Si l'avanç de la pandèmia no ho impedeix, i tot aplicant les mesures sanitàries adients, la psicoterapeuta Dolors Liria fa èmfasi en la importància de retrobar-nos amb les persones que estimem "perquè això també és salut mental". Malgrat que les relacions personals "també poden ser un factor de risc quan hi ha conflictes", en general som éssers socials i "és necessari per als humans relacionar-nos, abraçar-nos i tocar-nos", reflexiona. Amb el covid encara plenament present, pot haver qui tingui por d'abraçar o ser abraçat, fet davant del qual Liria apunta que l'única manera de superar les pors és enfrontar-s'hi. Recomana respectar fins on es cregui que es pot arribar i prendre consciència d'aquesta por per si es pot reduir, "sobretot per prevenir que no ens acabi limitant la vida", conclou.
Si per Nadal has de seure amb el cunyat, no et desesperis
Com sortir-se'n quan apareixen temes espinosos a taula, com el covid o la vacuna, o com sobreposar-se davant d'una cadira buida
BarcelonaLes festes nadalenques tornen a ser aquí, i enguany acompanyades d'una bona dosi d'incertesa: ens podrem reunir per Nadal? Amb l'evolució de la pandèmia haurem de ser molt prudents, però en moltes cases hi ha el desig de tornar a compartir taula –encara que sigui amb poques persones–. El creixement de contagis dels últims dies pot motivar dubtes sobre la conveniència de retrobar-se, i no són els únics que poden sorgir. En algunes famílies potser cal afrontar la idea que hi hagi una cadira buida per la mort d'una persona estimada, o el temor que l'àpat acabi protagonitzat de nou per algun enfrontament dialèctic difícil de pair sobre un tema delicat, com la conveniència o no de vacunar-se. El saber popular atribueix els estirabots al cunyat, però no té per què ser-ne el protagonista, i hi ha maneres per tenir una vetllada en pau i sense perdre els estreps.
Nadal ens posa a prova en molts aspectes i pot ser "enriquidor, desgastant o tot alhora", afirma la psicòloga Begoña Elizalde, que coordina el Grup de Treball de Dol i Pèrdues del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC). El primer que no podem evitar enguany és conviure amb la incertesa de si serà possible celebrar-lo com volem. La incertesa se'ns ha fet ben palesa durant la pandèmia i ja va sent hora d'assumir-ho. "Que la vida és canvi constant i que no podem fer plans ni per a cinc minuts després estaria bé saber-ho", defensa Elizalde. Per a la psicoterapeuta Dolors Liria, que és vicedegana del COPC, no hi ha gaire remei per afrontar la incertesa, més enllà de "viure el present i veure què pot estar a les nostres mans", per evitar avançar-nos a possibles escenaris futurs, perquè no porten gaire enlloc.
Trobar-se o no trobar-se: aquesta és la qüestió
El debat que pot haver-hi a hores d'ara és si reunir-se en les dates assenyalades o en quines condicions és millor fer-ho. Hi ha qui es pot veure temptat d'excloure algú d'un àpat perquè no està vacunat. Elizalde considera que pot ser una discriminació davant d'una decisió presa lliurement (no vacunar-se) i recomana actuar de la manera que proporcioni més tranquil·litat i recorda que "en tot cas, són els no vacunats els que tenen més possibilitats de desenvolupar una malaltia més greu". "Posa't des del cor en la situació per la qual dubtes i fes allò que et doni més pau". Proposa trobar punts d'acord, com fer-se un test d'antígens, fer el vermut al balcó o acollir algú que no era benvingut en una altra llar. En tot cas, si finalment no es pot celebrar el Nadal en família com estava previst per algun positiu covid, Liria recorda que cal "donar-se el permís per estar de mal humor" per aquest fet, i es poden trobar maneres per mantenir el contacte aquell dia, ni que sigui per videotrucada, o organitzar l'àpat un altre dia quan sigui factible.
Pot haver-hi altres aspectes a parlar abans en cas que es mantingui la trobada en peu, com quan es viu l'absència d'una persona estimada perquè ha mort recentment. Elizalde considera que és bo plantejar-se en família què es vol fer per Nadal, i han de dir-hi la seva des de la iaia fins a les criatures. "Que cadascú opini i, després de tot el que s'ha dit, miraria d'arribar a una entesa", detalla la psicòloga, per tal que ningú se senti descol·locat el dia del difunt. També recomana parlar prèviament si en algú sorgeix la necessitat de tenir un record a taula per al difunt, com fer-hi menció o col·locar una foto.
Liria creu que és bo donar un espai per compartir la tristesa, així com prendre's la celebració "amb la intensitat que cadascú es pugui permetre en funció del moment del dol en què es trobi". En tot cas, potser hi ha qui no li ve de gust ser a l'àpat o no pot estar-s'hi molta estona, donat que a les persones en dol greu els pot costar aguantar una mateixa posició o una conversa gaire temps. Davant d'això, Elizalde creu que cal ser comprensius, i "no pressionar les persones per fer allò que nosaltres creiem que els anirà bé". Una bona manera de compartir amb els altres aquesta voluntat de no ser-hi és, segons Liria, explicar-ho "des dels nostres sentiments", per no donar peu a contraargumentar-ho.
Què fer quan ens encenem amb la conversa
Amb tot, si finalment arriba l'hora de seure a taula, poden sortir friccions. Hi pot coincidir des de qui s'hauria posat totes les dosis del món de la vacuna fins a negacionistes del virus. Elizalde apel·la "al seny i a la bondat de cor", i a evitar tractar aspectes que fomenten les posicions polaritzades. Pot ser el covid, però també la política, la llengua, la immigració o la religió. I és que sosté que, per molt que tinguem l'argument més assenyat i irrebatible de la terra, qui pensi el contrari mirarà de rebatre'l, o com a mínim s'alterarà. La ingesta d'alcohol pot ser que no ajudi a calmar els ànims, però sí compartir algun joc de taula. Un canvi d'hàbits alimentaris d'algun comensal (com haver-se fet vegà) també pot ser objecte de debat: millor avisar amb antelació de què es pot menjar i què no i, si cal, oferir-se a dur algun plat.
Un cop el tema espinós ja és a la palestra, és "molt difícil" reconduir-ho, admet Elizalde. "No anar amb la idea de convèncer ningú garanteix una mica més que les friccions no siguin tan grans", afegeix Liria. Si algú sent que està a punt de treure-li un ull al seu contrincant dialèctic, el millor que pot fer, segons el criteri de les psicòlogues, és mirar de diluir la conversa, bé sigui aixecant-se per anar al lavabo, parlar d'una altra cosa amb el del costat o posar-se a mirar el mòbil. Una altra opció és posar les mans a la vora de la taula i fer el gest de tirar cap enrere per agafar perspectiva i fer-nos conscients que el món és molt més que aquella conversa. "Això no és la teva vida, és el dinar de Nadal", subratlla Elizalde. D'altra banda, si la persona que polemitza ho fa sola, acabarà callant.
Potser també estem barrinant si aprofitar l'àpat per donar una gran notícia, bé sigui que es passa una malaltia, s'està en procés de separació, un canvi de feina o es tenen ganes d'alliberar-se i per fi sortir de l'armari amb la família. Liria recorda que "hi ha persones que mai es trobarien còmodes fent això i que a altres els encantaria". Elizalde avala que no hi ha una única resposta i cada casa i persona és un món, però avisa que pot no ser ni el dia ni el context d'anunciar res gros perquè, "en general, les famílies no són prou lúcides per entomar una notícia de manera col·lectiva".
A parer seu, "una notícia que sigui impactant, tant per bona com per dolenta, sempre és millor d'un a un", ja que la manera com es transmet no és la mateixa a una persona que a una altra, i qui la rep no reaccionarà igual si estan sols o amb un conjunt d'espectadors al davant. De totes maneres, si algú té la il·lusió d'anunciar una gran notícia, Elizalde diu "que la doni i s'atengui a les conseqüències", sent conscient de les reaccions que pot suscitar a taula, mentre que Liria afegeix un últim consell enfocat a qui no sap mossegar-se la llengua: "El que no faria és forçar algú que doni la notícia aprofitant que hi és tota la família".
