Els vestits de paper volen ser Patrimoni de la Humanitat

BarcelonaFa anys que a Mollerussa homenatgen amb tots els honors els processos que passaven a l'interior de les cases de les modistes, des dels esbossos fins als embastats. A la capital del Pla d'Urgell saben molt bé que no tot es redueix al resultat final i que part de l'èxit d'una bona muda recau en la perfecció de cada un dels detalls que l'han precedit. Per això el 1964 les modistes i l'Associació Cultural de l'Amistat van treballar plegades per crear el primer concurs de vestits de paper o, dit d'una altra manera, una competició per seleccionar els millors patrons previs als vestits. Des de llavors no han parat de disputar competicions que han aglutinat cada vegada més participants, de llocs més diversos i d'edats més variades. Ara, amb tot el bagatge cultural i identitari, els vestits de paper reclamen ser Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

"Els vestits de paper formen molt més part de l'identitari popular del que ens pensem", defensa la responsable del Museu de Vestits de Paper de Mollerussa, Mireia Caba. Tal com explica en conversa amb l'ARA, aquests dissenys van consolidar-se entre les modistes de la llar pels cursos de corte y confección en què s'ensenyava el sistema Martí, una tècnica de patronatge que té com a objectiu projectar les corbes del cos damunt d'un paper de dues dimensions. El detall i la perfecció que tenien les maquetes fetes amb paper van fer valorar-les com a creacions amb un valor propi més enllà d'una mera eina de patronatge més.

De l'anònim al professional

Des de llavors ha plogut molt, i ara són tant grans com petits els que se sumen al concurs, alguns com un esdeveniment tradicional i d'altres com un passatemps per posar a prova les habilitats artístiques. "Hi ha bastants participants fidels que any rere any repeteixen, però també n'hi ha de nous, com un grup de nois i noies de 10 i 12 anys que l'any passat van guanyar un premi i que el seu vestit no tenia res a envejar als altres", explica Caba, que assegura que cada any desfilen a la passarel·la de Mollerussa uns 70 vestits.

Guanyar algun dels premis del certamen no és poca cosa. Entre els competidors anònims també s'hi amaguen professionals del sector. Aquest és el cas de la modista gallega Eva Soto, que és assídua a les passarel·les de la Fashion Week de Madrid i ha arribat a dissenyar vestits per a Lady Gaga i també ha participat en algunes de les edicions dels vestits de paper de Mollerussa. Tots ells poden participar en diferents categories: d'època, fantasia i moda actual, a més dels premis annexos, que són el Premi Agulla d'Or, el Premi Passarel·la –per a les models– i el premi que patrocina les Agulles Folch –una de les empreses centenàries de la ciutat.

El temps per confeccionar cada un dels vestits és molt relatiu. "Hi ha gent que en pocs mesos els tenen fets, però també n'hi ha d'altres que tan bon punt acaba un concurs ja es posen a dissenyar per a l'any següent", explica la responsable del museu. Ara bé, els vestits, si estan ben fets, no quedaran oblidats en un armari. Si el modista ho vol, podran ser exposats al Museu dels Vestits de Mollerussa, que des del 2009 exposa tots els vestits guanyadors i també els d'aquells creadors que vulguin cedir les seves obres al museu. Els 1.340 metres quadrats del museu, que gairebé funciona com una passarel·la estàtica de vestits de paper de diferents anys, també repassen la història de les cosidores anònimes que durant anys van ser les modistes de gran part de la zona.

Els canvis en la confecció dels últims 60 anys

Precisament Caba també subratlla el canvi que han viscut en les últimes dècades la moda, en general, i els vestits de paper, en particular: "En els vestits dels primers concursos vèiem que el que primava era la costura més tradicional, amb tècniques de ganxet, mitges, malles... Però a mesura que hem anat avançant ens trobem que s'hi barregen moltes disciplines". Amb la incorporació de les noves generacions al concurs s'han diversificat els coneixements emprats per la confecció i ara, per exemple, alguns vestits també incorporen tècniques elaborades de papiroflèxia.

"Això ens ha obligat a canviar les bases del concurs, perquè ens veiem obligats a valorar molt més tot l'àmbit artístic", diu Caba, que explica que la incorporació de nous tractaments del paper ha fet obrir noves oportunitats en la confecció d'aquests tipus de dissenys. "Ara veiem vestits fets de paper que gairebé semblen pell o cuir, és increïble", assegura.

Mollerussa i Amposta fan camí cap a la Unesco

Malgrat que Mollerussa té el prestigi de tenir un dels concursos de vestits de paper més antics del món, no és l'única ciutat catalana que fa desfilar vestits de paper. Amposta va començar a fer les seves pròpies passarel·les d'aquest tipus el 1971 i, igual que la ciutat del Pla d'Urgell, ha pres la diada de Santa Llúcia –patrona de les modistes i els camàlics– com el dia assenyalat per celebrar la desfilada.

Des de fa dos anys, les dues capitals de comarca han unit esforços per donar embranzida a un objectiu encara més ambiciós: aconseguir que els vestits de paper siguin considerats Patrimoni de la Humanitat. Per això, 24 vestits de paper procedents dels museus de Mollerussa i d'Amposta han sigut protagonistes d’una exposició durant aquest agost i setembre a Foz do Douro, a Porto, on els vestits de paper també tenen una gran tradició.

La iniciativa de dur les peces de Mollerussa i Amposta a la ciutat portuguesa té la intenció de donar visibilitat i embranzida a la candidatura anomenada L’art de cosir vestits de paper, una proposta que va néixer el 2022 amb la intenció que els vestits de paper puguin ser considerats Patrimoni Immaterial de la Unesco l'any 2026. Per tenir més opcions d'aconseguir-ho, serà Portugal qui presenti la candidatura a la Unesco, ja que té menys tradicions inscrites i, per tant, més facilitat de poder-hi optar. Així, l'exposició a Portugal ha estat una de les diferents fites en el camí per obtenir l'aval tant del govern espanyol com del portuguès per arribar a gaudir del reconeixement internacional.

Per a la responsable del Museu de Vestits de Paper de Mollerussa, Mireia Caba, aconseguir la distinció de la Unesco suposa "reconèixer tota la tasca de les persones, especialment dones anònimes, que durant anys han estat teixint a l'interior de les cases". Caba és optimista amb l'objectiu marcat i confia que la Unesco sabrà distingir la importància identitària que tenen els vestits de paper, ja que "són, indiscutiblement, art, tradició i cultura del territori".