El REC d’Igualada parodia una campanya electoral per exigir la transformació del barri
La cita inicia la seva 23a edició ocupant prop de seixanta antigues adoberies, però reclama activitat al barri durant tot l’any
IgualadaCues de fins a cinquanta metres de persones que esperen per entrar en una antiga adoberia del barri del Rec d’Igualada. És la imatge d’avui davant un edifici mastodòntic de 10.000 metres quadrats repartits en quatre plantes on antigament feien adobats de pell per a soles de sabata i, fins i tot, selles de muntar. La fàbrica era de Martí Enrich, un negoci fundat el 1896 i actualment clausurat. L'edifici forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Les cues d’avui són de clients que volen comprar l’estoc de sabates de marques multinacionals com Munich, Nike, Puma, New Balance i Converse. És part de l’escenari massificat que es viu a la primera jornada del REC.0, un festival de moda, cultura i gastronomia amb 14 anys d’història que atrau més de 100.000 visitants.
Recstores, l’empresa organitzadora del certamen, ocupa prop de seixanta antigues adoberies del barri del Rec, gairebé totes en règim de lloguer, per acollir durant els quatre dies de festival un centenar de marques de roba. REC.0 ha finançat fins i tot obres de rehabilitació en aquests vells edificis per assegurar la seva utilització al festival. Però un cop acabat el certamen (dissabte vinent), les marques abandonaran les adoberies i gran part del barri tornarà a quedar-se en un silenci només interromput per algunes de les poques fàbriques que encara queden en actiu.
Els organitzadors del REC.0, aprofitant l’acostament de les eleccions municipals, han iniciat la seva pròpia campanya. Han omplert el barri de cartells que, sota el lema “Vota REC”, il·lustren gargots de “candidats grotescos, burlescos i grollers”, en paraules de Ricard Vila, un dels sis cofundadors de Recstores. Reclamen a la ciutat, i en especial als candidats polítics locals, una ampliació immediata dels usos d’aquest barri, històricament restringits a l’activitat industrial. Les normes urbanístiques d’Igualada, que daten dels anys vuitanta, no permeten l’ús residencial, ni comercial, ni cultural en aquest barri. De fet, per a la celebració del REC.0, l’Ajuntament recorre a una de les clàusules urbanístiques que permet tradicionalment a les fàbriques vendre productes vinculats a la seva activitat. Al cap i a la fi, una llicència puntual que no permet fer-se extensiva la resta de l’any.
“La nostra nau és tot just a 300 metres de l’Ajuntament, però moltes de les propostes de reconversió cauen perquè els inversors, davant la normativa, no ho veuen viable”, admet Ivan Enrich, hereu de l’emblemàtic edifici, que el cedeix des de fa més d’una dècada a Recstores.
Un altre descendent d’adobers, Toni Palmés, reclama la conservació d’una antiga fàbrica procedent de la família Baliu i Badia, un edifici que està en desús des de fa més de setanta anys i en el qual, en aquesta edició del REC.0, s’hi han instal·lat per primer cop tres marques urbanes (Elements, Grimey i Hydroponic). Recstores ha participat en la rehabilitació parcial d’aquest edifici i els seus propietaris somien que en el futur pugui cedir-se a una activitat artística permanent. “A dins hi ha prou lloc per encabir tot un teatre”, assegura Palmés, “però la normativa actual no ens ho permet”.
“Volem que deixin de predicar i que es posin a treballar”, diu contundent Ricard Vila, vinculat a una antiga família d’adobers i que ara, amb Recstores, lamenta que només sent promeses que no es compleixen mai. Ja gairebé en campanya, els principals candidats polítics d’Igualada prometen l’ampliació dels usos del Rec. L’actual regidora d’Urbanisme, Carlota Carner, assegura que la candidatura de l’alcalde Marc Castells (Junts per Igualada) proposa una modificació puntual del planejament del barri. “Volem que el barri mantingui l’essència industrial, però amb nous usos, com habitatge, restauració i serveis”, diu Carner. El mateix diuen grups municipals com ERC i Igualada Som-hi (PSC i Comuns), que coincideixen amb el model del 22@ del barri del Poblenou de Barcelona.
Reivindicació “amb rebombori”
El REC.0 va començar inicialment per aturar un pla urbanístic que el 2009 amenaçava amb l’enderrocament de gairebé totes les adoberies. Els seus cofundadors admeten que el festival morirà quan reneixi la possibilitat de reomplir les naus amb noves propostes. “Aleshores, el REC.0 no hi tindrà cabuda”, ha escrit recentment Jordi Ribaudí, membre de Recstores.
“Vam aparèixer amb la intenció de reivindicar el barri amb un festival, amb molta gent i amb un rebombori que ha acabat tenint èxit”, comenta Marina Iglesias, una altra cofundadora. I és que el certamen inclou tant les grans marques comercials com les alternatives, les sostenibles i, fins i tot, una vintena de firmes la mateixa comarca de l’Anoia. I les reivindicacions s’han anat ampliant amb els anys amb una gran oferta gastronòmica de múltiples food-trucks (amb slow-food inclòs) i, fins i tot, una activitat cultural amb una programació musical pròpia, accions artístiques i diverses taules rodones.
Tota aquesta concentració, però, no és del gust de tothom. Igualada Comerç, la unió de botiguers i comerciants del centre de la ciutat, ha aconseguit en els darrers anys formar part de la programació del REC.0 i, fins i tot, un espai per a 23 dels seus associats. “Però hem d’admetre que la gent que ve al festival no posa un peu al centre d’Igualada”, lamenta la presidenta d'Igualada Comerç, Laura Llucià, que recorda que hi ha moltes zones buides a la ciutat que haurien d’estar ateses abans que reformar el Rec.
Joan Boix, representant de Nou Centre, que associa establiments de la zona nord, admet que l’impacte del festival a la seva zona “és gairebé nul”, tot i que reconeix que “el projecte REC.0 és una iniciativa privada ben pensada sobre una zona històricament depauperada”.
Les crítiques s’eixamplen molt més en col·lectius de veus anònimes com les de Recopoly, que denuncien que els organitzadors del festival estiguin especulant amb el futur del barri, que ha sofert, segons diuen, un encariment del sòl. “Dels 200.000 metres quadrats que té el barri industrial del Rec, nosaltres en fem servir menys de 10.000”, es defensa Iglesias.