L'home que tenia 400 samarretes de futbol antigues a l'armari

BARCELONANomés fa falta sortir al carrer per comprovar-ho: la samarreta de futbol, especialment els models retro –dels anys vuitanta i noranta–, està conquerint cada vegada més espais. Estan de moda, i ja no només s'utilitzen per fer esport o animar el teu equip, sinó que molta gent comença a veure-les com una peça més de l'armari. Nostàlgia, iconografia i influència de la música urbana es mesclen en aquesta tendència que no sembla que hagi de desaparèixer i que s'ha fet forta a través d'aplicacions de venda directa com Vinted o Wallapop on una samarreta original Meyba del Barça de Lineker, la d'Alemanya del Mundial d'Itàlia del 1990 o una de l'antiga Unió Soviètica vesteix i val el seu pes en or.

A Catalunya aquesta és una tendència relativament nova, però l'estimació per la samarreta de futbol ens remet als anys vuitanta i a Anglaterra, moment en què els equips de la Premier League van pensar que fer rèpliques de les samarretes oficials per vendre-les als aficionats podia ser una font d'ingressos. En aquell moment eren els seguidors els que compraven les camisetes del seu equip, però ara, en canvi, s'ha obert el ventall i s'ha disparat la cerca i captura de samarretes d'altres clubs, especialment les antigues, les retro. "És a causa de la nostàlgia", explica Alejandro Mendo, expert en futbol i moda de la revista Panenka. "Al client que té poder adquisitiu, entre els 35 i els 45 anys, li agrada comprar samarretes de quan era petit i vivia el futbol amb la passió d'un nen", raona Mendo, que també és col·leccionista. Com passa amb algunes peces de roba concretes, la samarreta que portem explica coses de nosaltres. En aquest sentit, si lluïm una peça antiga o altra, segurament estarem mostrant quina és la nostra generació.

Albert Valor té 400 samarretes de futbol, una col·lecció que va començar fascinat per les samarretes que l'enlluernaven de petit: "Realment és als vuitanta quan les samarretes de futbol comencen a tenir personalitat, com aquella preciosa de sanefes d'Holanda, que van portar els jugadors de la selecció durant l'Eurocopa del 88. Després, als noranta venen les meves preferides, ja que es fan coses maquíssimes, especialment marques com Pony, Kelme o Kappa, que posaven relleus, les anomenades marques d'aigua, als seus models".

L'afició de Valor per les samarretes comença fa dues dècades. Va iniciar-se col·leccionant cromos, fent l'àlbum del Mundial de l'any 94, i des de llavors s'ha dedicat a recol·lectar coses relacionades amb futbol –cromos, llibres, samarretes, alguna figureta–. La primera peça que va comprar conscientment, i fora de les del Barça, equip del qual és aficionat, és una de l'Arsenal de Londres, groga i amb la publicitat de Sega. De cop i volta en tenia del Roma, del Sao Paulo i del Boca Juniors: la col·lecció havia començat. "Amb les primeres feines vaig començar a comprar una mica més conscientment, visitant Ebay i botigues de segona mà fins a arribar a la cinquantena", explica aquest jove de Barcelona, que els últims anys ha consolidat l'afició, especialment durant la pandèmia: "Com que no gastava i estava tot el dia a casa, anava comprant per internet", recorda.

Un model mític

Però què fa que una samarreta sigui valuosa o cobdiciada? Per exemple: una del Barça, de l'època de Maradona, no baixa dels 150 euros o una de l'Inter de Milà de l'any 98, quan hi jugava Ronaldo i van arribar a la final de la Copa de la UEFA, està a preus desorbitats. Que una samarreta esdevingui mítica depèn de diversos factors: "Les causes són molt capritxoses i es fa difícil tenir un criteri unificat, però és evident que influeix l'èxit de l'equip que les duia, per exemple la samarreta del Brasil del Mundial 94, que ha passat a la història com a mítica per ser la del triomf", explica Alejandro Mendo, que cita altres motius: "Les rareses, com una de la Fiorentina de la marca Lotto que va ser eliminada ipso facto després que la gent s'adonés que el dibuix feia una esvàstica, o la de l'Athletic Club, que en el seu moment va ser defenestrada per semblar que tenia taques de quètxup i que ara pràcticament va a la moda". Fites històriques, rebuig del moment, incloses desgràcies... tot pot fer que una samarreta es converteixi en un clàssic per al col·leccionisme.

En qualsevol cas, les samarretes de futbol ja són un gènere en si mateix. A Albert Valor l'atrapa especialment que sigui "estèticament atractiva" i cita Kappa o Le Coq Sportif com les seves marques preferides: "No necessito que siguin ni d'un gran equip ni que vagin lligades a un èxit esportiu. M'encanten samarretes com la del Parma amb les lletres Parmalat o la Fiorentina amb publicitat de Nintendo". Avui dia, els dissenyadors de samarretes pensen molt en la venda al públic, d'aquí que les marques vagin traient al mercat moltes samarretes en edició limitada per veure com funcionen. I que el volum de models que van apareixent sigui altíssim, perquè intenten arribar a totes les audiències possibles, cosa que fan jugant amb els dissenys: si la samarreta local és revolucionària i moderna, la visitant és més tradicional, així si no t'agrada una, possiblement t'agradarà l'altra. Les terceres i quartes samarretes ja ataquen directament el públic de nínxol, per exemple la del Barça amb la senyera, o les específiques dirigides a les noies.

Definitivament, la samarreta de futbol ha guanyat espai fora de l'àmbit esportiu i ha entrat en la moda. Oblideu-vos de lluir-la només al camp, la tendència és la d'anar al dia a dia i que digui molt sobre nosaltres.