BarcelonaEl dissenyador de moda Toni Miró ha mort als 74 anys aquesta matinada a causa d'un infart, tal com ha confirmat TV3. Segons informen a Efe fonts properes al creatiu, Miró va patir un infart de miocardi fa sis dies i des de llavors era en un hospital en coma induït. No s'ha pogut recuperar i finalment ha mort avui. Dissenyador de moda, empresari de la moda i també creatiu en altres àmbits, Miró es va convertir al llarg de la seva dilatada carrera en un referent al món de la moda catalana i espanyola, dos escenaris que va superar molt de pressa, ja que va arribar a situar-se en un escenari internacional.
Fill d'un sastre de Sabadell, amb només 20 anys va obrir la botiga Groc a la rambla de Catalunya de Barcelona, on venia dissenys propis. Era el 1968 i el seu estil elegant però avantguardista li va donar la dosi de modernitat que calia aleshores per despuntar. Tant va ser així que una dècada més tard, amb la repercussió que havia aconseguit, va crear la seva pròpia firma. A través de la seva ensenya va desfilar a les tres principals passarel·les del món: Nova York, París i Milà, on va mostrar tant roba masculina com femenina. També va portar els seus dissenys a Tòquio. En les passarel·les, va ser pioner per fer-hi desfilar models no professionals, cosa que avui dia és una opció completament habitual.
A Catalunya, Miró va dissenyar l'uniforme dels Mossos d'Esquadra o la roba que portaven els voluntaris dels Jocs Olímpics a les cerimònies d'obertura i de clausura de la cita esportiva. També se'l recorda pel vestuari de pel·lícules, sèries de televisió i obres de teatre. Les seves creacions, que van demostrar una potent versatilitat, van aparèixer en films com Carta al padre, de José Luis Gómez (Madrid 1984); La muerte del escorpión (1974) i Últimas tardes con Teresa (1984), totes dues del cineasta Gonzalo Herralde; Tatuaje (1977), de Bigas Luna, o El largo invierno (1991), de Jaime Camino.
Empresari de referència en el sector a Catalunya
A la seva activitat de dissenyador s'hi va unir després la d'empresari i, després de successius èxits, el 1986 va fundar la societat Antonio Miró SA per a l'explotació de la seva marca, juntament amb els inversors Fernando Zallo i Ignacio Malet. La seva força creativa i acceptació dins del sector el van portar fins i tot a signar un acord amb Ermenegildo Zegna per al llançament internacional dels seus dissenys. Per aquests i altres mèrits en el terreny professional, després de conèixer-se la seva defunció, el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, ha lamentat la pèrdua del dissenyador, "un referent de la moda a Catalunya i també a nivell internacional", com ha assenyalat a través de Twitter. "Que la terra li sigui lleu", ha escrit el ministre de Cultura, Miquel Iceta, a la mateixa xarxa social. En el terreny empresarial, Miró també va destacar per anar més enllà del disseny de moda i posar el seu segell en mobiliari i productes de papereria, entre d'altres, com ulleres, perfums, joies o roba de la llar.
Grans reconeixements
El 1988 Miró va ser guardonat amb el premi Cristóbal Balenciaga al millor dissenyador espanyol i l'any 2000 va rebre la medalla FAD, atorgada per l'Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives per la seva trajectòria professional. També va rebre el 2003 la Medalla Antoni Gaudí, Moda Barcelona, de la Passarel·la Gaudí. Després del canvi de segle, l'empresa d'Antonio Miró va entrar en crisi i, després de negociar amb diversos grups de moda, el 2008 va vendre el 70% de les accions a una societat i a poc a poc es va anar desvinculant de la seva pròpia marca i del negoci per dedicar-se només a dissenyar.
Una aventura empresarial fallida
L'aventura empresarial de la marca que porta el nom del dissenyador desaparegut aquest dijous està plena d'alts i baixos. L'empresa Antonio Miró va presentar el passat mes de maig concurs de creditors, després de patir molt les conseqüències de la pandèmia en un moment en què la firma ja estava molt endeutada. Aquest va ser un dels últims capítols d'una història de llums i ombres. I és que el dissenyador català va viure un moment daurat en l'àmbit empresarial als vuitanta i noranta amb una important aposta per la internacionalització i presència a les principals passarel·les. Es va convertir en una de les cares més representatives de la moda de l'Estat. Però l'entrada als 2000 va suposar una forta caiguda de les vendes i el febrer del 2008 el dissenyador català va decidir vendre el 70% de la seva empresa a les famílies Nassia i Arquero, que també eren propietàries del grup Twenty. A partir d'aquell moment el dissenyador català va anar desvinculant-se de la seva pròpia marca fins que el 2010 va deixar la presidència per dedicar-se a dissenyar. Però la firma va patir molt les conseqüències de la crisi del 2008, i el 2012 la família Nassia se'n va desvincular i la família Arquero va passar a controlar-ne el 100% del capital.
Liderada per Andrea Arquero, l’aposta de la marca per les llicències va ser el que va provocar la separació definitiva del dissenyador català, tot i que continuava sent propietari del 30% del capital, però no formava part de l’equip creatiu. De fet, les relacions es van tensar fins al punt que el 2016 Miró va denunciar la firma per vulneració a l’honor, la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge per haver utilitzat la seva imatge sense el seu consentiment. El Suprem va acabar donant la raó a Miró.
