Nadal rima amb fatal

BarcelonaNadal ja és aquí, amics. I els mass media posen sobre la taula aquests dies una sèrie de preguntes que no em veig amb cor de contestar. I això que vostès compren el diari per veure resoltes totes les incògnites que presenta l’actualitat. Però en aquestes dates tot és tan intens que no puc abordar amb èxit determinats interrogants. I no, no m’estic referint a com es vestirà Cristina Pedroche per Cap d’Any, que, total, anirà més despullada que vestida. Em refereixo a preguntes més místiques.

“Com celebrarà David Bisbal l les festes de Nadal?”, es pregunta ¡Hola! a la seva web. ¿Potser intentarà adoptar les nenes de San Ildefonso que han cantat la grossa espanyola dos anys seguits perquè li portin sort musical?, em plantejo abans de donar-me per vençut. Però m’equivoco. No serà així. Les dues nenes hauran de viure un any més en un infern de psicofonies en forma de número. Sucumbeixo i faig clic. El cantant diu que se’n va a fer submarinisme perquè l’ajuda a desconnectar.

Per què l’ajuda?, em pregunto. Perquè sota l’aigua no pot cantar? ¿Perquè està tan preocupat per no ofegar-se que no pot pensar en res més? ¿Perquè el corall de la República Dominicana -l’almerienc s’ha fet fi, sí…- és l’únic ésser viu que no li pregunta per la cobra que li va fer a Chenoa? ¿És sota l’aigua l’únic lloc on no espera trobar Chenoa? Preguntes que porten més preguntes. I com més intento sortir d’aquesta espiral, més complicat se’m fa. Suposo que perquè Bisbal sota l’aigua és per a mi una imatge captivadora. Per contraposició.

El desgel entre Chenoa i Bisbal (i l'erupció de Rosa)La postal em permet imaginar la resta de la gent que no s’ha submergit, jaient tranquil·la en pensar que l’ extriunfito no començarà a fer giragonses ni a cantar durant una estona. ¿S’imaginen que de cop totes les persones que se’ls fan pesadetes estiguessin submergides mentre vostès intenten ser feliços en el món emergit? Visca la societat amfíbia! Mig dia a bussejar els uns i l’altre mig dia els altres. I tots contents.

Però hi ha més preguntes a l’aire. Molts mitjans s’han preguntat com és que torna Mariló Montero a Espanya. I jo tampoc ho sé. De fet, albiro que ni ella mateixa ho sap. De moment, l’han vista a l’aeroport, carregada amb maletes i amb els seus animals de companyia. Ha passat un trimestre a Nova York però sembla que ja n’ha tingut prou. Torna a casa per Nadal. Com el torró. O els arrugats, per als treballadors de l’ARA. ¿S’imaginen que algú li proposa fer un Afers exteriors com el de Miquel Calçada? Quants problemes diplomàtics podria causar? ¿I si l’haguessin fitxat a algun canal llatí dels EUA? ¿Deu haver vingut perquè el 2017 la tornarem a tindrem a la tele? A l’APM deuen estar pregant perquè així sia.

En tot cas, el que més m’intriga és per què no s’ha fet fer un reality durant aquests tres mesos a la Gran Poma… Es veu que s’hi va trobar en Woody Allen. Què li devia preguntar? Aquesta conversa val milions. A la foto que ella va penjar a Instagram de la trobada ell fa una cara que és un poema i està com mig marxant. Estic segur que al cineasta se li va confirmar la tesi de Match point que les persones que tenen sort no són les que més se la mereixen. ¿I si es converteix en la seva nova musa? Li sortiria una pel·li tipus Mariló, Cristina y Tarazona. Woody canyí. Un nou gènere.

La navarresa també ha visitat la Trump Tower, des d’on va lamentar que estava buida. Com Bisbal i les piràmides. Ho recorden? Què passaria si s’hagués entrevistat allà amb el futur president dels EUA? S’hauria col·lapsat la Terra? Jo crec que Trump i Mariló es retroalimentarien més que Dalí i La Veneno, dues figures que malauradament mai es van ajuntar. Ell seria capaç d’oferir-li un lloc al seu pròxim govern. I ella seria capaç de dir-li que sí. De fet, el magnat ja n’hi va oferir un a Stallone. En un organisme dedicat a les arts, que ell va rebutjar, per cert. Què li hauria ofert a ella? Si fa un Google i la veu a Las mañanas de La 1, segur que la cartera de Sanitat. Per allò de destruir el llegat d'Obama, imagino.

I parlant de salut. Aquesta setmana mitjans d’arreu s’han preguntat com porta el constipat la reina Elisabet d’Anglaterra. I això, als seus 91 anys, és com preguntar-se si cal anar planxant el vestit negre. Diuen que ella i el seu home, que en té 95, estan molt constipats, tots dos. Aquesta informació, a mi, em motiva diverses qüestions: ¿encara es fan petons a la boca i s’ho han encomanat? Qui l’hi ha encomanat a qui? ¿Els constipats són les venèries senils? ¿No tenen diners per a calefacció per culpa del Brexit?

Sigui quina sigui la seva realitat, estic segur que al Regne Unit estan preparats per organitzar un Verkami i comprar cisternes de Vicks Vaporub per descongestionar-la de manera exprés. Prefereixen posar (més) diners de la seva butxaca abans que regni Carles. N’estic segur. I si estan veient 'The Crown', com jo, més encara! Aquesta dona val un imperi. I mira que soc republicà. Però aguantar Felip d’Edimburg tota la vida té mèrit. Només per això, ja es mereix tots els honors. I ells ho saben. Ho saben tant que són capaços de posar-se d’acord per posar-li mitja ceba a cada sala de cadascun dels seus palaus perquè es curi aviat. Long live to the Queen! Que la pròxima serà Camil·la…

PS: Senyors anglesos, que a Buckingham només volen qualitat: la ceba, de Figueres!