"Les grans amistats de la meva vida les he descobert treballant en la vida dels altres, preparant entrevistes"

La periodista Mònica Terribas ha passat molts estius a la Segarra, el seu refugi des que era petita. Aleshores s’enfilava al campanar de Malgrat de Sió i es passava les tardes llegint i escrivint. Però aquest any ha sigut un estiu de mudances, “de remenar el passat, posar-lo en caixes, indultar-lo, preservar-lo i ressituar-lo per continuar endavant”. No s’ha mogut gaire del Vallès. Ha pujat dos dies al Pla de l’Estany i a la Segarra, “per mirar als ulls els amics, això sí”.

Ni que sigui una mica, ha pogut desconnectar de l’actualitat, dels despertadors a les cinc del matí i del “Bon dia! Desperta, Catalunya!” És ben sabut que Terribas no té Twitter, però el repte d’avui és que respongui en menys de 280 caràcters. L’amistat, en un xip:

En qui penses, si et preguntem per una bona amistat?

Com tothom, de tant en tant caic al pou i tinc la sort de trobar qui m’estira per sortir-ne. És difícil triar. Saps què? No li posarem nom. I si en necessites un, posem-li Anna.

Què us va unir?

Compartir mirades i saber que ens trobarem sempre de costat per tirar endavant.

Què admires de l’Anna?

Que m’intueix. I no em cal xiular perquè hi sigui.

Què compartiu?

Compartim el trencaclosques de la vida humana, i això va de les nostres vides íntimes, de música, de poesia i de carrer.

Has plorat alguna vegada davant d’ella, o l’has vist plorar?

Sí, esclar. Plorat i rigut… però no compto les amistats pel grau d’intimitat amb què hem conviscut.

Parleu sovint o sou més de quedar de tant en tant?

No ens veiem gaire. Ens compartim amb altres persones… Bàsicament, ens vetllem a distància.

Alguna vegada heu tingut una discussió forta?

No. Quan t’estimes algú, no forces les coincidències ideològiques. Aprens a entendre la persona per conviure-hi.

Quan entrevistes mires molt als ulls. Llegeixes la gent. Ho fas també amb els amics?

Miro als ulls per entendre els altres. No sé si aconsegueixo llegir-los. Però no sé escoltar sense mirar als ulls.

T’has fet amiga mai d’algú a qui hagis entrevistat?

I tant! El periodisme és entendre la vida i les amistats neixen en totes les circumstàncies, també de feina. Et diria que les grans amistats de la meva vida les he descobert treballant en la vida dels altres, preparant entrevistes que rarament eren d’actualitat.

Alguna vegada t’has enamorat d’una amistat?

No recordo no haver-ho fet. Enamorar-se és la condició necessària per estimar sense condicions. I no parlo de l’enamorament en el sentit cultural d’aparellament…

Amb quina amistat de ficció et quedes?

Amb les persones desconegudes que et transformen a la novel·la Nit fantàstica, de Stefan Zweig.

Què és per a tu una bona amistat?

Aquella que mai et diu “Ja no ens veiem mai”, perquè sap que no depèn de veure’ns, que hi serem.