Aquesta temporada la Coordinadora de Pastorets de Catalunya celebra la reincorporació dels Pastorets de Girona, que després d'un any sense representacions a la capital gironina, tornen amb una proposta renovada. A més, enguany es commemora l’aniversari dels Pastorets de Ripoll, que compleixen 125 anys, dels Pastorets de Figueres i els Pastorets de l’Orfeó Martinenc, que celebren el seu centenari, i dels Pastorets de Balsareny, que arriben als 75 anys de trajectòria. La setmana passada es va iniciar la nova temporada amb la primera representació a càrrec del grup de Pastorets d'Ulldecona, i aquest cap de setmana, 16 i 17 de desembre, 7 municipis més acolliran actuacions: Sabadell, Badalona, Barcelona, Rubí, Sant Feliu de Llobregat, Igualada i Mataró. Les representacions arreu del territori per aquestes festes es poden consultar a la web pastoretsdecatalunya.cat
Necessitem un ‘reggaeton’ dels Pastorets?
Comença la temporada d’aquesta funció nadalenca que mobilitza milers d’espectadors arreu del territori i que combina tradició, humor, i en alguns casos, també actualitat
BarcelonaNo hi ha Nadal sense tió, escudella ni Pastorets. Entre els mesos de desembre i gener tothom pot gaudir d’aquesta representació a prop de casa. La temporada d’enguany, que va donar el tret de sortida diumenge passat a Ulldecona, comptarà amb més de 250 funcions repartides per 52 municipis del territori català i es preveu que assolirà entre 60.000 i 65.000 espectadors, una xifra que superaria les 58.500 persones de públic de la temporada passada. Ara bé, si a Catalunya ja hem superat la barrera dels vuit milions d’habitants, on s’amaguen tots aquests espectadors potencials?
"Abans de la pandèmia el públic va començar a baixar. A l'obra varien poques coses any rere any i ho trobaven llarg", explica Laia Alzina, que encapçala la junta de l'Associació Els Pastorets de Figueres. "Els nens i el jovent cada vegada tenen estímuls més impressionants a les pantalles i venen menys al teatre. Hem intentat introduir canvis, com fer escenes d'àngels i dimonis més espectaculars, buscar una nova escenografia que els pugui sorprendre", comenta Alzina, satisfeta dels resultats, ja que en els últims dos anys han aconseguit incrementar l'assistència. Els Pastorets de Figueres —que aquest Nadal commemoren el centenari de la primera representació— interpreten l'obra El Primer Nadal dels Pastors de mossèn Rossend Fortunet i ho fan sense canvis importants en el text. "Amb els anys l'hem anat escurçant de tres a dues hores, però mantenint l'estructura i l'obra, que és en vers".
Els Pastorets que es podran veure a la capital de l'Alt Empordà seran molt diferents dels que s'interpretaran a Girona, que després d'un any d'aturada, comptaran amb una versió renovada. Segons avancen, la història s’ambientarà al segle XXI i la protagonitzarà en Joanet, un tiktoker que vol aconseguir likes. "És un signe evident de l'evolució d'una tradició. Les tradicions són útils si tenen capacitat de renovació", assegura Josep Peramiquel Cols, president de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, a la roda de premsa de presentació de la temporada. Una afirmació que comparteix el folklorista i escriptor Amadeu Carbó, que valora molt positivament que les tradicions s’adaptin per tenir sentit i que no acabin morint: “Pots utilitzar un llenguatge prefabrià, però ningú ho seguirà. Val la pena posar al dia el guió de Folch i Torres, si no, el que es fa és una mena d’experiència arqueològica, exhibir-ho tal com era, però no tal com és ara”, afirmava en un article recent a l'ARA.
Un fenomen vigent
Per a Alèxia Pascual, finalista d'Eufòria i vinculada des de petita als Pastorets de Constantí, no s'ha de tenir por d'actualitzar els formats. "Tenim una obra tradicional, però estaria bé preguntar-nos què podem fer per sentir que és actual i no una cosa arcaica. Per què no fer un musical, per exemple? Buscar-hi una actualització com han fet The Tyets amb la sardana?”, qüestiona Pascual durant la taula rodona Pastorets: un fenomen d’arrel, jove i vigent, organitzada per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. “Potser necessitem un reggaeton dels Pastorets”, proposa l’actriu i cantant.
Oriol de Ramon, cantant del grup mataroní que ha revolucionat la dansa de Catalunya amb Coti x Coti,també forma part d’aquesta tradició teatral nadalenca des de ben petit: “He fet de nen Jesús, de pastor senzill, d’angelet, de dimoni… Em sé tots els papers”, assegura De Ramon, vinculat als Pastorets de Mataró. “Les funcions s’omplen cada any a cada poble, però de la mateixa gent. Potser ensenyar el que hi ha al darrere, el que passa a dins, pot implicar gent nova”, exposa el músic, que no descarta tard o d'hora fer alguna peça relacionada amb els Pastorets.
Per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, aquesta representació, l’any 2023, continua sent un signe d’identitat plenament vigent. “Als escenaris i els teatres d’arreu de Catalunya es representarà la història de la tendresa del naixement universal que es rememora de maneres ben diferents. També amb molts signes d’actualitat i amb paral·lelismes i contrastos que generen debat a la societat d’avui”, manifesta el seu president.
Evolució constant
De fet, els Pastorets no són una representació rígida ni exempta de canvis i polèmiques al llarg de la seva història. Tenen el seu origen en les representacions medievals que se celebraven a l’interior de les esglésies el dia de Nadal i, independentment de qui en sigui l’autor, la majoria segueixen tres línies argumentals bàsiques: la lluita del bé contra el mal, la narració evangèlica del naixement de Jesús i el sainet dels pastors. Gràcies al Calaix de sastre, el dietari de Rafael Amat i de Cortada, baró de Maldà, es té coneixement que al llarg dels segles XVIII i XIX aquestes representacions eren titllades d’impròpies i inadequades pels sectors eclesiàstics.
Un canvi substancial va ser el que va arribar de la mà de Frederic Soler, Pitarra, amb l’obra Lo bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga. El dramaturg, que era agnòstic, va escriure una peça irònica que es va estrenar l’any 1891, i que actualment encara es representa a Sant Quirze de Besora i a Berga, i que va suposar una dignificació del gènere.
Autors com Lluís Millà, Francesc d’Assís Picas i Ramon Pàmies també van crear nous textos que van augmentar la popularitat dels Pastorets. Actualment, la majoria dels grups de teatre fan servir com a font Els Pastorets o l'Adveniment de l’Infant Jesús, de Folch i Torres, que es va estrenar fa més d’un segle al Coliseu Pompeia del barri de Gràcia arran d’un encàrrec de l’entitat religiosa que gestionava la sala i volia renovar l’obra de Pitarra.
Aquesta temporada, a banda de les versions de Folch i Torres arreu del territori també es faran les representacions de L’Estel de Natzaret (1903) de Ramon Pàmies o El Primer Nadal dels Pastors (1923) de Rossend Fortunet i Busquets, entre molts altres. Una novetat és l’estrena de la dramatúrgia que es farà al grup de Pastorets de Pals, que presentarà el text Els Pastorets de casa nostra de Roc Esquius i Miquel, actor, director i dramaturg emergent del teatre català actual. “És un guió de Pastorets del segle XXI, que beu de la tradició, però que n'actualitza els valors, el context i l’acció. Vol ser un signe evident de l’evolució d’una tradició des d’una òptica ampla, oberta i actual”, certifica Peramiquel.
Una gran família teatral
Potser l’obra d'Esquius o la que es representarà amb un tiktoker com a protagonista a Girona suposaran una revolució com la que va aconseguir Folch i Torres. O potser l'any que ve tornaran a reinventar-se. El que sí que garanteixen des de la coordinadora és que els Pastorets seguiran sent una de les millors escoles de teatre del país. "Són una escola de vida, en què tothom ha de fer una mica de tot. I després et serveix també a la teva vida quotidiana", certifica Adelaida Moya Taulés, directora general de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat de Catalunya. Exemple d'això són actors i actrius com Joan Pera, Laura Aubert, Dafnis Balduz o Sara Espígul, per a qui els Pastorets van ser la porta d'entrada al món del teatre i després van fer el pas al món professional. O per al periodista Arcardi Alibés, vinculat als Pastorets de l'Ametlla de Merola i que amb cinc mesos, el desembre de l'any 1959, va fer la seva primera actuació: "Normalment, el personatge era un nino i volien que plorés perquè es veiés que era un nen, però no ho vaig fer. Els Pastorets serveixen per agafar taules, per perdre la por. En el món dels actors o del periodisme, que també és una mica el mateix", reflexiona Alibés.
Una opinió que comparteix el músic Oriol de Ramon, per a qui els Pastorets han estat molt més que una escola d'interpretació: "Un grup de música, més enllà de les cançons en què deixes anar una part de tu, també és un treball en equip com al teatre. Sempre em diuen que es nota que he fet Pastorets perquè per a mi un escenari és com ser a casa".