10 activitats per disparar l’adrenalina

BarcelonaPer què hi ha persones que gaudeixen posant-se a prova en situacions límit? Què les empeny a llançar-se des d’un pont o a fer un descens en bicicleta per un corriol impossible? Doncs una explicació la podríem trobar en el fet que desprendre adrenalina –una substància que l'organisme allibera en situacions d'alerta– és beneficiós per a la nostra salut. La denominada hormona de l’acció s’activa quan ens enfrontem a situacions de risc o de cert perill i és habitual desprendre’n mentre practiquem esports de risc, fem un esforç extra o vivim situacions extremes. És, doncs, una reacció del nostre organisme a determinats estímuls externs. I quin efecte produeix l'adrenalina sobre el cos? Doncs, encara que sembli estrany, desprendre adrenalina seria bo per a la salut. La reacció del nostre cos a una situació d’alerta genera que el cos bombegi més quantitat de sang, que per la dilatació de les pupil·les tinguem més bona visió o que el cervell produeixi dopamina i serotonina, també conegudes com les hormones de la felicitat i el benestar.

Per tot plegat, psicològicament, l'adrenalina provoca una sensació d'eufòria. Això porta les persones a sentir-se molt més vives per, just després, un cop superat el repte, relaxar-se i descansar millor. És un estimulant natural que justifica que moltes persones es llancin a buscar noves experiències que mobilitzin totes aquestes emocions. Si ens preguntem per què ens agrada el risc, Roger Ballescà i Ruiz, vicesecretari del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, precisa que és important tenir present que "els perills reals no agraden a ningú, mentre que els riscos controlats agraden a força gent; per tant, abans de fer qualsevol activitat cal fer una bona valoració del risc i veure que sigui veritablement controlat". "Ens pot agradar llançar-nos fent pònting, però perquè sabem que és un risc controlat i que la corda aguantarà. Si no n’estiguéssim segurs, ja no ens agradaria". En aquest sentit, Ballescà apunta que cal distingir entre "els perills reals que disparen l’emoció de la por –que no és agradable– dels que són un risc controlat que disparen l’emoció de l’excitació, on hi ha cert temor que podem assumir perquè sabem que superarem la situació i després de l’excitació vindrà la relaxació i la satisfacció d’haver superat la prova".

Per al psicòleg, practicar aquestes activitats de risc pot ser enriquidor: "Dins del sentit comú sempre està bé. Tot el que sigui fer activitats que signifiquen un repte assumible amb uns riscos assumibles i que generen sensació d’estar connectats amb la vida i superar reptes, jo crec que és positiu. I això ho demostra el fet que la majoria de persones repeteixen".

Falsos mites

Aquest disparar l’adrenalina és una reacció fisiològica del nostre cos que també comporta una part més psicològica que té a veure amb la superació d’un repte, per exemple. Sovint sentim a dir que la canalla, i especialment els joves, són més atrevits i no tenen por de res. És cert? Respon el psicòleg Roger Ballescà: "Es diu, però es correspon més amb una percepció que no amb una realitat. El que sí que és cert és que l’adolescència és una etapa en què es tendeix més a explorar l’entorn i els mateixos límits, i això coincideix amb una època on el coneixement d’on podem arribar o sobre què som capaços de fer no és tan gran com quan som adults. Això pot derivar en què es busquin situacions de risc que poden acabar de forma tràgica", com passa amb alguns reptes virals. A més, en aquesta etapa la pressió del grup (i també de les xarxes socials) és més alta i per això és més difícil que sàpiguen dir no i s’atreveixen a fer coses sense tenir gaire consciència del risc que comporten.

I per contra, molts, amb l’edat, ens fem més porucs. Cert? Ballescà apunta: "Aquesta encara la posaria més en dubte que l’anterior, ja que depèn molt de la persona. Hi ha gent que es va sentint més poruga a mesura que va veient les seves limitacions i que amb l’edat el seu cos no respon igual, i això els fa tenir més inseguretat, però també hi ha persones que és a partir dels 40 o els 50 anys que comencen a fer activitats més arriscades. Et veus a la meitat de la vida i optes per posar-te nous reptes, com si fos una segona adolescència, tornant a explorar quins són els teus límits".

Animar, sí; forçar, mai

Moltes d’aquestes activitats d’aventura es fan i es viuen en grup, en una experiència compartida que convida a gaudir-ne encara més. Però què passa si anem en grup a fer una experiència d'aventura i a algú li fa certa recança? Millor que no ho faci o podem combatre les pors? Roger Ballescà explica que "la por és una emoció bàsica i necessària per a la supervivència" i que li hem de fer cert cas. "Però de vegades pot ser excessiva i limitant; si això passa, sí que convé intentar vèncer-la, i la manera de fer-ho sempre és a través de l’afrontament. Evitar aquella situació només genera més por". Ara bé, aquest afrontar la por s'ha de fer de manera progressiva, assegurant que es generarà una ansietat baixa que permetrà tolerar l’activitat, tot i que a vegades caldrà un acompanyament terapèutic, si és una por patològica. El psicòleg insisteix, però, que "està bé animar a vèncer les pors; així i tot, no forcem mai ningú, perquè generarem l’efecte contrari al que es vol aconseguir i l’experiència pot ser molt desagradable. Cal seguir sempre el ritme de la persona". Dit això, qui es llança a l’aventura? (Us recomanem fer totes les experiències amb empreses especialitzades.)

Circuits i tirolines entre els arbres per sentir-se com el rei de la selva. A Tarragona, per exemple, hi teniu el Jungle Trek, el parc de tirolines més gran de la Costa Daurada, amb 11 circuits, 40 tirolines i fins a 130 reptes diferents.

Les aigües de la Costa Brava són l’espai ideal per iniciar-se en el món del submarinisme amb una activitat que es pot practicar a partir dels 10 anys i en què, acompanyats d’un instructor, es fa una immersió que permet descobrir les meravelles del fons marí. Un bateig de submarinisme a l’Estartit és una experiència top.

Més enllà de Sant Pere Pescador, paradís del kitesurf, podeu practicar aquest esport d’aigua també a la platja de Castelldefels, per exemple. Un esport extrem de lliscament sobre l'aigua en què el vent propulsa un estel de tracció unit al cos mitjançant un arnès per navegar en una taula sobre les onades o fer maniobres impossibles a l'aire.

Poques activitats us dispararan tant l’adrenalina com aquest clàssic del risc controlat: el pònting. Un indret fantàstic per provar-ho pot ser el pont de Saldes, sota la mirada de l’imponent Pedraforca. Una experiència per als que busquen sensacions fortes de curta durada.

Àger, a la Noguera, és el paradís per als amants del parapent. La serra del Montsec és un punt immillorable per practicar aquest esport d’aventura, un vol sense motor d’uns 20 minuts, acompanyats d’un pilot expert, amb el qual, arrossegats pel vent, experimentareu la màgia de volar.

A Llavorsí podeu provar el descens d’hidrospeed, una activitat en què, amb l’ajut d’un trineu aquàtic, podeu flotar i dirigir el descens per les aigües braves en recorreguts que poden anar dels 5 als 14 quilòmetres. L’edat mínima per practicar-lo és de 16 anys, però pot variar segons el cabal del riu, la temporada i el recorregut escollit.

L’extraordinària geologia de la comarca del Pallars Jussà explica que sigui un dels paradisos per a la pràctica del barranquisme. La guia de descensos de la comarca ressenya 32 barrancs com el de Sant Pere, Bòixols o Gurp. Podeu contractar el guiatge de professionals que us acompanyin.

Observar un paisatge des de 4.000 metres d'altitud és tota una experiència. Ho podeu aconseguir llançant-vos en paracaigudes, i a Castelló d'Empúries - Empuriabrava tenim un dels centres de referència europeus en paracaigudisme i caiguda lliure. Podeu contemplar el litoral salvatge de la Costa Brava a vista d'ocell.

Un clàssic per disparar adrenalina, però també pintura. Les sessions de paintball són ideals per fer equip i per descarregar tensions. A Sant Esteve de Palautordera, al Montseny, per exemple, us proposen una sessió d’aquest esport d’estratègia, on es posen a prova no només la força, la velocitat i l'agilitat sinó també la intel·ligència i la capacitat de treballar en equip.

I una última proposta per a aquells que passeu les vacances a Osca. Allà hi ha la tirolina doble més llarga d’Europa. És a la vall del Tena, al mirador d'Hoz de Jaca, suspesa sobre l’embassament de Búbal. Un quilòmetre de recorregut a 120 metres d’alçada i on podeu assolir els 90 km/hora!