“La mort ens provoca tant terror que l’hem desterrat de la nostra ment”

BarcelonaPassen els dies i els humans vivim com si mai ens haguéssim de morir. Qui té ganes de pensar en la mort, quan la vida ens ocupa tot el temps? La mort fa por i ens crea massa incertesa. Però és precisament aquesta por la que la filosofia estoica ens recomana mirar de cara. “Es nega a viure qui es nega a morir”, deia Sèneca, que sempre recordava als seus deixebles que, per no tenir-li por a la mort, calia tenir-la sempre present.

Gran part d’aquest pensament es troba en la nova edició del llibre Cómo morir. Cartas sobre la vejez y la muerte (Arpa, 2024), una selecció de les Cartes de Lucili on Sèneca parla sense tabús sobre la inevitabilitat de la mort, la importància de mirar-la a la cara i fins i tot de veure-la com un refugi.

En aquesta nova traducció s’han seleccionat 22 cartes on Sèneca es dirigeix a Lucili “però també a qualsevol dels seus lectors per indicar-nos el camí que creu correcte”, explica a la introducció el filòleg clàssic i traductor de la nova edició, Antonio Cascón Dorado.

“La mort ens envolta per totes bandes: les fulles cauen de les branques dels arbres, els animals moren. Cada dia perdem una part de la vida i cada dia ens apropem a la mort” continua Cascón, “per això, Sèneca ens proposa tenir la mort sempre present i considerar-la com a imprescindible per a tenir una vida honesta i plena”.

I, tot i això, molt sovint ni tan sols la mort dels altres, l’única que podem viure de veritat, és capaç de fer-nos veure la seva imminència. “La defunció d’un amic o familiar ens commou, però passat el primer cop, continuem amb les nostres rutines, com si això només els pogués passar als altres, però no a nosaltres”, reflexiona Cascón. Segons Sèneca, si la mort d’un familiar ens sorprèn és perquè hem rebutjat la possibilitat que això pugui passar. “Ens sorprèn la mort perquè no hi pensem; ens provoca tant terror que l’hem desterrat de la nostra ment”, diu Cascón.

Preparar-se per morir

Davant d’aquesta situació, i tenint en compte que una de les característiques essencials de l’home és la seva mortalitat, “seria lògic que, des del naixement, se’ns preparés per a aquest esdeveniment, i que estiguéssim, com diu Sèneca, més preparats per a la mort que per a la vida”, continua el filòleg.

Una proposta molt allunyada de la realitat, perquè si una cosa ens defineix als humans és la nostra ànsia per viure. Una pulsió que Sèneca recomana moderar: “Ell diu que un s’ha d’esforçar a viure bé, i no en viure molt de temps”, explica Cascón. “Tenim por a la mort perquè ens priva de la vida, a la qual tenim una gran estima. Tot i això, la doctrina estoica defensa que la vida no és un bé o un mal, sinó l’ocasió per a fer el bé o per a fer el mal”, continua.

I què vol dir això? “Segons Sèneca, molts desaprofiten la vida i la converteixen en un mal, de manera que es podria contemplar la mort com una forma positiva, ja que suposa la possibilitat de deixar d’equivocar-se” –reflexiona el filòleg–. “En altres casos, la mort tarda massa a arribar i una vida tan llarga es converteix en un mal, de manera que Sèneca recomana tenir una posició equilibrada: no estimar massa la vida ni odiar-la en excés”.

A l’epístola 101 el filòsof romà critica uns versos de Mecenes, el ministre d’August, en què, quan estava malalt, demana als déus que li allarguin la vida. “Sèneca es rebel·la contra aquesta ànsia tan comuna en els mortals: Mecenes preferia allargar el seu suplici que morir, i Sèneca es pregunta quina mena de viure és morir durant molt temps”, explica Cascón. A l’epístola 93, el filòsof escriu que és l’activitat de l’individu el que donar valor a la vida, i no la seva durada. “Hi ha moltes persones que tenen una vida molt llarga i, tot i això, no han viscut: omplen el temps de la seva existència sense haver fet cap reflexió sobre el sentit de les seves vides”, continua.

Al final, Sèneca prescriu al lector intentar viure com si cada dia fos l’últim, aprofitar cada instant al màxim i “projectar l’activitat d’un únic dia com si fos la vida sencera”, explica el filòleg. Per a Sèneca, vèncer a la mort té més mèrit que vèncer a Cartago, “encara que potser no es tracti de vèncer-la, sinó d’aliar-se amb ella”, continua. D’aquesta manera, arribarà un dia en què, sabent que has viscut prou, et podràs dir a tu mateix: “satisfet, espero la mort”.