Com fer nous amics: una guia d’habilitats socials per al dia a dia

A diferència de matèries com les matemàtiques o les ciències, les habilitats socials depenen més d'un aprenentatge pràctic. Quan ets petit pots aprendre a manejar els conflictes, fer amics i mantenir relacions amb un grup simplement fent-ho. Però no tots aprenem les mateixes lliçons de la mateixa manera. A vegades, es requereix tota una vida per perfeccionar aquestes habilitats i algunes persones no les dominaran mai. Aprendre habilitats socials pot ser difícil quan no has estat exposat a les dinàmiques grupals tradicionals de nen, si tens problemes d'ansietat o depressió o fins i tot si no has tingut gaires exemples positius durant la infantesa. Els joves aprenen com gestionar les seves emocions, a reconèixer les altres persones i a gestionar ambdues coses de manera eficaç mitjançant la socialització. Si no vas desenvolupar aquestes habilitats durant la criança, no et preocupis. No estàs sol.

Els fonaments socials: la intel·ligència emocional

Abans de parlar de situacions socials específiques, és útil analitzar el concepte de la intel·ligència emocional (IE). Dit d'una manera molt senzilla, la IE és la teva capacitat de reconèixer les teves pròpies emocions, així com les d'altres persones, i fer servir aquesta informació per guiar el teu comportament. Aquesta és una àrea d'estudis relativament nova en el camp de la psicologia, i desenvolupar la teva pròpia IE pot ajudar-te a entendre i millorar les teves interaccions socials.

Hi ha diversos models d'intel·ligència emocional, però per a l'objectiu d'aquesta guia tindrem en compte la feina de l'autor Daniel Goleman. Segons ell, hi ha cinc categories generals d'IE que es complementen i se sostenen.

• L'autoconsciència. Això significa que ets capaç d'identificar les teves pròpies emocions i la manera com funcionen. Els entorns sorollosos et generen ansietat? T'enfades quan la gent et talla quan parles? Si reconeixes aquestes coses, llavors estàs practicant l'autoconsciència. Pot ser més difícil del que sembla, però només és necessari tenir consciència d'un mateix per aconseguir-ho.
• L'autoregulació. El següent pas és l'autoregulació, que no només depèn de la capacitat de conèixer les teves emocions, sinó de com gestionar-les. Sovint això implica controlar-les quan sorgeixen. Si t'enfades, és important saber com calmar-te. Tanmateix, també es pot intentar gestionar les emocions a les quals saps que t'enfrontaràs. Si saps que espiar el teu ex a Facebook només et farà sentir malament, l'autoregulació t'ajudaria a fer alguna cosa per millorar la teva vida en comptes de repetir aquest comportament.
• La motivació. Els factors externs com els diners, l'estatus o el dolor són motivadors poderosos. Així i tot, en el model de Goleman, la motivació interna és un component clau. Això implica saber com gestionar la teva pròpia motivació i crear o continuar projectes perquè així ho decideixes, no perquè alguna cosa externa t'ho exigeix.
• L'empatia. És igual d'important ser conscient de les emocions dels altres. Això podria significar el desenvolupament de les habilitats per reconèixer la manera en què s'expressen les persones (pots detectar la diferència entre algú que se sent còmode i una persona que està nerviosa?), però també significa entendre com podrien respondre altres persones a les circumstàncies que pateixen.
• La socialització. Aquesta àrea tracta de la teva capacitat de dirigir les teves relacions i navegar per situacions socials. No vol dir controlar els altres, sinó entendre com arribar al punt que desitges amb altres persones. Això podria implicar expressar-los idees als teus companys de feina, gestionar un equip o lidiar amb un conflicte en una relació.

Totes les situacions socials són diferents i no sempre hi ha una manera “correcta” de gestionar-les. Ara bé, quan ho veus a través de l'òptica d'aquestes habilitats essencials, la majoria de les situacions socials es tornen molt més manejables. Ara veurem alguns episodis comuns que poden ser difícils de manejar, fins i tot per als adults. Tingues present que aquests principis poden aplicar-se a tota mena de contextos.

Enfrontar-se a algú d'una manera constructiva

Enfrontar-se amb alguna persona quan tens un problema pot ser aterridor. Si ets dels que eviten els conflictes, potser ho racionalitzes dient que vols mantenir la pau o que no vols molestar a ningú. No obstant això, aquesta pot ser una manera d'evadir els teus propis sentiments. Si res et molestés, no hi hauria cap motiu pel qual enfrontar-se amb ningú en primer lloc. Ryan Howes, psicòleg clínic, explica que les nostres pròpies pors eviten que ens enfrontem als altres, la nostra por de perdre alguna cosa que tenim, de fer mal a algú que ens importa i que la situació ens farà mal, però no aconseguirem res. Un dels primers passos per enfrontar-se a algú de manera constructiva és reconèixer aquesta por i identificar els problemes reals que van ocasionar aquest conflicte en primer lloc. Per exemple, si et molesta que la teva parella hagi oblidat el teu aniversari, ignorar els teus sentiments no resoldrà el problema.

Quan estiguis preparat, Gregg Walker, professor de la Universitat Estatal d'Oregon, recomana tenir una conversa al respecte quan hi hagi temps de parlar sobre el tema, amb frases en primera persona com aquesta: "Em va ferir que no féssim res pel meu aniversari" descrivint el teu comportament i les teves reaccions, en comptes d'assenyalar l'altra persona. Els enfrontaments saludables requereixen una bona mesura de consciència sobre les teves pròpies emocions, així que aquesta és una bona situació per practicar aquesta habilitat.

Alça la veu perquè t'escoltin quan estàs en un grup

Sigui en una reunió o en una festa, quan hi ha més d'un parell de persones en un grup pot ser difícil (o impossible) tenir l'oportunitat de parlar. Tot i que la majoria dels trucs per combatre aquesta situació requereixen modular la teva manera de parlar —fer pauses enmig d'una frase en comptes del final, o acabar el que estàs dient encara que algú tracti d'interrompre't— un problema que ignorem amb freqüència és com gestionar la manera com reacciones quan algú t'interromp.

Seria fantàstic que tothom fos amable i et deixés acabar o que fessin una pausa per preguntar-te què penses. Però no sempre és així. Si algú t'interromp i això et molesta, potser ja no et sentiràs motivat per tornar a agafar la paraula. O potser et mostraràs visiblement nerviós o exigiràs que t'escoltin, cosa que pot ser desagradable i fer que sigui menys probable que els altres vulguin escoltar el que vols dir.

En canvi, Chris Macleod, assessor i autor de The Social Skills Guidebook, suggereix acceptar que les converses en grup són un "cúmul de soroll i caos", i que el millor és seguir el corrent. No passis tota l'estona tractant d'afegir el que tens ganes de dir. Quan ho facis, parla en veu alta i amb seguretat. Els trucs més pràctics com explicar anècdotes breus o presentar una queixa a manera d'història poden facilitar l'experiència, però regular la teva pròpia frustració i molèstia és la base d'aquestes estratègies.

Fes noves amistats (i conserva-les) en l'edat adulta

Fer amics pot ser relativament fàcil quan ets jove. L'escola sovint implica que hi hagi un grup de persones amb les quals has de passar l'estona i que són de la teva edat. Potser també comparteixes alguns interessos, a més que us veieu pràcticament cada dia. D'adult, pot ser més difícil. Tothom està ocupat i cansat, i el temps ens resulta escàs. O això sembla. Realment, el que potser falta és la motivació.

Segons els experts, una de les claus més importants per desenvolupar una nova amistat és reunir-se. Potser tots dos dieu: "Hauríem de sortir un dia d'aquests", però per alguna raó mai ho feu. Per què? Esclar, teniu moltes coses a fer, però, tot i això, heu pogut veure l'última temporada de la sèrie de moda d'una tirada. No té res de dolent gaudir de temps per a tu, però també és bo comunicar-te amb alguna persona nova.

Quan facis nous amics, hauries de començar amb alguna motivació interna. Decideix que faràs amics i després posa't en situacions en les quals això pot passar. Apunta't a una classe d'alguna cosa, uneix-te a un club o parla amb persones que ja coneguis, però amb les quals encara no has creat amistat. El més important és donar-hi continuïtat. Si trobes algú amb qui vols tenir una amistat —i sobretot si hi ha senyals que aquesta persona també vol ser la teva amiga— posa aquesta persona a la part més alta de la llista de prioritats a la qual vols donar seguiment. Et sorprendrà que fàcil que resulta quan ho fas a consciència.

Comença una conversa amb una persona nova

Parlar amb un estrany per primera vegada —ja sigui en una festa, en un esdeveniment de feina o simplement al carrer— pot ser complicat. Quan parles per primera vegada amb una persona no saps res d'ella. Això és una cosa que pots fer servir al teu favor. A les persones els agrada parlar d'elles mateixes.

Potser et sentis estrany o incòmode quan ho fas tu sol, però practicar una mica d'empatia pot revelar una veritat poderosa: això li passa a tothom. Una investigació de la Universitat de Chicago va revelar que menys del 47% dels seus participants creien que un estrany estaria disposat a parlar amb ells. Realment, tots els intents van tenir èxit. La majoria de nosaltres estem disposats a tenir una conversa, però no sempre volem fer el primer pas.

Tanmateix, no tothom està disposat a conversar amb estranys tota l'estona. Una manera fàcil de saber-ho és parar atenció al que fan en aquell moment. Porten els auriculars posats? Sembla que tinguin pressa? Estan fent la seva feina i només conversen com a part de les seves obligacions? Si és així, potser hauries de tornar-ho a intentar més tard (o amb algú altre). Si no estan ocupats, comença amb una salutació o inicia la conversa amb un compliment. A partir d'aquí, pots mantenir la conversa amb el mètode del "comentari i la pregunta". Només fes una observació o un comentari, continua amb una pregunta i deixa que la conversa flueixi de manera natural.

Aquestes situacions queden lluny de ser les úniques que potser et costaran una mica, però els principis que poden aplicar-se són pràcticament universals. Reconeix el teu propi estat emocional i maneja les teves necessitats i sentiments d'una manera constructiva. Pren la iniciativa d'anar darrere els resultats socials que busques, i empatitza amb altres que estiguin lluitant amb els mateixos problemes que tu. Amb la pràctica, la resta de matisos complexos d'interacció social fluiran de manera molt més natural.