“Necessito esparadrap!: tot el que no es veu d'una desfilada

BarcelonaEl so esmorteït dels passos de les models trepitjant la moqueta del backstage comença a sonar cada vegada més fort. A mesura que el compte enrere avança, són més les models que després d’una hora i mitja de maquillatge i perruqueria surten del camerino per encetar l’última etapa abans de sortir a desfilar per Habey Club. Ara és l’hora que la desena de treballadors que vesteixen les top –anomenats vestidors– mostrin la sang freda, la rapidesa i la precisió que se’ls requereix. Entre burres de roba amb desenes de perxes amb les confeccions que fa mesos que s’estan gestant al taller de David Salvador i Javier Zunzunegui, les dinou models es canvien sense pudor pels cossos nus.

Ja fa estona que al backstage els nervis afloraren en forma de crits i dubtes d’última hora, mentre que a l’exterior la remor creixent de la xerrameca de la gent que arriba per veure la desfilada assenyala que l’hora límit és cada vegada més a prop. “El pitjor són les sandàlies que s’han de cordar”, diu la vestidora Marta Montalban. “No, per mi són molt pitjors els botons petits o les granotes”, afegeix el seu company Bernat Ortiz. Tots dos són estudiants de l’escola de disseny l’Illa, de Sabadell, i aquesta setmana treballen com a vestidors a la 080 Barcelona Fashion per apropar-se una mica més al somni de treballar en el món de la moda, sigui com a sastre, dissenyador o creatiu.

Fins a cinc persones ajuden a encabir les faldilles i col·locar els delicats tirants com marquen les fotografies enganxades a la pissarra a tall de xuleta. Malgrat que la seva sessió de maquillatge i perruqueria al camerino s'ha acabat, les maquilladores es llancen a la model que surt del vestuari. Pels cabells, més planxa i laca; per les cames, crema; per la cara, pólvores matificants i els complements; fins i tot el melic rep la seva dosi de maquillatge.

Rectes i en fila, les models s’acomiaden dels somriures buscant converses còmplices abans de ser apuntades per les llums segadores i càlides de la desfilada. “Hej!”, saluda la model danesa a una companya de la seva mateixa nacionalitat, les models celebren el que gairebé sembla una trobada de les Nacions Unides. Al final, tot i la varietat de llengües d'origen, acaben recorrent a l’anglès. “La 080 és una de les passarel·les més internacionals que hi ha al món, les de Madrid són pràcticament totes espanyoles”, explica una de les models que ha desfilat a les grans setmanes de la moda d’arreu del món.

Silenci. L’hora de sortir s’acosta. La realitzadora i dos assistents comencen a marcar la sortida compassada de cadascuna de les models. Els passos segurs, la mirada alta i el rostre inexpressiu que mantenen al llarg de tota la desfilada es trenca quan travessen la porta de sortida de la desfilada per tornar al vestidor. Com una aturada a bòxers, la desfilada pausada es converteix en un moviment ràpid per treure’s les sabates que, instantàniament, són agafades per un assistent.

Treballar a contratemps

Com un formiguer, els treballadors vestits de negre es llancen sobre cada model que arriba per ajudar-la a treure i posar el vestuari. “On són les sandàlies?”, crida un dels vestidors. “Necessito esparadrap!”, se sent des de l’altra banda de l’habitació avellutada. Tota l’organització i les pautes cronometrades queden lluny amb l’acció de moviments reflexos, estrebades i presses. "Treballar a contratemps i utilitzar la força no són una bona combinació, però només tenim 10 segons per canviar la model de cap a peus", sospira Ortiz.

L’última model torna de la passarel·la i arriba a l'interior dels camerinos per rebre l'aplaudiment i xiscles de les seves companyes, mostra que la desfilada ha acabat. Han estat nou minuts i quaranta-set segons per ensenyar al públic mesos d’un treball que ha passat per centenars de mans. “Aquesta adrenalina és addictiva”, diu una de les vestidores. Els llums s’apaguen i s’acaba la funció.

Resum de la quarta jornada del 080 Barcelona Fashion

L’última jornada de la 080 l’ha inaugurat la dissenyadora Zoe Oms, nascuda el 2000, que ha fet desfilar la seva col·lecció Ribbons & Ruffles mostrant una concepció estètica intimista. Plena de grans volums, tant en tops com a les parts inferiors, ha aconseguit combinar l’actual tendència bubble amb reminiscències del rococó. La segona desfilada del dia, la d'Alvar Merino, ha jugat amb els límits del gènere amb la seva col·lecció Cicatrices, que ha convertit la passarel·la en un palau renaixentista plena de dissenys setinats i colors pastel.

Amb Reveligion ha arribat el conte de fades de María Rodriguez, que ha deixat bocabadat el públic que ha assistit al pavelló del Recinte Modernista de Sant Pau. La reina del tul ha fet desfilar dissenys que desafiaven la llei de la gravetat amb formes expansives creant una atmosfera etèria i somiadora. David Salvador i Javier Zunzunegui han elevat el prêt-à-porter fins al màxim esplendor amb la col·lecció Obsessed. La practicitat i racionalitat s’ha posat al capdavant d’uns dissenys adaptats a l’àmbit laboral i a la vida atrafegada. D’aquesta manera, les sabates planes i els teixits nobles com el cotó han sigut els protagonistes en camises, faldilles amb deformitats simulant les arrugues d’hores assegut o en grans bosses de mà per passar el dia fora de casa.

Al vespre, Paolo Leduc ha congregat desenes d’espectadors per veure la col·lecció Sons of tailoring. Els assistents han pogut gaudir d’uns dissenys que representaven la trobada entre el punk londinenc dels vuitanta i la sastreria més elevada. En la mateixa línia d’inspiració, la setmana de la moda catalana ha tancat amb la desfilada 080 Reborn, nascuda de la mateixa organització amb col·laboració amb l’Agència Catalana de Residus. La roba amb la qual s’ha confeccionat la tercera edició de la 080 Reborn ha estat íntegrament recuperada de plantes de classificació de residus tèxtils i de botigues de segona mà, per destacar la necessitat de fer durar les creacions i esquivar el consumisme impulsiu.