Ortosòmnia: l’obsessió per dormir millor que pot perjudicar el descans

Derek Antosiek es considera una mena d'expert del son. S'ha posat esparadrap a la boca, s'ha obert les fosses nasals amb dilatadors i s'ha segellat les orelles amb taps. Ha provat un ventilador que bombeja aire fresc sota els llençols i ha col·locat matalassos separats per a ell i la seva dona, un al costat de l'altre, perquè els moviments d’ella no el molestin. Ha provat llums de fototeràpia, monitors de qualitat de l'aire, rastrejadors del son i ulleres de llum blava. Amb cada nou experiment, l'objectiu que tenia era el mateix: trobar el son perfecte.

Després de dècades en què molta gent seguia el mantra que deia que ja dormiríem quan fossin morts, avui en dia molts s'han adonat de la importància d'un bon descans nocturn. El temps total de son ha augmentat en les dues últimes dècades. “Les coses estan canviant”, diu Matthew Walker, professor de Neurociència i Psicologia a la Universitat de Califòrnia i director d'un centre de son. “Les persones —especialment la generació Z— reclamen el seu dret a gaudir d'una nit completa de son, i ho han fet sense avergonyir-se”.

Tot i que l’actitud sobre el descans ha canviat, els experts diuen que les recomanacions bàsiques continuen sent les mateixes: cal dormir almenys set hores, més o menys a la mateixa hora, amb el mínim nombre possible d'interrupcions. El que és diferent és el nombre de persones per a les quals el son ha esdevingut una obsessió. A internet, aquestes persones —de vegades anomenades en anglès sleepmaxxers— mostren amb orgull els extrems que arriben a la recerca d'un millor descans.

Els vídeos prometen solucions a problemes que molts no sabien que tenien. Una entusiasta recomana un coixí ajustable per reduir la pressió facial. Una altra es grava mentre es desperta amb els cabells recollits i una corretja a la mandíbula, i amb prou feines pot parlar després de tapar-se la boca amb cinta adhesiva. Presumir de ficar-se al llit aviat s'ha convertit en una mena de triomf a les xarxes socials, tant com fer-ho amb unes vacances luxoses.

Gadgets de tota mena

Avui dia, per als que volen experimentar amb gadgets del son, hi ha cintes bucals (pensades per afavorir la respiració pel nas), expansors nasals (que suposadament redueixen els roncs), cintes nasals (per obrir les fosses nasals) i corretges per a la mandíbula (que es col·loquen al voltant del cap i mantenen la boca fermament tancada). També hi ha esprais per al coixí, aerosols de magnesi per als peus i el còctel viral que promet ajudar a dormir: una barreja de suc de cirera, refresc prebiòtic i magnesi en pols.

A més a més, hi ha tecnologia de gamma alta i línies senceres de dispositius per dormir, alguns dels quals costen gairebé 1.000 euros, que registren i mesuren la qualitat del son. Hi ha un rellotge despertador que, segons els seus creadors, desperta la gent segons el seu ritme circadiari natural. Per als veritables entusiastes, hi ha fins i tot un sistema de matalàs de 4.000 euros que ajusta la temperatura, detecta els roncs i vibra quan és hora de despertar-se. 

Però, a mesura que ha augmentat l'interès pel son, alguns metges i acadèmics han notat que la gent el que busca és obtenir un descans nocturn perfecte. El 2017, investigadors del Rush Medical College i de l'Escola de Medicina Feinberg de la Universitat Northwestern van inventar una paraula, ortosòmnia, per descriure l'actitud de les persones que busquen tractaments per a problemes de son autodiagnosticats com a resultat de l'ús de dispositius rastrejadors de son. A The Journal of Clinical Sleep Medicine, els investigadors van escriure que els preocupaven els efectes d'una “recerca perfeccionista del son ideal”, comparant el que veien amb l'ortorèxia, una fixació obsessiva amb l'alimentació sana.

No tots els sleepmaxxers desenvolupen ortosòmnia, esclar. Però a Milena Pavlova, directora mèdica del Centre de Proves del Son del Brigham and Women's Faulkner Hospital de Boston, li preocupa que la gent es preocupi massa a l'hora de ficar-se al llit. “El son és un procés passiu”, diu Pavlova. “Cal protegir-lo, no forçar-lo, ni maximitzar-lo”.

La maximització del son es generalitza

Antosiek, un jove de 31 anys, es va començar a prendre el son seriosament fa uns anys, en adonar-se que mai havia superat els mals hàbits que va adquirir a la dècada dels 20 als 30, com beure massa els caps de setmana i anar a dormir tard. Buscant informació a internet, va topar amb una petita però dedicada comunitat anomenada Sleep Hackers formada per persones que comparteixen regularment consells i expressen la seva frustració pels seus problemes de son.

Aviat es va convertir en moderador del fòrum i els seus hàbits van canviar. Va començar a intentar obtenir el que ell considerava “la quantitat adequada de llum en els moments adequats” del dia, i a fer servir diversos aparells i rastrejadors del son. Un era un Oura Ring, un dispositiu de seguiment del son que s'ajustava al dit i li proporcionava una puntuació diària del son entre zero i cent. La puntuació significava molt per a ell. Les nits que li costava adormir-se, era dur amb si mateix i temia els resultats del matí següent, ja que sabia que afectarien les seves possibilitats d'obtenir una puntuació “òptima” de 85 o més.

Per a molts devots del son, la fascinació pels trucs per dormir continua sent un passatemps inofensiu. Mayte Myers, de 27 anys, que es fica al llit amb una corretja a la mandíbula i cinta adhesiva a la boca, explica que l'elaborat ritual de l'hora de dormir li permet esperar alguna millora. De la mateixa manera, Maureen Osei, una jove de 24 anys de Carolina del Nord, es posa cinta a la boca, cinta al nas, una gorra i una cinta a la mandíbula abans de ficar-se al llit. “És com si no pogués fer res més que adormir-me, perquè és molt incòmode”, explica. “No em posaré a mirar les xarxes socials amb la corretja de la barbeta posada, saps?”, diu.

Tot i això, a altres els ha sortit el tret per la culata. La Sarah El Kattan, una noia de 26 anys que viu a Frankfurt, mai no va pensar gaire en el son. Aleshores, a finals del 2021, va començar a centrar-se a millorar la seva salut després d'escoltar un pòdcast sobre qüestions de salut. Després va llegir el llibre de Walker sobre el son i es va obsessionar amb aquest tema. De sobte, la perspectiva d'anar-se'n a dormir li va començar a provocar ansietat, i va començar a mostrar símptomes físics. “Va començar amb palpitacions”, explica El Kattan. Com més pensava a dormir, pitjor li anava. A la nit, sabia que cada minut que passava era un altre minut de son perdut, i els seus pensaments obsessius creaven un cercle viciós que la mantenia desperta encara més temps.

Walker reconeix que havia sentit a parlar d'altres persones que tenien problemes de son després de llegir el llibre. A aquestes persones ell els aconsella que deixin d’obsessionar-se amb el son, que “no escoltin el meu pòdcast, no llegeixin el llibre, no en facin res”, diu Walker, i recomana que busquin ajuda d'un professional.

Altres riscos

En general, els experts en son diuen que el nou enfocament cultural sobre el son és un canvi benvingut. No descarten cap truc o dispositiu, sempre que s'actuï amb seguretat. “Tot pot funcionar per a algú”, comenta Leah Irish, professora associada de Psicologia de la Universitat Estatal de Dakota del Nord. El mateix ritual de preparar-se per dormir, per exemple, ruixant-se els peus amb magnesi, pot ser més important que els efectes reals que tingui, en realitat pots ser un senyal per al cervell que és hora de relaxar-se.

Però les afirmacions que una eina funciona sovint són discutibles. Fins i tot els investigadors del son amb un peu a la indústria ho reconeixen. "Probablement, no hi ha cap invent que t'ajudi a dormir millor", assegura Vanessa Hill, científica especialitzada en el comportament del son de l'Appleton Institute, un institut de recerca sobre salut i benestar de la CQUniversity d'Austràlia, que ha treballat com a consultora per a l'aplicació Samsung Health i l'empresa de matalassos Purple. “El més important és estar còmode. Així que si algunes d'aquestes coses t'ajuden a sentir-te més còmode, fantàstic”.

Encara que petits estudis han descobert que una cinta adhesiva a la boca pot ser beneficiosa per als que pateixen apnea del son lleu, el seu efecte en persones que no tenen problemes respiratoris és menys conegut, i els estudis més rigorosos han trobat poques proves que el magnesi tingui un efecte en la qualitat del son.

En alguns casos, també hi ha riscos. La cinta bucal pot reduir la quantitat d'oxigen que s'inspira si s'obstrueix el nas, i les corretges per a la mandíbula poden causar mal de mandíbula, va dir Walker. Per a qui tingui problemes greus de son, és millor consultar primer un metge.

I els trucs virals i els nous invents que omplen les xarxes no substitueixen les regles del son de provada eficàcia, com ficar-se al llit i aixecar-se a la mateixa hora cada dia, reduir el consum d'alcohol i dedicar temps a relaxar-se. El Kattan, per exemple, va començar a dormir millor quan va deixar de consumir cafeïna. En el cas de l'Antosiek, l’han ajudat els taps per a les orelles, la cinta adhesiva bucal i el dilatador nasal. Però el ventilador del llit no va fer gaire en el seu cas.

Ja passat un temps, ara l’Antosiek pot admetre que probablement va deixar que les coses se li n'anessin de les mans. “Em vaig obsessionar molt, potser fins a un punt malaltís”, reconeix. Avui dia, amb despertar-se descansat i alerta en té prou.