“La moda 'vintage' no és rància ni antiquada”

BarcelonaLa roba de segona mà ara està en el punt de mira. I si no, que l'hi preguntin a Zara, el vaixell insígnia del gegant Inditex, que ha decidit recentment ampliar el seu negoci per revendre peces usades. També al 080, que aquest divendres tanca la setmana de la moda catalana, hi ha estat present amb l’innovador projecte 080 Reborn, una passarel·la de roba de segona mà amb peces cedides procedents de diverses botigues de Barcelona i de plantes de classificació de residus tèxtils.

“La problemàtica del tèxtil és un tema emergent, ja que aquest sector és un dels majors consumidors de recursos del món, amb un enorme impacte ambiental i climàtic”, recordava Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya, una de les entitats impulsores del 080 Reborn juntament amb la plataforma Girbau LAB. Les xifres són esfereïdores. Els catalans generem més de 147.000 tones de residus tèxtils que es llencen a l’abocador sense retorn. Això representa uns 22 kg de brossa per persona i any, i només l’11% d’aquests residus es recullen selectivament. “L’auge de la moda ràpida, la manca de criteris d’ecodisseny, que fa difícil la recuperació i reciclatge de la roba, la poca conscienciació ciutadana i una xarxa encara insuficient de punts de recollida ens han dut a aquesta situació”, continuava Peraire. I el futur, si no s'hi posen mesures, no és esperançador.

El 'vintage' no és de 'hippies'

Al capdavant de la creativitat de la passarel·la de segona mà estaven els estilistes Fermin+Gilles, format pel tàndem Fermí Serret i Gilles Saint Martin. “Primer havíem de conèixer les entranyes d’aquest món per seleccionar i recollir les peces més especials i crear una espècie d’arxiu”, deia Fermí Serret. Els estilistes van recórrer associacions de reciclatge, marques i botigues per caçar la roba, els complements i el calçat més adequat. En total, van recollir més d’un centenar de peces usades. “La selecció ha estat molt eclèctica: hi ha roba de marca barata, dissenys d’aquí com Toni Miró i Armand Basi, peces de firmes internacionals com Dior, Ralph Lauren i Moschino, i algunes rareses de procedència incerta”, explicava Serret a l'ARA.

El resultat ha sigut una col·lecció singular formada per una trentena de looks amb models que projectaven la diversitat d’estils que conviuen al carrer: “Volíem donar aquest caire inclusiu per reclamar que tothom pot vestir roba de segona mà”. Serret també va reconèixer que el mercat de segona mà no sempre s’ha vist amb bons ulls a Catalunya per manca de tradició. “La moda vintage no és rància ni antiquada i fins ara, molta gent la vinculava a un tipus de roba tronada que duien els hippies. I no és així”, reblava amb contundència. Les noves generacions sembla que sostinguin un canvi de paradigma: “Els joves veuen la moda de segona mà com una cosa autèntica i genuïna”, afegia l’estilista barceloní. De fet, molts dels assistents del 080 Reborn no sobrepassaven els 30 anys, i de tant en tant en el transcurs de la desfilada anaves sentint algun "uau!" o un "em flipa". “He vist roba molt guai, com un top fet de mocadors o dues camises cosides que es transformaven en un vestit curt”, deia la cantant Sara Roy, asseguda al front row de la passarel·la. Tota la roba exhibida al 080 Reborn s’haurà de retornar a les entitats i botigues que l’han cedit. Un cop retornada es podrà comprar in situ: “Ja tenim més d’una vintena de peces reservades”, reconeixia Ferret després de la desfilada. Aquesta iniciativa és la punta de llança d’un projecte sostenible més ambiciós que impulsa la Generalitat per canviar tota la cadena de valor del tèxtil.

En una tessitura similar també es bellugava Habey Club, el projecte de moda circular dels joves David Salvador i Javier Zunzunegui, que tenen inculcats a l'ADN els valors de la sostenibilitat, l’artesania, les tècniques tradicionals i l’ús de fibres reciclades. “Ens nodrim constantment de les últimes innovacions perquè considerem que en matèria de sostenibilitat mai és suficient”, deia Salvador. La firma madrilenya va debutar al 080 amb una proposta femenina urbana i molt portable, inspirada en les celebracions familiars.

La moda festiva pot ser rebel i seductora

L’última tarda del 080 l'han protagonitzar les firmes que aposten per vestir la dona explorant la seva vessant més sofisticada. Cadascú a la seva manera. Si parlem des del llenguatge de la seducció, Eiko Ai n’és experta: les transparències, els lluentons, les blondes, les peces que emulen la llenceria... no falten mai en les seves col·leccions oníriques. “Aquesta vegada m’he inspirat en el moviment de l’aigua i la fauna marina com les meduses”, deia la dissenyadora Glò Lladó.

Des de Sevilla, Reveligion transforma el tul de forma enginyosa a través d’espectaculars vestits que mesclen conceptes contraposats: “He tornat als orígens amb una proposta que ret homenatge a la cultura flamenca, però també al llegat militar de la meva família”, explicava la jove María Rodríguez. Per elaborar els vestits de la col·lecció Outsider, la revolucionària firma ha utilitzat més de 2.000 metres de tul de tonalitats diverses com el verd camuflatge, el malva o el groc llampant.

Qui també es va deixar endur pel cantó més atrevit de la moda va ser Yolancris, que trencava la seva habitual neutralitat cromàtica, abraçant colors fluorescents en vestits d’alta costura que donen un caire més transgressor al seu saber fer impecable.

Tampoc es va quedar enrere Menchén Tomàs, que va tancar la trentena edició del 080 Barcelona Fashion revivint l’esperit més gamberro de les nits a Las Vegas a través de The Rat Pack, un grup d’actors i músics nord-americans dels anys 50 i 60 que no es perdien cap festa a la capital de l’entreteniment. “Eren una colla de pocavergonyes”, bromejava Olga Tomàs hores abans. Aquest va ser el pretext ideal que va donar peu a la posterior festa de cloenda de la passarel·la catalana, on els presents van celebrar amb ganes la fi de les desfilades sense més preocupacions que deixar-se endur pel que vagi sorgint en el transcurs de les hores. I és que de nit tots els gats són negres.