La moda del 2023, lletra per lletra

Dossier Què passarà el 2023? Desplega

1

¿S'acabarà la guerra a Ucraïna? Cinc claus per interpretar el món del 2023

2

Què pujarà, què baixarà i de què han d'estar pendents les nostres butxaques el 2023

3

De la crisi sanitària al malestar social

4

Càncer, diabetis i Alzheimer: avenços mèdics que esperem el 2023

5

Un superany electoral per examinar el xoc a l’Estat

6

Marchena, Puigdemont i Borràs, protagonistes d'un altre curs marcat pels tribunals

7

La cultura del 2023

8

Les sèries del 2023 que cal tenir al radar

9

2023, un any ple de Mundials menys polèmics que el de Qatar

10

Què els passarà als famosos aquest 2023?

11

La moda del 2023, lletra per lletra

Cotilles que esculpeixen, estructures rígides que embolcallen... “Les noves generacions s’apropien de peces considerades opressores per reivindicar el seu cos i establir-hi un diàleg des de l’empoderament o la protecció”, explica Estel Vilaseca, responsable de l’àrea de moda de LCI Barcelona. Thierry Mugler, Jean Paul Gaultier o Iris Van Herper són impulsors de la roba armadura, que torna “des de la nostàlgia i la reivindicació”.

El body positive guanya pes. Aquest moviment social dona suport a la diversitat de cossos i proposa l’autoestima. “Tots són vàlids i fan apologia d'un altre tipus de bellesa que no és la que ens han venut”, diu Marta Pontnou, assessora d’imatge. El cinema, la moda o la publicitat desmunten estereotips, però encara hi ha feina per fer. “S’ha de seguir lluitant per crear altres referents”, conclou.

El compost de cànnabis que no crea addicció viu un boom. “Hi ha nombrosos estudis que avalen la seva efectivitat i les nostres fórmules compleixen la legalització estipulada”, diu David Fernández, fundador i director del laboratori farmacèutic Blisscare. Al seu espai situat al carrer Balmes triomfen els productes formulats a base de CBD, com la crema per alleujar el dolor muscular i els olis relaxants.

La moda traspassa les barreres físiques per emigrar cap a entorns digitals i virtuals. A través de programes de disseny, teixits digitals i tecnologia 3D es creen peces úniques que s’exhibeixen a les xarxes socials o vesteixen els avatars dels videojocs. Empreses de roba com l’holandesa The Fabricant marquen la pauta: “L’únic que explotem és la nostra imaginació”, resa el seu lema.

La novetat atrau el consumidor i l’experiència el sedueix i el fidelitza. “Ens convertim en col·leccionistes d’experiències, sempre a l’aguait d’intensitats noves, canvis d’aires i sensacions inèdites, viscudes com si fossin petites aventures que animen l’univers quotidià”, etziba el sociòleg francès Guilles Lipovetsky en el seu últim llibre, Gustar y emocionar.

La indústria de la moda es vesteix amb la tecnologia necessària per afrontar el repte de la innovació. Aquest progrés afecta tota la cadena de valor d’una empresa i es palpa en els processos de reconversió i les noves start-ups que acceleren la transformació digital. “És un procés massiu i imparable”, confirma David Garcia, director de Modacc, el clúster català de la moda.

La cara té 40 músculs. I si els exercitem? A Barcelona ha sorgit un centre pioner que fa entrenaments facials a través d’un mètode propi. “Hem creat una tècnica per redissenyar l’oval facial, difuminar les arrugues i reafirmar els músculs”, assegura Stephanie Marin, fundadora de Work Your Face. “Qui ho prova, repeteix” conclou Marin.

La moda transita entre tres realitats que s’hibriden entre elles: l’espai físic, el món digital i l’experiència virtual. A través de les noves tecnologies, les marques troben com treure partit de cada format per crear noves experiències. Un exemple d’hibridació va tenir lloc a l'última edició del 080 Barcelona Fashion amb la iniciativa LR3 Experience. 

La moda abraça la fantasia i ho fa a través de dissenys que brillen amb llum pròpia: materials iridescents, lluentons o vidrets brodats i tonalitats metal·litzades. “Els teixits brillants reflecteixen un desig col·lectiu de celebracions, però amb nous interessos de consum més conscients i conseqüents”, afirma Rosa Pujol, directora creativa de Gratacós.

“Ho vull ara i ho vull ja”, et sona? “En un entorn d’incerteses optem per prioritzar el nostre present. Aquest presentisme ens porta a potenciar el nostre ego, i per satisfer-lo donem preeminència a la immediatesa”, justifica Marta Marín, directora del màster de comunicació de moda de la Blanquerna. Sociòlegs com Bauman i Bertman “analitzen aquesta addicció a la fugacitat i parlen de la tirania del present”, conclou.

El kobido és una tècnica mil·lenària de massatge facial que té un efecte lífting immediat. “És un tractament natural que practicava l’aristocràcia japonesa per pal·liar dolors i lluir una cara rejovenida”, explica Isaac Julia, tècnic en acupuntura que imparteix aquest tractament al centre QuiroHealth de Barcelona. Els massatges kobido “milloren l’aspecte de la pell, alliberen tensió muscular i combaten l’estrès”, afegeix.

Les llibreries han experimentat un gir conceptual que va més enllà de ser temples del coneixement. “Ara són punts d’intercanvi i dinamitzadors culturals”, diu Àurea Juan, directora de Finestres. Xerrades amb autors, cicles temàtics, premis literaris... són algunes activitats que ofereixen als lectors.

“Les mòmies generen fascinació perquè representen un enigma i es vinculen amb els cànons estètics de l’Antic Egipte i del culte al cos amb procediments per mantenir-se eternament joves”, explica Ivan Pintor, professor de comunicació audiovisual de la Pompeu Fabra. Coincidint amb el centenari del descobriment de la tomba de Tutankamon, enguany s’inaugurarà el Gran Museu Egipci de Guiza. Les principals editorials de viatges també situen Egipte com una de les grans destinacions del 2023 i l’última desfilada masculina de Dior ha tingut lloc davant de les piràmides, les tombes dels grans faraons. 

El vestit de moda és aquell que juga amb la imaginació. Insinua sense mostrar del tot i juga amb les superposicions per no acabar de deixar la pell al descobert. El naked dress abraça les transparències, els teixits com la gasa, la seda i la blonda, i les malles reixades per crear aquest espectacle sensual.

Crear i produir moda a demanda és necessari. “Si no volem generar estocs s’ha d’apostar per un model respectuós amb el medi ambient que incentivi la compra reflexiva”, diu Míriam Ponsa. La dissenyadora manresana va capgirar el negoci arran de la pandèmia, apostant pel canal online amb un format prevenda.

Vivim en l’era d’allò que és portàtil: és fàcil d’endur i d’instal·lar a qualsevol lloc. Des d’aparells tecnològics cada vegada més petits i amb més prestacions, fins a la manera de viatjar. En aquest últim àmbit, després de l’auge de les caravanes i les furgonetes camper, ara hi ha una nova demanda: les tiny houses, petites cases modulars que són autosuficients, sostenibles i mòbils.

La moda que s’inspira en la quotidianitat té més possibilitats de triomfar perquè genera empatia i produeix estímuls positius que la fan més propera i entenedora. “El carrer és vida i realitat, i tota la resta és una fantasmada”, etziba el dissenyador alacantí Antonio Alvarado, que exposa la seva trajectòria a El Museo del Traje. La mostra Baja costura és un homenatge a la moda quotidiana de la Movida madrilenya que va pujar a la passarel·la.

Un refugi és un espai que acull, protegeix i ofereix un oasi de benestar. Dins les ciutats n’han sorgit com a bolets. Sobretot als hotels, que també viuen un procés de reconversió. “Som com una casa oberta”, diu Cristina Imaz, directora de The Hoxton Poblenou. Aquest establiment programa activitats d’oci que connecten persones. “Per als locals representa una extensió de casa seva, i per als clients, una manera de conèixer la cultura de la ciutat”, conclou.

Els singles han passat de vestir sants a dominar el consum. On més es visibilitzen és al món de les cites. “Els singles saben el que busquen, coneixen els seus límits i valoren l’honestedat, l’equilibri de feina i vida íntima i la salut emocional de les futures parelles”, afirma Alba Durán, responsable de Bumble a Espanya.

No només es refereix als teixits que deixen entreveure la pell. La transparència, juntament amb l’honestedat, és essencial si les marques volen connectar amb una audiència informada i generar confiança als consumidors, que ha d’estar present en tots els processos d’una empresa.

La reutilització d’un producte, material o residu per crear-ne un altre de nou està a l’ordre del dia. La innovadora start-up Recovo crea un pont entre les marques i els proveïdors per transformar els residus tèxtils en recursos. “Fomentem el model circular per mantenir els materials en ús tant de temps com puguem per reduir la pressió mediambiental”, assegura Gonzalo, un dels tres fundadors de la iniciativa catalana.

No és vermell ni rosa, és un vistós híbrid que connecta la realitat física amb la virtual i s’ha coronat com la tonalitat que tallarà el bacallà el 2023. “És un color poc convencional per a un moment que tampoc ho és” afirma Leatrice Eiseman, directora del comitè executiu de Pantone, l’autoritat internacional del color. 

La sèrie de Netflix ha catapultat una icona d’estil. Wednesday sedueix des de la marginalitat. “S’imposa l’estètica de la ficció i el mercat accepta codis d’expressió variables i diferencials”, diu Marta Marín, directora del màster de comunicació de moda de la Blanquerna. El que és diferent de la resta o va en contra de la norma es percep com a genuí: “La bellesa s’hibrida amb la lletjor i apareixen noves subcategories, com pretty ugly o weird girl”, conclou Marín. 

La moda no dona la talla, tot i l’ampliació de patrons per la banda petita i gran. Les talles més venudes a l’Estat espanyol són la 42 i la 44, però no totes les marques les tenen. “Som moltes dones les que tenim una talla per sobre i volem vestir-nos i gaudir de la moda sense complexos”, afirma Rosa Vilaseca, fundadora d'I am Bold, una marca de disseny amb peces de qualitat amb talles de la 42 a la 50.

La indústria de la moda és una de les màximes consumidores de recursos. Aconseguir un impacte zero és impossible, però sí que es poden minimitzar danys. “L’Agència de Residus de Catalunya treballa per a la potenciació de la reutilització i l’ús de productes de segona mà a través de campanyes, guies i ajuts econòmics”, recorda el seu director, Isaac Peraire i Solé.