Ser multitasca ens fa menys productius?

BarcelonaQuan el Pablo, periodista de trenta anys, arriba cada matí a l’agència de comunicació on treballa, sap que li espera un dia de tot menys avorrit. Engega l’ordinador i, mentre la bústia de correu posa al límit el nombre de missatges sense llegir, va preparant un butlletí de notícies per a un client. A la vegada, penja a les xarxes socials les últimes novetats d’un altre dels comptes de l’empresa. Mentrestant, encara té temps per preparar l’ordre del dia d’una reunió, no sense abans haver deixat enllestida la càmera de fotos i la de vídeo que haurà d’utilitzar més tard, quan vagi a una roda de premsa. “Sovint no arribo a tot, i encara menys tinc la capacitat de fer-ho tot igual de bé”, es lamenta el Pablo.

Menys concentració

Les empreses valoren cada cop més la capacitat que té un professional per treballar en diverses tasques alhora. De fet, a moltes ofertes de treball és un requisit imprescindible. Tot i això, s’han publicat diversos estudis d’àmbit internacional que alerten que treballar en mode multitasca pot reduir la productivitat.

En aquest sentit, el 2009 els professors Clifford Nass, Eyal Ophir i Anthony Wagner, de la Universitat de Stanford, van fer unainvestigacióque concloïa que els treballadors multitasca tenen més dificultats per parar atenció i retenir conceptes que els treballadors que es concentren en una sola feina. A més, tal com va afirmar Nass, elstreballadors que combinen diverses tasques són “grans xucladors de la irrellevància”: el permanent bombardeig de feines diferents provoca que, al final, no distingeixin entre el que resulta rellevant i el que no.

Fins i tot hi ha una multinacional que assessora sobre eficiència laboral, Realization, que ha sigut capaç de quantificar el fenomen: 450.000 milions a l’any és el cost del mode de treball multitasca en manca de productivitat per a l’economia global.

“Enfrontar-se a projectes diferents o a tasques múltiples paral·lelament pot tenir efectes negatius”, afirma Pilar Ficapal. Aquesta experta en organització del treball i recursos humans de la Universitat Oberta de Catalunya concreta que la intensitat laboral, la sobrecàrrega cognitiva o les interrupcions durant la realització d’una tasca “poden fer caure la concentració, convertir-se en font d’estrès i dificultar la creativitat i l’eficàcia”.

Ús de les noves tecnologies

Amb la crisi econòmica i la reducció de plantilles dels últims anys, la contractació de perfils amb capacitat multitasca és avui molt valorada per les empreses. Per a Pilar Ficapal, però, aquesta és només una de les causes del seu auge. “L’ús de les tecnologies ha facilitat que es puguin simultaniejar diferents activitats”, comenta.

En aquest sentit, Ficapal assegura que els treballadors del sector tecnològic són els més vulnerables a tenir feines multitasca que acabin generant estrès i riscos psicosocials. “Al final, les empreses han de valorar la productivitat a llarg termini”, remarca. I és que, mentre que a curt termini la multitasca pot tenir efectes positius en la rendibilitat, s’ha de veure si és sostenible en el temps.

Depèn de la cultura d’empresa

En realitat, no tota la multitasca és dolenta. Tal com explica Mar Sabadell, experta en prevenció de riscos laborals, la influència en el rendiment depèn de la modalitat de tasques que hi concorren. Sabadell explica que els nivells d’activació cerebral no són els mateixos quan la tasca respon a estímuls tàctics o a senyals visuals o auditius. Parlar i escoltar al mateix temps, per exemple, resulta menys efectiu que no pas escoltar i completar un informe.

D’altra banda, Pilar Ficapal assegura que, a l’hora de valorar la productivitat dels treballadors multitasca, cal tenir en compte les característiques organitzatives, estratègiques i culturals de les empreses. En companyies obertes i flexibles, que organitzen i gestionen els recursos humans tenint en compte els resultats dels projectes i la polivalència dels treballadors, “la multitasca té més possibilitats de generar millors rendiments” que no pas en empreses amb estructures rígides i tradicionals.

Un altre punt a tenir en compte és la naturalesa de cada treballador. Tal com explica el neurocientífic Diego Redolar, “hi ha persones a les quals no els afecta de la mateixa manera la multitasca i que són molt bones fent dues o més tasques alhora”. Són els anomenats supertaskers. Segons les conclusions d’una recerca liderada pel doctor en psicologia Nathan Medeiros-Ward el 2015, els supertaskers sumen de manera més eficient dues regions de l’escorça cerebral, l’escorça cingulada anterior i l’escorça prefrontal, en comparació amb la resta de participants en l’estudi.

Els ‘millennials’, més multitasca

Els que arriben amb una gran capacitat multitasca incorporada són els millennials, els joves d’entre 18 i 34 anys. Per a Ficapal, aquesta generació disposa de competències tècniques, metodològiques, socials i digitals gràcies al seu contacte des de molt petits amb les diferents formes de tecnologia i comunicació. Això els proporciona “una capacitat i un aprenentatge en la simultaneïtat de diferents tasques”. El neurocientífic Diego Redolar afegeix que, a més, el funcionament de les xarxes neuronals del cervell és diferent entre els nadius digitals i els que no ho són. Mentre que les generacions anteriors als millennials estan acostumades a treballar de manera lineal, fent una cosa després de l’altra, els nadius digitals ho fan de manera paral·lela sense sentir tant d’estrès.

¿Vol dir això que en el futur només es valoraran els treballadors multitasca? Encara que la societat tendeix a dirigir-se cap a aquesta direcció, Ficapal diu que les investigacions suggereixen que hem de ser prudents: “S’està veient que hi ha feines que necessiten concentració, en les quals qualsevol interrupció pot generar errors que van contra de la productivitat i el valor de les institucions”, remarca. Per això, l’experta creu que cada organització ha de tenir en compte el nombre de tasques que fan els seus treballadors i si estan relacionades, així com la concentració que requereixen.

I és que, al final, el més important és aconseguir una feina ben acabada.

Com reduir els efectes negatius de la multitasca?

Segons un estudi elaborat per Accenture, el 98% dels professionals d’arreu del món dediquen una part del temps a la multitasca, i un terç confessa que les contínues distraccions els fan disminuir la capacitat de concentració i la qualitat de la feina. Per combatre-ho, els experts recomanen fer pauses d’entre cinc i deu minuts cada hora o cada hora i mitja, així com prendre una dosi adequada de sucre i cafeïna.

D’altra banda, Pilar Ficapal recorda que, per evitar síndromes com el del burn-out (sentir-se cremat per la feina) els ocupadors han de ser capaços d’identificar les habilitats dels treballadors i els requeriments concrets de l’entorn en el qual s’ha d’actuar, així com aprofitar el potencial de les persones amb aquesta capacitat per plantejar-los projectes amb objectius assolibles, que els permetin posar en pràctica una varietat significativa d’habilitats i facilitin el seu benestar emocional. Aquesta visió, segons l’experta, pot donar resultats favorables a l’hora d’atraure i retenir els treballadors en una organització.