No corris, camina! La marxa nòrdica, l’alternativa al ‘running’

BarcelonaÉs probable que, anant per la muntanya o per la ciutat, us hàgiu creuat amb persones caminant que fan servir bastons, com els d’esquiar. Potser heu pensat que fan trekking o que els necessiten perquè tenen alguna mena de problema físic que els impedeix caminar amb normalitat. Ni una cosa ni l’altra. Fan marxa nòrdica, una activitat a mig camí entre l’esport, la salut i la filosofia. Aquesta activitat va començar a Finlàndia a mitjans dels anys seixanta, tot i que ja feia més de tres dècades que els practicants d’esquí nòrdic utilitzaven aquesta tècnica per entrenar-se quan no hi havia neu. Als vuitanta va saltar als Estats Units com a pole walking, traducció del terme original finlandès sauvakävely.

Alejandro Rodrigo és un dels gurus de la marxa nòrdica a l’estat espanyol, i l’ha redefinit com a walkim, que integra el concepte de caminar (walk) amb l’impuls (im) que permeten els bastons amb què s’ajuden els practicants. N’està tan convençut que ha adoptat el pseudònim d’Alex Walk, amb el qual signa llibres, fa conferències, dona classes i promou tota mena d’accions al voltant del que ell ha aglutinat sota el concepte de caminoteràpia, una filosofia que en un moment de la seva vida el va ajudar a superar un trist episodi personal, i que es basa en l’obligació de caminar cada dia.

Per millorar la salut

La marxa nòrdica compta amb centenars de milers de practicants a l’Europa Central. A més dels països nòrdics, a Alemanya és tot un fenomen social. A l’estat espanyol comença a agafar embranzida, especialment a Catalunya. A algunes persones encara els costa entendre la necessitat de caminar fent servir bastons, si realment no tenen cap limitació física que els obligui a dur-ne. La Federació Espanyola d’Esports de Muntanya ha aixoplugat sota el seu paraigua la marxa nòrdica. Aquest reconeixement com a esport oficial és important perquè pot contribuir a unificar els criteris de les diferents associacions que el promouen, que no sempre van pel mateix camí. Per a Alex Walk, els bastons “són determinants perquè ens ajuden a mantenir una posició corporal concreta, i actuen com a reeducadors en un clar treball d’higiene postural”.

Un dels màxims divulgadors de la marxa nòrdica aquí és Antonio Brieba, un exexecutiu que va optar per una vida més slow basada en la promoció d’aquesta activitat. Sosté que no hem de parlar de pals, com se sent sovint, sinó de bastons, que seria la traducció més literal de la paraula finesa sauva. “En alguns països ja hi ha metges que prescriuen la marxa nòrdica com a teràpia eficaç per solucionar tota mena de problemes físics –explica Brieba–. Que la seguretat social receptés uns bastons de marxa nòrdica a persones amb problemes d’esquena seria la culminació del meu somni”. Per la seva banda, Alex Walk opina que “caminar amb bastons és un exercici de baix impacte; hi ha entre un trenta i un quaranta per cent menys d’impacte del nostre pes corporal sobre les articulacions dels turmells, genolls i malucs”. De fet, un dels seus llibres es titula 'No corras, camina'; això ja ho diu tot.

Jordi Puerta és un quiromassatgista que recomana caminar amb bastons “a qualsevol persona que vulgui millorar la salut amb una bona activitat física, però també per aconseguir guanys en l’àmbit social, ja que es pot fer en solitari, però també en grup”. Ell és practicant habitual de marxa nòrdica, de la qual destaca els beneficis “des del punt de vista postural i cardiovascular”, i el fet que, a més, “actua com a reductora dels índexs de greix corporal perquè implica el 90% de la musculatura del cos, i també redueix la incidència de contractures i del malestar físic general”.

Caminar augmenta els nivells d’endorfines (l’hormona del benestar), però també de la dopamina, que ens ajuda a dormir millor. Quan caminem sovint, millorem la capacitat pulmonar i, per tant, augmentem el volum d’oxigen que aspirem, cosa que potencia el treball del múscul cardíac i el cabal del reg sanguini, amb els avantatges per a la salut que això suposa. Diu Jordi Puerta que caminar amb bastons “genera beneficis en l’àmbit emocional i de la salut, ja que amb tan poca cosa calmem la voràgine del dia a dia”.

Practicar el ‘mindfulness’

Segons el psiquiatre Luis Rojas Marcos, “l’exercici físic és el millor fàrmac contra la depressió”. Antonio Brieba sosté que el walkim “és una activitat popular i molt econòmica: és assequible perquè només calen uns bastons, unes vambes... i ganes de fer-ho”. Els bastons per fer walkim són diferents dels que es fan servir per fer trekking o travessies de muntanya. Són més prims i lleugers, i es diferencien, sobretot, en el mànec, que porta una corretja i, segons Brieba, “està dissenyat per permetre els moviments d’obrir i tancar la mà, fonamentals per potenciar el reg sanguini i evitar inflamacions”.

Però la marxa nòrdica no és només caminar. Per entendre la tècnica i, sobretot, aprofitar millor el rendiment d’aquesta pràctica, convé iniciar-s’hi a través d’unes classes amb monitors especialitzats que ens ensenyaran primer la manera d’agafar els bastons i després la manera de creuar el moviment dels braços i les cames. També es pot combinar la marxa nòrdica amb altres tècniques com el pilates i el mindfulness

Jaume Gil va descobrir la marxa nòrdica a Holanda, i la va començar a practicar a Baviera. Ell és budista i instructor reconegut de marxa nòrdica, i considera que “vivim en una societat en què ens movem massa per inèrcia, i qualsevol moment en què tinguem l’oportunitat de trobar-nos amb nosaltres mateixos a través de l’activitat física és un moment de reflexió per acostar-nos a la pau interior”. “Caminar sent plenament conscients del que fem (mindfulness) és un bon instrument per adquirir la consciència plena”, afegeix. John Butcher, que l’any 1999 va fundar el moviment Walk 21, va escriure la Carta Internacional del Caminar, en què afirmava: “Caminar és la primera cosa que vol fer un nen i l’última a la qual vol renunciar una persona quan es fa gran”. En un món de massa velocitat i massa presses, caminar pot ser la millor alternativa a córrer, que de vegades és massa agressiu per a les nostres castigades articulacions.

WBCN 2017: caminar ens fa més solidaris

Aquest diumenge, 7 de maig, es farà la segona edició de la trobada de practicants de marxa nòrdica més important del país. L’any passat va reunir 600 participants, i l’objectiu d’enguany és acostar-se als mil. La Walkim Barcelona començarà a les nou del matí al centre Eurofitness de Can Dragó. Els caminants podran optar per dos circuits, de 8 i 16 quilòmetres, pel parc de la desembocadura del Besòs i la zona del Fòrum. La trobada té caràcter social, ja que els diners recaptats per les inscripcions es destinen a la Fundació Pare Manel i a l’ONG Somriures de Bombai.

Un bon exercici terapèutic

Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya, caminar mitja hora cada dia a un bon ritme genera uns efectes metabòlics per al cos molt positius. Els responsables d’aquest organisme, juntament amb oncòlegs i cardiòlegs, coincideixen a assenyalar que a Catalunya moren cada any més de tres mil persones com a conseqüència del sedentarisme. La immobilitat està relacionada amb malalties com diversos tipus de càncer, diabetis i moltes patologies cardíaques. Moure’ns de manera intensa, a l’edat que sigui, ha de deixar de ser vist només com un esport, també és una necessitat terapèutica.