El polo Fred Perry, setanta anys sense passar de moda

BARCELONACom s'aconsegueix estar de moda durant tres quarts de segle? Aquesta és la història d'un exemplar que ha superat set dècades de vida mantenint-se al peu del canó. Una peça de roba vigent que continua sent cobdiciada i admirada i que porta el pes d'una història gloriosa. Perquè és elegant i casual, se sent adorat per la subcultura i valorat per l'alta societat, i és apte per nois i noies. I, evidentment, perquè l'han lluït algunes de les estrelles més famoses del planeta. Parlem, és clar, del polo Fred Perry. El model més popular de la corona de llaurer, el preferit de Paul Weller, Kate Moss, Ewan McGregor, Amy Winehouse, Gwen Stephany o els germans Gallagher, que celebra els seus primers 70 anys sense caducar i convertit en una absoluta icona pop.

Símbol indiscutible de la moda britànica del segle XX, al primer que històricament associem al polo Fred Perry és a la subcultura a partir dels seixanta, especialment entre mods, skinheads, i altres derivacions, dels rude boys als hooligans. Superades les tribus urbanes clàssiques, el seu encert ha estat mantenir-se actual amb agilitat, sent també referent per les noves generacions, que encara adoren el seu estil polit i transversal que manté un cert al·lè d'exclusivitat. Com tot polo, la clau és la seva simplicitat i el seu tall, però el Fred Perry disposa d'una gamma quasi infinita de colors i models: el minimalista M6000; l'M3600, amb les característiques franges al coll i les mànigues, o l'M12, amb més detallets. I també, esclar, les incomptables edicions especials creades al llarg de la història. De la línia inspirada en la nit de Tòquio, a la del West Ham United o la dissenyada pel ciclista mod Bradley Wiggins. N'hi ha a cabassos.

El tenista elegant

Fred Perry va començar a comercialitzar el seu polo l'any 1952, amb un primer model de color blanc impol·lut i molt semblant a qualsevol altre que podem tenir en un armari. Aquella primera peça, avui història de la moda contemporània, va sortir del mateix lloc que algunes de les vambes més famoses de tots els temps, les Adidas Stan Smith: d'una pista de tenis professional. Fred Perry va ser un dels grans tenistes de tots els temps, guanyador de fins a vuit Grand Slams i número 1 mundial. L'anglès va ser un dels esportistes més estimats dels anys trenta, no només per la seva qualitat i talent tenístic, sinó també pel seu origen: venia de classe obrera, com tants joves que després van adoptar el seu polo com a peça de roba totèmica.

El tenista va ser considerat pràcticament un intrús en un esport llavors molt elitista. Fill d'un operari, casualitats de la vida, d'una fàbrica tèxtil, es va enfrontar i guanyar a tota una generació de joves britànics vinguts d'escoles exclusives a l'estil d'Eton. Ell estudiava a l'escola pública. A banda de l'origen proletari i el joc guanyador, Perry també va destacar per la seva elegància: "Sempre vaig ser considerat el jugador millor vestit de la meva època, així que quan vaig fer la marca havia d'estar a l'altura", va explicar anys després d'haver creat l'imperi de la corona de llorer.

A imatge de René Lacoste, segurament l'altre gran nom del polo universal, Perry va voler tenir la seva pròpia petjada, un èxit que ha sobreviscut dècades fins a arribar a avui dia, convertida en una de les grans, i més seguides, firmes de roba casual del món. "Haver sigut una peça icònica entre la joventut anglesa des dels seixanta en endavant ha fet que la marca estigui estretament relacionada amb la configuració de l'imaginari popular", detalla Eme Rock, propietari i cocreador de Makeo, botiga de roba de segona mà sostenible de Barcelona.

Un polo per a cada ocasió

Per a Fred Perry tot va canviar quan els mods, tan aficionats a la roba, van començar a dur el seu polo. Per què? Segons els experts, hi conflueixen diversos motius, però un dels principals és l'accessibilitat del moment. "Llavors se seguia l'estil Ivy  –l'estètica dels estudiants d'universitats exclusives dels Estats Units–, que triomfava entre els joves anglesos dels seixanta. Era un estil relaxat, d'esport i elegant, tota una manera de reivindicar-se, de posar l'individu per davant del grup. La roba d'importació americana era de molt difícil accés i Fred Perry oferia un producte de gran qualitat, amb un estil 100% Ivy de fàcil accés pels joves mod", explica Rock, que també apunta com a clau del seu èxit la quantitat de famosos que l'han vestit al llarg dels anys.

La llista de gent popular que l'ha lluït, especialment músics britànics, és quasi inacabable. Començant pel moviment revivalista ska i mod (dels protagonistes de Quadrophenia als membres dels Specials, Madness, The Jam o Secret Affair), que ja els esqueia per mimetisme amb els seixanta, i seguint per l'estètica britpop de principis dels noranta. Damon Albarn i Graham Coxon, dels Blur, en portaven, i Pete Doherty apareixia a la coberta del segon disc de The Libertines lluint un polo Fred Perry vermell.

Aquí també ha sigut una peça de culte per a persones conegudes: Miqui Puig, Íñigo Errejon, Miqui Otero, Ruben Wagensberg... Quasi tothom l'ha portat alguna vegada. Un orgull britànic adoptat per a totes les ocasions: per baixar al pub, per veure un partit de futbol, per sortir de festa. Però també per anar a dinar diumenge amb els avis. 

Aquest és el polo que s'ha de tenir a l'armari, el que marca una diferència respecte dels centenars de models que pots trobar d'altres firmes. És molt més: "Té una gran càrrega cultural i històrica. És una peça de vestuari amb un codi només desxifrable per connaisseurs, perquè qui tria un polo Fred Perry i no un altre ho fa a consciència, coneixent la carrega estètica i històrica que té", diu el propietari de Makeo. Setanta anys i un simbolisme que l'auguren un futur igual de prometedor.