Què tenen en comú Miley Cyrus, Loewe i Virginia Woolf?

Barcelona“La senyora Dalloway va dir que ella mateixa compraria les flors”. Així és com comença una de les novel·les més reconegudes de Virginia Woolf, en què la protagonista, Clarissa Dalloway, baixa al carrer a comprar un ram de flors per a la festa que organitza a casa seva aquella mateixa nit. L’autora recorre al motiu de les flors com a llenguatge metafòric amb el qual permet a la Clarissa expressar les seves emocions, deixant clar des d’un principi que no vol ni necessita que ningú s'interposi entre ella i les seves flors. Malgrat ser un personatge de l’alta societat i poder delegar aquesta tasca al servei, opta per comprar-se-les ella mateixa. Les flors també esdevenen el llenguatge de la cantant Miley Cyrus, que en el seu últim single, titulat Flowers, les utilitza com a metàfora per expressar tot allò que rebutja de la relació amb el seu exmarit, Liam Hemsworth.

Són un element reparador, ja que li recorden que no necessita a ningú que n’hi compri, sinó que ella mateixa pot encarregar-se’n i brindar-se aquesta satisfacció: "Started to cry but then remembered I can buy myself flowers", diu la lletra. Separades per pràcticament un segle, tant la senyora Dalloway com Miley Cyrus utilitzen les flors com un element alliberador que en tots dos casos visibilitza l’interior emocional de les protagonistes.

El llenguatge victorià

Aquest simbolisme emocional vinculat a l’acte de regalar flors era fonamental durant l’època victoriana. De fet, tal com constata Jessica Roux, experta en floriografia i autora del llibre Floriography: An illustrated guide to the Victorian language of flowers, “la societat victoriana recorria a les flors com a mètode de comunicació no verbal; servien per transmetre de manera secreta i elegant alhora els sentiments que tenies cap algú”. Cada flor especificava una emoció en concret: les margarides indicaven innocència i puresa, els clavells representaven l’amor maternal, mentre que la flor de taronger era l’indicador definitiu de l’amor etern, per això sempre presenciaven els casaments de l’època. Roux afegeix que els rams de flors “s’utilitzaven per comunicar idees i missatges complexos que incloïen des de la professió d’un amor secret fins a la simple celebració d’una amistat”. També les flors que vestien les dones amb la seva indumentària llançaven missatges directes a tots els seus pretendents, com és el cas de la flor batejada amb el nom de conillets. Aquesta tipologia la vestien les dones solteres que volien deixar clar als homes que no els interessava la seva atenció. Era una manera molt gràfica de dir-los: “Enrere, no m’interesses”, comenta Roux.

Loewe i les flors falses

Els missatges simbòlics de les flors en la indumentària transcendeixen fins a l’actualitat. Un dels exemples més recents és el de Loewe, la firma espanyola capitanejada per Jonathan Anderson, que en la seva última col·lecció presentada a París ha reconceptualitzat el significat d’aquest element. Anderson reinterpreta la subtilesa tradicionalment associada a les flors per convertir-les en un element més irreverent. Qüestionant els límits entre la naturalitat i l’artificialitat –així es batejava la col·lecció, Natural Fake– agafa la quotidianitat associada a les flors i la posa en un pla completament surrealista. Mitjançant la indumentària, Anderson dota d’un nou sentit les flors que presideixen les peces, que en aquest cas transmeten un missatge molt diferent del que estem acostumats que s'hi associï: “Les dones que porten aquests vestits se senten més perilloses que no pas delicades”, explica.

Així doncs, Loewe se suma al llenguatge simbòlic proveït per les flors i ens introdueix una proposta més trencadora que posa en dubte la feminitat passiva sovint associada a aquest element. Cases com Dior, en canvi, fa dècades que recorren als motius florals com a metàfora de la feminitat clàssica. El dissenyador Christian Dior vestia les dones amb siluetes similars a les d’una flor, com és el cas de la seva primera col·lecció, Corolle (1947), en la qual va inspirar-se en els pètals per dissenyar el que s’ha convertit en el seu conjunt per excel·lència: el New Look.

Tant en la forma com en els estampats, les flors han estat un element recurrent en la trajectòria de la firma, que en funció del director creatiu que l’encapçalava s’han utilitzat per demostrar la puresa i l’elegància dels dissenys, com és el cas de Maria Grazia Chiuri, o bé per aportar tocs de surrealisme als vestits, tal com va fer John Galliano a principis dels 2000.

Les flors que compartim

Tot el que comparteixen Miley Cyrus, la senyora Dalloway o els dissenys de Loewe és un mateix llenguatge proveït per les flors. Tant si es tracta per parlar de despit i poder, com el cas de Cyrus, o simplement per representar-hi la quotidianitat, com el que fa la senyora Dalloway, les flors són l’element comú que utilitzen per expressar el seu univers interior. L’evolució d’aquest motiu permet que actualment les flors emancipin el subjecte que les manipula, i que l’acte de comprar-se un ram de flors s’hagi convertit en sinònim d’empoderament i independència; o, fins i tot, tal com veiem en els dissenys de Loewe, que el llenguatge de les flors el portis tu a sobre: el missatge ja no està en el ram, sinó en tu mateixa. Sigui com sigui, les flors continuen sense passar de moda perquè el seu significat sempre és permeable al context. Representen un llenguatge tan universal i específic a la vegada que permet reinterpretar-les fins a l’avorriment sense perdre el llenguatge emocional que suposa per a tantes dones.