l'actriu s'ha anat difuminant en les darreres setmanes: Robbie s'ha imbuït totalment del personatge i en totes les premières de la pel·lícula ha aparegut amb vestits històrics de la Barbie. La barbiemania ha començat.