Com vestirem aquesta tardor: entre la ficció i la realitat

BarcelonaPer a la indústria de la moda l’any comença al setembre perquè es duen a terme les passarel·les més rellevants del món –Nova York, Londres, Milà i París– i les principals revistes de moda rivalitzen en continguts amb portades enlluernadores per captar l’atenció del públic i les vendes. Aquest mes, crucial per al sector, coincideix també amb el canvi de temporada, les noves estratègies de comercialització i l'arribada d’un seguit de tendències que simplifiquen les col·leccions de les grans firmes ja vistes a la passarel·la. Finalment, acabaran quallant al carrer, un cop les grans distribuïdores de moda adaptin aquestes tendències amb dissenys senzills de preus assumibles. Grosso modo, la temporada del fred ve marcada per dos estils contraposats: uns defensen una moda racional que perduri al llarg del temps, mentre que altres recreen universos irreals amb dissenys sumptuosos que conviden a somiar com una via d’evasió del temps present.

És temps de fantasia

Després del boom de la roba còmoda, fruit dels mesos posteriors al confinament per frenar el coronavirus, la moda ha abraçat de nou l’espectacle i l’opulència, i ho ha fet a través de dissenys brillants que remeten a la nostàlgia de temps passats. Així, les peces de roba han anat ben carregades de lluentons, iridescències, cristalls brodats o tons metal·litzats per crear un efecte bling bling, inspirat en la fauna que gira al voltant d’una bola de discoteca. “Els teixits reflecteixen un desig col·lectiu de celebració, però amb nous interessos de consum més conscients i conseqüents”, afirma Rosa Pujol, directora creativa de Gratacós, l’empresa barcelonina de teixits que abasteix grans marques internacionals. Pujol, que ara mateix està ideant la col·lecció d’estiu del 2024, assegura que hi ha una aposta creixent pels articles de fantasia: “Els jacquards, els lluentons en diferents versions i els estampats són molt populars entre la clientela”.

Aquest gir cap a la fantasia també s’aprecia en siluetes atrevides de talls vertiginosos o volums exagerats, o bé en detalls com plomes etèries i serrells que mostren el moviment de cada peça. Les transparències s’han convertit en un valor a l’alça, amb dissenys sensuals que juguen a insinuar sense acabar de mostrar. Paraula de Bottega Veneta, Prada o Loewe, entre altres firmes internacionals. A casa nostra, Teresa Helbig fa de les transparències un art. “Les posem on s’han de posar i les combinem amb altres materials com tatxes, metacrilats i brodats cosits a mà amb vestits que tenen una fantasia continguda i un esperit rebel”, detalla la dissenyadora.

Mons apocalíptics que conviden a reflexionar 

El món fantàstic portat a l’extrem genera altres tendències sorprenents. Sobretot pel missatge que amaguen. La mateixa pandèmia, les distopies futuristes creades per pel·lícules com Dune o els conflictes bèl·lics actuals han afavorit l’auge de la moda apocalíptica, que vol vestir el “dia de després”. Això es tradueix en un tipus de dissenys que tendeixen a la protecció personal tot creant una espècie d’armadura. Embenats, cotilles estructurades amb teixits tècnics, faldilles voluminoses que garanteixen la distància física... són alguns dels elements rellevants presents en l'última desfilada de Balmain. “És més difícil jutjar-se a si mateix que jutjar els altres”, deia el dissenyador Olivier Rousteing, citant l’escriptor Antoine de Saint-Exupéry en la seva cèlebre novel·la El Petit Príncep. Unes cuirasses de disseny que també han exhibit en paral·lel altres firmes com Dior o Armani.

Per la seva banda, Demna Gvasalia, directiu creatiu de Balenciaga, denunciava l’agressió russa a Ucraïna convertint la passarel·la en un univers dantesc: una espectacular passarel·la coberta de neu i vents gèlids amb models lànguids vestits amb uniformes negres de siluetes amplificades per muscleres exagerades i bosses de mà que imiten les escombraries. L'objectiu era denunciar l’emergència climàtica actual i el seu passat com a refugiat georgià durant l’any 1993. “Personalment, he sacrificat massa per la guerra”, deia durant la desfilada. Per acabar, la febre del metavers també ha deixat empremta a la moda d'avui dia amb una interpretació lliure d’aquest món virtual. Els dissenyadors Stefano Gabanna i Domeneico de Dolce, de Dolce & Gabbana, trencaven així el seu tradicional estil italià imaginant com vestirien els joves del futur amb clares reminiscències a la dècada dels 80.

Vells coneguts

A l’altra banda de la balança hi ha els clàssics que no moren mai i que cada temporada es reinventen per oferir noves combinacions. Per exemple, parlem de l’estil preppy inspirat en els uniformes universitaris dels estudiants britànics o nord-americans de la dècada dels seixanta i setanta. “Els uniformes sempre ens han agradat perquè tenen un punt d’unió, orgull de pertinència i dignitat”, assegura Teresa Helbig. Per a aquesta tardor, la dissenyadora barcelonina planteja una col·lecció més austera inspirada en l’estil de les escriptores i les bibliotecàries que custodien “els temples sagrats del coneixement”. No hi falten vestits curts d’estil baby doll, camises victorianes amb llaçada al coll, faldilles plisades o pantalons curts de pell. Pel que fa als teixits, en aquesta tendència old school no falten les peces de punt, els quadres escocesos, la pota de gall o el tweed, del qual Chanel ha fet la seva pròpia insígnia. De fet, en l'última proposta, la firma que ara capitaneja Virginie Viard ha renovat el teixit apostant per colors més atrevits en peces clàssiques –conjunts de dues peces i abrics llargs– inspirades en els paisatges escocesos.

La peça que uneix gèneres

La sastreria també és una vestimenta perenne que es desvincula de l’àmbit festiu o laboral. Com a novetat, aquesta temporada els conjunts dues peces d’americana i pantaló no passen desapercebuts. Per això hi abunden propostes fluorescents com les d’Alexander McQueen, Valentino o Michael Kors, amb d’altres que aposten per teixits sumptuosos com el vellut, segons dicta Etro o Elie Saab. Sigui com sigui, la sastreria unifica i difumina els gèneres. “Em semblen peces totalment necessàries per a l’armari de qualsevol persona que van més enllà del gènere, l’edat o la condició econòmica”, diu Paola Molet. La dissenyadora catalana ha fet de l’estil agender la seva principal fortalesa, amb dissenys que juguen amb les diverses capes, els volums i les siluetes amples. Qui també ha fet una aposta més evident per la fluïdesa de gèneres ha sigut Louis Vuitton, amb una col·lecció oberta però continguda, perquè no abandona l’esperit clàssic.

Una tardor rosa fúcsia

Ni marró, ni verd pàl·lid, ni blanc, ni negre. Aquesta tardor es tenyeix de rosa fúcsia. I el culpable d’aquest gir cridaner l’ha tingut la firma Valentino amb el llançament –i registre– de la tonalitat del moment, anomenada pink PP: un rosa cridaner que recorda la revolució cromàtica que va ocasionar el shocking pink d’Elsa Schiaparelli a la societat parisenca dels anys 30. “El rosa és el color de l’amor, de la comunitat, l’energia i la llibertat”, assegurava Pierpaolo Piccioli, director creatiu de la casa italiana, per justificar l’atrevida tonalitat que substitueix l’habitual vermell Valentino. Dissenys monocromàtics amb siluetes femenines elegants, volums estructurats i un patronatge impecable. El fúcsia, però, no només s’ha quedat immortalitzat en una passarel·la concreta. De fet, arrosseguem una temporada estival en clau think pink en què moltes prescriptores de moda i celebrities com Zendaya o Olivia Palermo l’han exhibit a les catifes vermelles. Fins i tot la reina Letícia s’ha atrevit a lluir aquest color en actes públics. Quant trigarem a veure’l al carrer?