Obrir els ulls de la saviesa

CENTRE ZEN BARCELONASovint en les sessions d’introducció a la meditació sorgeix alguna pregunta sobre la il·luminació. Fa uns dies, una persona preguntava si una vegada aconseguida la il·luminació ja no era necessari meditar mai més, entenent la il·luminació com un estat de felicitat permanent en què tot està aconseguit. Però què és la il·luminació?

D’entrada la mateixa paraula 'il·luminació' pot portar a confusió i potser és millor substituir-la per 'despertar'. Despertar o obrir els ulls a la realitat tal com és, sense interferències. Una vida sense dificultats no existeix, tampoc per a les persones amb un elevat grau de consciència, però el que és important no és tant què vivim sinó com ho vivim. Som éssers sotmesos al pas del temps i als esdeveniments de la vida humana, per tant, sabem que el dolor no és evitable però sí el patiment que hi podem afegir. I aquest patiment es genera a partir de múltiples factors com aferrar-nos a idees, persones, moments passats, a formes de reaccionar davant les situacions, etc. A través de pràctiques com la meditació podem observar i prendre consciència d’aquestes interferències, que se situen entre nosaltres i el que que ens està passant, i que afegeixen unes dosis de patiment que sí que són evitables. Si ho volem explicar a través d’una imatge, podria ser la d’un vas amb aigua tèrbola perquè està plena de sorra que, quan la deixem reposar, va lliscant fins al fons, i la superfície va quedant clara i transparent.

La il·luminació no és un estat estable o un lloc on arribar sinó una obertura, és obrir els ulls de la saviesa. Normalment vivim com si portéssim davant dels ulls unes ulleres amb els vidres entelats, però aquests vidres es poden netejar per poder veure les coses tal com són, amb claredat interior, serenament, i així redescobrir una saviesa interna que tots tenim.