Per què no ens hem de banyar als estanys d’alta muntanya?

BarcelonaImagineu-vos un dia d’estiu de calor intensa. Concretament, la temperatura màxima a 2.400 metres, Certascan, supera als 23 graus, un valor que fins fa poc no era habitual a l’alta muntanya. Us ve de gust fer una excursió fins a l’estany de Certascan, el més gran dels Pirineus, que passa per l’estany de Noarte, a 2.100. Camineu dues hores i mitja per arribar-hi i, en plena onada de calor, és inevitable pensar en una recompensa: un bany fresquet envoltats de muntanyes. Abans de fer-ho, llegiu aquest article i entendreu per què no ens hem de banyar als estanys d’alta muntanya.

“Els estius del 2022 i del 2023 han estat els més calents dels últims 10 anys. Hi havia dies d’estiu amb una calor extrema fins i tot a 2.500 metres i això ha afavorit el bany en llocs on abans era impensable per la temperatura ambiental, però també per la de l’aigua”, explica Marc Ventura, biòleg del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i coordinador de diversos projectes científics als estanys d’alta muntanya. El fet que la gent es vulgui banyar és “sobretot conseqüència del canvi climàtic”, considera Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu. “Abans s’havia de ser molt valent per ficar-s'hi, ara cada cop ve més de gust banyar-s’hi”, destaca. També apunta la massificació que viu la muntanya com una altra de les causes: “Cada vegada hi ha més gent que ve a l’alta muntanya buscant el confort climàtic a l’estiu”. “El problema no és d’una persona individual, sinó del conjunt de tots els que hi anem”, considera Ventura. “Abans a aquestes altituds trobaves poca gent i ara 600.000 persones visiten el Parc Nacional d’Aigüestortes cada any”, detalla Lluís Florit, director del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En aquest sentit, el director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur, confirma que “hi ha un increment substancial de visitants als parcs naturals, que l’any passat van superar els tres milions”. Per això, explica que des del Govern s’han incorporat més de 150 nous agents rurals, que “vetllen per la conservació i ajuden en el control d’aquests espais amb l’objectiu de donar el màxim d’informació per reduir les infraccions per desconeixement”.

Espais altament sensibles

Els estanys d’alta muntanya tenen un origen glacial, són un ecosistema natural amb vida pròpia i es caracteritzen per unes condicions extremes amb aigües molt fredes i amb pocs nutrients. Protegits per la legislació europea i la xarxa Natura 2000, són ambients poc freqüents que ocupen només un 2% de la superfície de la Terra i que, a escala global, es troben altament amenaçats. “Són ecosistemes molt fràgils, ja que tenen un efecte acumulatiu perquè no hi circula l’aigua”, explica el director del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Són espais amb fauna i flora molt específica i sensible, on abunden les espècies amenaçades. En els estanys del Pirineu trobem espècies d’amfibis com el tòtil, la granota roja, el gripau comú, el tritó palmat i el tritó pirinenc, tots altament sensibles als canvis. Pel que fa a la fauna associada, trobem ratpenats, ocells insectívors que mengen invertebrats o alguns mamífers que s’alimenten en el medi aquàtic, com ara l’almesquera o la llúdriga comuna.

A tot el Pirineu hi ha un miller d’estanys, la meitat dels quals es troben repartits entre Catalunya, Aragó, Navarra i el País Basc. La concentració més alta d’estanys, més de 200, la trobem al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Els humans, els principals enemics

Què passa si ens hi banyem? “O encara que només hi posem els peus, removem el fons de l’estany i ajudem a la fertilització de l’aigua, ja que s’alliberen nutrients dels sediments que recirculen per la columna d’aigua i es reparteixen, provocant, per exemple, que augmenti de manera desproporcionada la quantitat d’algues que hi creixen”, explica Ventura.

L’altra problemàtica són les cremes solars, antimosquits o altres cosmètics que puguem portar a la pell. “Tenen productes químics que poden ser nocius per a les espècies del mar i la muntanya i que, per exemple, en el cas dels amfibis i els invertebrats que viuen als estanys, s’ha demostrat que sí que es veuen perjudicats per aquestes substàncies”, segueix el biòleg.

I el tercer problema és la dispersió de malalties infeccioses que afecten els amfibis i que portem els humans. “És un dels grups més amenaçats per la globalització i ens trobem davant d’una pèrdua d’espècies a escala planetària”, explica. Una de les malalties més perilloses per als amfibis és la quitridiomicosi, provocada pel fong quítrid Batrachochytrim dendrobatidis. “És un fong que els paralitza la respiració de la pell i els fulmina”, explica Garriga. “Nosaltres actuem com a dispersors d’aquestes malalties, ja que portem els fongs i els virus d’un lloc a un altre perquè tenen espores resistents i afavorim aquesta propagació”, detalla Ventura.

L’erradicació d’aquests problemes és relativament senzilla: només cal que complim la normativa i no ens hi banyem. Està prohibit banyar-se a tots els estanys d’alta muntanya i penalitzat amb 300 euros de multa. Tot i que no és la infracció més comesa, almenys al parc nacional, sí que “cada any s’obren expedients”, explica el seu director. Concretament, de la cinquantena de sancions que es van posar en aquest espai natural el 2023, 5 van ser per banyar-se. “Al punt d’informació expliquem totes les restriccions, però hi ha alguns sectors on, per qüestions d’accessibilitat, com la Ribera de Caldes, hi ha més tendència a cometre infraccions”, detalla Florit. Pel que fa al Parc Natural de l’Alt Pirineu, també centren els esforços en la campanya de conscienciació: “Tenim informadors en diversos punts i creiem que la gent ja es comença a mentalitzar de la importància de no banyar-se en estanys alpins”, explica el seu director. Marc Garriga també diu que aquesta tasca d’informació va acompanyada del control del personal propi i, sobretot, dels agents rurals, tant per terra com per aire, igual que passa al parc nacional.

Els peixos són nouvinguts

A part del bany, hi ha un altre gran problema històric als estanys: els peixos. Sabíeu que els peixos que hi pugueu veure no són autòctons? Segons diversos estudis, “es van començar a introduir truites a l’Edat Mitjana, com a aliment per poder pescar; una pràctica que va seguir amb l’augment del turisme, ja que es creia que la pesca cridava més visitants”, explica el biòleg Marc Ventura. Estudis científics van constatar que els peixos, principalment el veró, l’espècie que es feia servir d’esquer per pescar truites a partir dels anys setanta, quan es va posar de moda la pesca amb esquer viu, s’havia convertit en el màxim depredador dels estanys i amenaçava la supervivència de l’ecosistema. “És un depredador que s’alimenta principalment de macroinvertebrats aquàtics, igual que la truita. El veró entra en competència amb la truita per aconseguir aliment i en fa disminuir la densitat de les poblacions, ja que també es menja les postes de la truita, que acaba desapareixent perquè també se segueix pescant. El veró es converteix en l’última espècie depredadora de l’estany. I com que no es poden depredar entre ells, van augmentant la densitat fins al punt que van esgotant els recursos de l’estany, remouen els sediments i fertilitzen l’estany, que es torna verd.”, explica. Per això es va posar en marxa el 2014 el projecte Life LIMNOPirineus, que va coordinar Ventura, amb l’objectiu complert, el 2020, d’erradicar el veró de quatre estanys. “Per fer-ho es va utilitzar una combinació de tres tècniques de captura, com xarxes de tipus solta de diferent llum de malla o pesca elèctrica a la franja litoral”, detalla. De seguida van veure com els estanys es recuperaven i les espècies autòctones hi tornaven, però per consolidar-ho, han posat en marxa el projecte Life Resque Alpyr, que té com a objectiu recuperar aquests hàbitats per conservar-ne les espècies autòctones.

Després de llegir això, tornem a l’excursió inicial. Què us sembla si quan arribeu a l’estany de Naorte, en lloc de pensar en el bany com a recompensa, hi busqueu, sense tocar-los, alguns d’aquests amfibis amenaçats? És un dels estanys on s’estan erradicant els peixos i ja hi han començat a tornar aquestes espècies.