Thierry Mugler, l'espectacle era ell

BarcelonaEn una època en què la moda s’alinea amb el xou i les marques fan espectacles de les noves col·leccions, hi ha una figura que emergeix i que serà recordada per ser un dels precursors en concebre les passarel·les com a circs mediàtics: Thierry Mugler. El creador teatral, que va convertir als anys 80 les seves desfilades en concerts de rock, va morir dilluns a la matinada als 73 anys “per causes naturals” a París, deixant una prolífica carrera marcada per dissenys fantàstics i extravagants, que van ser capaços d’atorgar poder a la dona vestint-la de yuppie, heroïna o vampiressa. 

Thierry Mugler va néixer a Estrasburg l’any 1948 i durant l’adolescència va mostrar interès per la dansa, de manera que va ingressar a la companyia de ballet Òpera del Rin, abans d’estudiar a l’Escola d’Arts Decoratives. Entre pas i pas, el jove Mugler va començar a idear la seva roba amb peces que trobava en mercats de segona mà. Als 20 anys es va mudar a París per ingressar en una altra companyia de ballet. “La dansa m’ha ensenyat molt sobre la postura, l’organització de la roba, la importància dels muscles, el joc i el ritme de les cames”, solia recordar el dissenyador. Però a la capital francesa el que va cridar l’atenció va ser la seva indumentària. Mugler va aprofitar-ho per començar a treballar com a estilista independent per després fer el salt a grans cases de moda de París, Londres i Milà.

L’any 1973 Mugler va crear la seva primera marca Café de Paris, i un any més tard els dissenys ja duien la firma amb el seu nom, que acabaria sent la seva marca definitiva.

Un sastre teatral

Si hi ha una peça que immortalitzi el saber fer de Thierry Mugler és el vestit de dues peces. El dissenyador va partir de la sastreria clàssica de la dècada dels 1940, influenciada per Christian Dior, i la va interpretar en la seva versió més dramàtica. “Mugler era un sastre magnífic i va aconseguir, a través d’un patronatge savi i innovador, idear la silueta tan característica dels anys 80”, explica Josep Casamartina, historiador i crític de l’art i de la moda, director de la Fundació Antoni de Montpalau. Espatlles amples, cintures estretes i malucs marcats. “Les muscleres eren exagerades, però a diferència d’altres dissenyadors no eren afegits, sinó que formaven part dels seus patrons extraordinaris”, afegeix Casamartina.

La roba de Thierry Mugler va suposar una revolució del power dressing, amb el qual la dona conqueria noves esferes laborals i adquiria llibertats individuals. “Mugler va entendre el vestit com una arma que es fusiona amb el cos femení, l’esculpeix i li dona poder”, assegura Estel Vilaseca, directora de l’àrea de disseny i moda de LCI Barcelona. Cotilles metal·litzades, volums exagerats o armadures fantasioses. El creador francès ideava peces teatrals d’inspiració futurista amb una narrativa transgressora per idealitzar la silueta femenina. “Dialogava amb el cos de la dona mesclant diverses disciplines com el cinema, el còmic o la ciència-ficció, i va anar més enllà de la moral”, afegeix Vilaseca. Llegendes de la música com Madonna i Michael Jackson, muses andrògines com Grace Jones o models com Linda Evangelista deixaven els seus cossos en mans de Thierry Mugler. Més tard, s’identificarien amb la seva estètica excessiva icones actuals com Lady Gaga o Kim Kardashian.

L’esperit performancer de Thierry Mugler va assolir la plenitud l’any 1984, coincidint amb el desè aniversari de la firma. El dissenyador va organitzar la primera mostra pública de moda a Europa al reunir 6.000 persones en una sala de concerts de París per presentar la seva última col·lecció. Aquesta fita la va superar deu anys més tard, al reunir al Cirque d’Hiver de París la flor i nata de la moda dels anys 90. Models com Jerry Hall, Naomi Campbell, Eva Herzigova i Kate Moss van desfilar amb estrelles com Tippi Hedren i Julie Newman en un homenatge als 20 anys de la firma que comptava amb la música en directe de James Brown. 

Un vers lliure

Tot i les seves excentricitats, Thierry Mugler va mantenir el seu esperit independent, refusant col·laboracions o direccions creatives com la que l’empresari Bernard Arnault li va oferir per a Dior, un relleu que agafaria John Galliano. El creador francès va deixar la marca l’any 2003 en mans de Nicola Formichetti per dedicar-se a la fotografia i el vestuari teatral.

L’espectacle havia de continuar. Més enllà de la moda, Mugler ha calat en l’imaginari popular per anar ben lligat a un perfum en forma d’estrella llançat als anys 90 i que encara és actual. Parlem d’Angel, que s’ha convertit en un dels més venuts de la història i que va prendre el primer lloc a una altra icona: el Nº5 de Chanel. L’essència de Mugler és ben llarga.