Des de fa un parell d'anys la model i activista transgènere nord-americana Jazz Jennings, de 18 anys, compta amb la seva pròpia nina. Creada per Robert Tonner, fundador de Tonner Doll Company, és considerada com la primera nina transgènere que es basa en un personatge real. És un homenatge que la firma ha volgut fer per destacar la seva valentia i el seu activisme a favor del col·lectiu LGTBI. Actualment es pot trobar a través de la plataforma Woozymoo.com per 90 euros, encara que ha tingut tant d'èxit que temporalment s'ha quedat sense estoc.
Més imperfectes i més reals, les nines també aposten per la diversitat
De diferents talles, races i allunyades dels estereotips de bellesa, així són les noves nines
BARCELONAAmb granets a la cara, taques a la pell o en cadira de rodes. Són moltes les diferències i particularitats que caracteritzen cada persona i que la fan única i irrepetible. El mateix passa amb els nens i nenes, que a poc a poc van descobrint la seva imatge al món. Una imatge que, sovint, no concorda amb els referents que veuen en el seu dia a dia, sobretot a l’hora de jugar. Un cas molt clar són les nines, que acostumen a presentar una imatge poc real de les nenes i les dones, sempre esveltes, maquillades i ben vestides. Per sort, aquests últims anys han aparegut marques i dissenyadors arreu del món que han apostat per fer models en què la naturalitat de les nines es converteix en el seu principal objectiu, ja que volen mostrar dones i nenes reals. El resultat agrada a grans i petits i sovint les col·leccions s’esgoten en poques hores.
Tree Change Dolls (Austràlia)
Aquesta és una història d'amor pel reciclatge i per la innocència de la infància. Tot va començar el 2015 quan l'artista, il·lustradora i científica de Tasmània Sonia Singh va començar a recollir totes les nines de l'estil Bratz que es trobava en fires i mercats de segona mà amb la intenció de restaurar-les. Però no de qualsevol manera: el que ella volia era treure'ls el maquillatge, els vestits arrapats i les sabatetes de taló i canviar-los per jerseis de llana, texans i tota la roba que resulta còmoda per jugar quan ets petit. Roba que, de fet, dissenya i produeix la seva pròpia mare. I el mateix fa amb els cabells: fora els decapats i els recollits de perruqueria. A canvi, unes trenes o uns cabells naturals i juganers. El resultat de les seves creacions és tan apreciat que l'artista no dona l'abast. De fet, el primer dimecres de cada mes penja les nines que ha pogut fer durant les últimes setmanes, a un preu que oscil·la entre els 100 i 200 euros, i sovint s'esgoten en pocs minuts. Per no fer tan llarga l'espera, la dissenyadora també ofereix videotutorials a través de la seva pàgina web perquè els seus seguidors reciclin altres nines.
Sibahle Collection (Sud-àfrica)
Un dia la filla petita de Khulile Vilakazi-Ofosu li va dir que el que volia era tenir uns cabells ben llargs i llisos, com les nines amb què jugava. Unes nines que eren de pell blanca i cabells llargs i rossos, tot el contrari del cabell fosc i encrespat de la nena. Va ser aleshores quan la Khulile va decidir posar fil a l'agulla i dissenyar, juntament amb Caroline Hlahla, una línia de nines que representessin, per fi, la diversitat dels nens sud-africans. I amb aquesta diversitat no només volia retratar infants de pell negra, sinó també els nens que pateixen malalties com el vitiligen o l'albinisme. A part del físic, també es van voler centrar en el vestuari: havien de ser peces de roba amb dissenys típics africans. Tres anys més tard, aquesta firma nascuda a Johannesburg ja s'ha consolidat i produeix els seus productes a Europa, amb la intenció de vetllar per una bona qualitat dels materials. A més, els ninos fan olor de vainilla.
MyIDolls (Suècia)
Per a Julia Taube, una de les tres fundadores de myIDolls, l'objectiu de la firma no només és oferir nines naturals que no coincideixen amb els estàndards de bellesa del mercat, sinó que també volen que les criatures "juguin i s'inspirin" sense generar-los "cap concepte preconcebut relacionat amb les normes de gènere". Per tant, aposten per crear nines de l'estil Barbie però amb el gènere poc definit o bé proposant un canvi en els rols tradicionals. Un exemple és que tenen models en què l'home dona el biberó a un nadó. Aquesta firma, creada fa quatre anys a Suècia, també vetlla per crear un mínim impacte en el medi ambient i tots els seus productes, que estan dissenyats i fabricats al mateix país nòrdic, són considerats no tòxics i fets amb plàstic biodegradable.
All the Little Dolls (Austràlia)
En una línia semblant a la firma sueca, la dissenyadora australiana Betty Strachan-Otter es dedica a remoure consciències amb la creació de nines que surten de les normes establertes. Fa dos anys va crear molta polèmica quan va crear la versió lesbiana de la Barbie per fer campanya a favor del matrimoni homosexual, un tema que aleshores estava a l'ordre del dia al país. Actualment l'artista ven nines a través de la plataforma Etsy que solen estar embarassades o alletant nadons. A més, també van sense maquillatge i presenten imperfeccions com granets o fins i tot cel·lulitis.
American Girl (Estats Units)
La particularitat d'aquesta firma nord-americana, fundada el 1986, és que les seves nines, que tenen tota la varietat d'ètnies que es poden trobar als Estats Units, venen acompanyades de contes on es relaten les seves històries amb l'objectiu d'inspirar diferents valors. Per exemple, en la seva sèrie de personatges històrics hi ha la fictícia Melody Ellison, una nena afroamericana del 1964 que lluita contra la discriminació racial a Detroit. O també hi ha la Julie Albright, una nena que viu al San Francisco dels anys 70 i que és una activista mediambiental amb una forta personalitat.
Barbies Fashionistas (Estats Units)
Tot i els recels que pot despertar la firma més coneguda del sector, sí que se'n pot destacar la seva col·lecció anomenada Fashionistas. Es tracta d'una línia on hi han introduït Barbies que tenen fins a 9 tipus de tonalitats de pell, 6 colors d'ulls, 11 tipus de cabell i 6 mides corporals diferents. Però probablement el que més crida l'atenció és que també ha creat models que van en cadira de rodes o amb cames ortopèdiques, que per descomptat es venen amb totes les diferents varietats de mides i colors.
Les dones perfectes no existeixen, ni tan sols la Barbie. Aquesta és una de les grans reivindicacions que vol transmetre el perfil d'Instagram @trophywifebarbie. La pàgina, que es podria traduir com a 'Barbie, la dona trofeu', està gestionada per l'artista canadenca Annelies Hofmeyr i té com a protagonista una Barbie que no es talla a l'hora d'explicar la seva realitat: té cel·lulitis, li agraden l'alcohol i el tabac i passa dies molt dolents quan li baixa la menstruació. Cadascuna de les fotografies va acompanyada d'un text ple de cruesa que, en la majoria dels casos, vol anar en contra de les convencions socials i les pressions que viuen les dones en el seu dia a dia. Unes pressions que, de fet, també s'intenten simbolitzar amb la presència d'una gran cornamenta sobre el cap de la Barbie.